Són dos temes ben diferents, però tenen un denominador comú. Malgrat que la seva importància ha anat creixent, estan totalment fora del debat polític.
Un d’ells és el de l’extensió del problema de la droga a Catalunya amb afectacions a múltiples nivells. Malgrat el que aquest fet representa per a la seguretat, la corrupció i la salut, està fora de l’agenda política de les grans institucions catalanes. Ni el govern de la Generalitat, ni el Parlament se n’ocupen. La Diputació roman al marge i per a l’Ajuntament de Barcelona no és un problema.
La realitat és que Catalunya s’ha convertit en un exportador de marihuana, tant pels productes que hi arriben com per producció pròpia. La rendibilitat i facilitat amb que es pot dur a terme una plantació i la multiplicitat de clubs de cànnabis que en part, no tots, ajuden a blanquejar el producte, han construït aquest potencial que està danyant durament la població més jove. El departament d’Ensenyament de la Generalitat mai ha estudiat l’evident correlació que es dona entre part del fracàs escolar i l’ús de drogues per part d’adolescents i joves. Naturalment, al voltant d’aquesta activitat s’organitzen grups, petites, i no tan petites, màfies per defensar produccions, territoris i canals, i això genera inseguretat i violència.
En un recent article a La Vanguardia del 3 de novembre, Jordi Amat publicava un valent article “Allò que no es veu”, precisament dirigit a denunciar aquest problema a partir de la batalla campal que es va produir en un parc del barri del Gorg de Badalona entre grups de pakistanesos dedicats al tràfic de drogues.
Les anàlisis de les aigües residuals de la ciutat de Barcelona, en una mostra comparativa que incorpora nombroses ciutats d’arreu d’Europa, situa la capital de Catalunya com una de les capdavanteres en presència de residus de cocaïna, el que dona una idea de la importància del consum. També, com explica el cos nacional de policia, a Barcelona hi ha disponible una heroïna molt barata i és un lloc de concurrència de persones d’Espanya i Europa. I precisa que una dosi molt adulterada pot costar entre 5 i 10 euros. Al mateix temps és un lloc de circulació de la droga que arriba al mercat europeu des del nord d’Àfrica.
Tot plegat significa l’existència d’organitzacions mafioses que es dediquen a aquesta lucrativa activitat. Bona part de la violència que es va enregistrar durant aquest any a Barcelona tenia en la droga la seva motivació principal.
