L’enquesta del CIS pot desorientar perquè malgrat s’ha fet pública ara, el treball de camp recavant l’opinió dels enquestats és molt anterior a les dates clau del 22-25 de juliol del debat d’investidura. Dates que, segons tots els sondejos posteriors, marquen un trencament en les tendències electorals. Hi ha un abans i un després. També cal recordar, i això amb independència de la data, que amb l’actual metodologia del CIS els resultats que dona no són realment una estimació de vot, sinó tan sols la intenció directa i, per tant, no es poden comparar amb les restants enquestes.
L’enquesta d’Electopanel de 26 de juliol atorga 128 diputats al PSOE, 93 al PP, 37 a Cs, 36 a Podemos i 9 a Vox. És l’enquesta, diguem-ho així, feta en calent, immediatament després de la fallida investidura.
Una segona enquesta, de Sociometrica del 29 de juliol, dona uns resultats semblants als socialistes (126 escons), menys al PP (74), més a Cs (57), a Podemos (41) i a Vox (16).
Com es pot veure, la correlació de forces entre els blocs no es modifiquen substancialment. El PSOE continua necessitant Podemos per intentar forjar una majoria juntament amb altres grups més petits de la Cambra o bé l’aliança, avui molt improbable, amb Cs.
Què detecten els analistes de les tendències electorals? Bàsicament dos fets. Primer, l’evolució continuada i a l’alça del PSOE s’ha trencat. La causa principal és la fallida en la investidura lligada a la intervenció que va fer Sánchez en el debat, que no ha agradat. En l’imaginari públic, el PSOE és qui surt més perjudicat, i d’aquesta manera la seva estratègia, que li estava donant uns excel·lents resultats perquè aconseguia acumular vot, no tant per preferència com per mal menor, ha quedat estroncada.
El segon fet és que aquesta pèrdua no l’ha capitalitzat ningú, i els demés partits registren en general lleugeres pèrdues o guanys, o bé estancament. El que hi ha entre l’electorat és un refús als polítics i als partits. Aquest és el comú denominador. El beneficiari és en tot cas l’abstenció.
Naturalment això és vàlid per al moment present. Les vacances, el pas del temps i el comportament dels diversos subjectes polítics al llarg de l’estiu, poden variar la situació. Aquell que aconsegueixi revertir amb major mesura aquest refús de l’electorat guanyarà.
I una última acotació. Segons les enquestes, si Errejón es presentés a unes eleccions generals, evidentment Pablo Iglesias es veuria perjudicat. Però no només ell, perquè els resultats també indiquen que en aquest supòsit el PSOE podria perdre fins a 3 punts, i situar-se en el 26% del vot, a un tir de pedra del PP. L’efecte Errejón tindria punts de contacte amb el provocat per Vox sobre l’espai electoral de la dreta.
