Sí senyor, ara ja sabem oficialment el que estadísticament ja s’apuntava. Que els aturats són molts més que els que assenyala l’atur registrat, que és una variable que ha anat perdent poder explicatiu de com va el mercat laboral, és a dir, de quantes persones volen treballar i no poden fer-ho, a conseqüència de la generalització de la figura del fix discontinu, que són persones que una part de l’any, que pot arribar a ser majoritària, figuren com a contractats, però no estan treballant i fins i tot poden percebre l’assegurança d’atur.
Els experts consideraven que una part d’aquests fixos discontinus eren realment aturats i així haurien de ser comptabilitzat. Però, el govern, i en particular la ministra del ram, Yolanda Díaz, sempre ha manegat aquesta lectura i fins i tot ha negat la informació sobre quina era aquesta magnitud. I això ha comportat estimacions diverses que situaven l’atur entorn dels 3,5 milions d’aturats reals si a més s’hi afegien les persones que encara romanen en ERTO.
Ara, però, ja disposem de la xifra oficial donada pel ministeri de treball com a resposta a una pregunta parlamentària formulada per les senadores Teresa Ruiz-Sillero i Ana Alós. Aquestes dades que facilita el ministeri reconeixen que són 443.078 els treballadors fixos discontinus que no treballen a finals del 2022. D’aquests, 268.402 cobren la prestació per atur i 174.676 ni estan treballant ni tenen ajudes en aquest sentit.
El resultat fa que de la xifra oficial d’aturats, els 2,8 milions donats pel govern, augmenti fins quasi 3,3 milions, el que representa un 15,6% d’atur. Una xifra molt semblant a la del 2009, quan començava la crisi econòmica.
Aquest fet també ajudaria a comprendre la gran disparitat que hi ha entre el creixement del PIB, que encara no s’ha recuperat de la caiguda del 2020, i el mercat de treball, que presentava una xifres molt superiors a les que hi havia en aquella data. La raó és aquesta, es dona com a gent que treballa persones que realment no ho fan. Aquest fet també és perceptible per una altra via, la de les hores treballades, que són també inferiors a les que es donaven abans de la pandèmia.
El resum és clar. No hem sortit encara del problema d’un nivell d’atur extraordinàriament gran. I ni en termes laborals ni de producció ens hem recuperat de la davallada del 2020. Tot el que es pugui afegir darrere d’això seran esperances i futuribles, però de cap manera responen a la radiografia de la situació.
Loading ...
