Font: Our world in Data
Els diferents indicadors sobre mortalitat són uns indicadors de l’estat, en el quals es troba un determinat país, que tenen una gran capacitat d’expressar de manera sintètica molts aspectes diferents, com puguin ser el sistema de salut, el règim alimentari, l’estil de vida, la contaminació i altres factors que afecten significativament la salut.
Hi ha moltes maneres d’aproximar-se a aquest factor i una d’elles, poc utilitzada i dotada de gran significació, és la mortalitat infantil, que assenyala el grau de progrés que enregistra un país. Les dades per 2021 assenyalen que la Xina, d’una sèrie de 10 països que hem seleccionat, ocupa el primer lloc amb un 0,69% seguida dels EUA amb 0,63%, Rússia amb un 0,49% i, en quart lloc, Europa amb un 0,43%.
Aquesta primera observació ja ens pot sorprendre perquè assenyala que la situació dels EUA és francament dolenta. Està molt més a prop de la Xina, que ocupa el primer lloc en mortalitat infantil, que de Rússia, malgrat que aquest és un país menys desenvolupat. Aquest fet sobre la mortalitat infantil es pot traduir en molts altres aspectes de la situació de la salut dels EUA i assenyala una important fallida en el sistema que, alhora, no sembla importar massa a la majoria d’estatunidencs. Els països que segueixen són França amb un 0,42%, Hongria i el Regne Unit amb un 0,41% cadascún, i aquí cal subratllar la bona posició relativa d’Hongria un país que ve de condicions absolutament difícils i que, malgrat això, se situa al mateix nivell que països tan desenvolupats com els dos esmentats.
Segueix Alemanya amb un 0,36%, Espanya amb un 0,30%, Itàlia amb un 0,27% i el Japó amb el 0,24%. Espanya obté, com era previsible, també passa amb l’esperança de vida, una bona posició, però clarament es veu superada per l’altre gran país mediterrani, que és Itàlia. Per la seva banda Japó i Islàndia ocupen els primers llocs pel que fa a la baixa mortalitat infantil de tot el món, com també ho fan amb esperança de vida.
De tots aquests països, els que han enregistrat una caiguda més important són, respectivament i per ordre, la Xina que el 1958 tenia una moralitat del 16,68%, Hongria amb un 6,29%, Espanya 5,76%, Itàlia amb un 5,73%. En aquella època junt amb Islàndia els països amb menys mortalitat infantil eren el Regne Unit amb 2,70%, els EUA 3,17% i França 3,66%. Podem observar en aquesta evolució com s’ha capgirat la situació en aquest més de mig segle transcorregut, sobretot en el cas dels EUA, però també dels britànics i francesos que, d’ocupar posicions molt favorables, han experimentat una seriosa caiguda. El cas de la Xina encara és més significatiu perquè el 1960 assoleix una situació catastròfica amb una mortalitat infantil del 33,77%, si bé es recupera ràpidament en els anys següents i comença l’accelerada baixa que culmina amb les xifres actuals.
Si de la mortalitat infantil passem a l’esperança de vida saludable, Japó ocupa el primer lloc amb 74,09 anys i Espanya el segon amb 72,10 anys (primer i segon en relació amb els 10 països escollits bàsicament europeus a més la Xina, els EUA i Rússia). França presenta un nivell semblant, 72,08 anys, i per sota, però molt a prop, Islàndia 71,98 anys i Itàlia 71,92 anys. Aquests serien els països on la vida resultaria més saludable perquè, subratllem-ho, es tracta d’anys de vida saludable, no d’esperança de vida prescindint de la seva qualitat.
Tanquen i, per tant, se situen en la pitjor posició Rússia i un cop més la sorpresa fins a cert punt dels EUA. Al gran país de l’est l’esperança de vida saludable es redueix a 64,21 anys, quasi 10 menys que al Japó i els EUA a 61,12. És cridaner que la Xina, un país menys desenvolupat, tingui una esperança de vida saludable superior en més de 4 anys a la dels EUA.
Si ens fixéssim menys en el PIB, que és la dada habitual per mesurar hipotètic benestar i dinàmica positiva o negativa dels països, i ens centréssim més en determinats indicadors sanitaris com el de la salut infantil, ja apuntat, la mortalitat, l’esperança de vida, obtindríem una visió molt més real de la situació. Perque la mesura no és el d’un determinat enriquiment, que assenyala el PIB, que es distribueix de manera asimètrica, sinó la seva concreció en les condicions de vida dels ciutadans que, en últim terme, es presenten en una major o menor qualitat d’aquesta vida i la possibilitat d’accedir a ella perquè s’ha aconseguit un gran control de la mortalitat infantil.
Amb tot, cal dir que a diferència de salut infantil que ens referíem al 2021, aquí les mateixes dades disponibles de la mateixa font corresponen al 2019 i, per tant, no hi ha els efectes de l’impacte de la covid-19 que va causar un gran estrall a Espanya i també a Itàlia.
Loading ...
