L’alcaldessa de Barcelona comença a veure’s superada per l’onatge desencadenat per la pandèmia. Malgrat el seu excel·lent inici, ara el seu paper resulta cada vegada més difícil, perquè no troba la seva posició, que d’altra banda no és fàcil.

Ha de governar la ciutat que està econòmicament molt malmesa, no té un projecte clar, i les seves decisions més aviat són contradictòries, especialment la seva fòbia i la del seu equip cap a l’automòbil. Ha d’alimentar el seu nucli dur radical, però alhora està profundament compromesa amb el govern de Sánchez, que no és un prodigi ni d’actitud ni de resultats. Per si fos poc, una jugada personal seva és la presència del sociòleg Castells com a ministre d’Universitats, un personatge literalment desaparegut, que encara ha d’explicar què pensa que han de fer les universitats en les actuals circumstàncies, i l’única presència pública són els seus articles a la Vanguardia, on pontifica sobre tot el diví i l’humà, excepte sobre universitats. El resultat és que la seva molt baixa valoració (-32,7) només és superada per Iglesias (-34,5) i Montero, la seva parella (-49,3).

L’escandalós fracàs del “Concert dels Balcons”, una iniciativa de Colau per alegrar la pandèmia, no és el més gran dels seus problemes. La suspensió decidida per Colau ha estat conseqüència de la retirada d’una sèrie d’artistes com Txarango, Sopa de Cabra, Stay Homas, Clara Peya i Els Catarres, entre d’altres. La causa va ser el cost que tenia per a les arques municipals, 200.000 euros, que bàsicament beneficiava els promotors, l’empresa El Terrat, propietat del grup Mediapro, del conegut empresari i milionari progressista Jaume Roures. El que es pogués muntar un negoci d’aquesta dimensió a costa de la pandèmia i les seves necessitats vitals, i que es motivés als artistes en nom de la solidaritat, però obviant el seu caché real, ha fet detonar l’escàndol i ha donat ales a l’oposició. Colau, com és habitual en ella, s’ha defensat atacant i referint-se a l'”oportunisme polític” per les crítiques al que ha passat.

Però el que li espera té una entitat superior a un dels possibles negocis de Jaume Roures. Per començar, l’Ajuntament no té resposta per al col·lapse del turisme i dels grans esdeveniments internacionals (caldrà veure que l’any vinent pugui realitzar-se el Mobile, de la mateixa manera que estan penjats els JJOO de Tòquio). El somni de Colau, una ciutat sense l’invasiu turisme, s’ha convertit en la seva maledicció i aviat al centre afloraran, com en els pitjors períodes de crisi de la ciutat, els cartells d’innombrables locals buits amb el cartell de “es ven o es lloga”. Tot això, és clar, repercutirà en les arques municipals.

El segon gran problema el presenta el cotxe. És el vehicle més segur, en lloc del transport públic, però Colau li ha declarat la guerra, i la il·lusió de mantenir una ciutat neta l’ha impulsat a tancar carrers als cotxes, com el lateral de la Diagonal, entre d’altres. El problema és que el transport públic, amb les mesures de distanciament i quan es vagi recobrant la normalitat laboral, no podrà absorbir tota la demanda, i el cotxe s’imposarà. La famosa zona d’accés prohibit als cotxes més vells ha quedat obsoleta davant la nova realitat, i qui tingui cotxe, i sobretot la gent de més edat que té reserves per pujar al metro i a l’autobús, recorreran al transport privat. Augmentarà el teletreball, però a curt termini no reduirà prou la necessitat de desplaçar-se. L’Ajuntament vol també “aplanar” els pics de les hores punta, però això no serà tan fàcil. I el problema es multiplicarà al setembre quan es reprenguin les classes.

En el rerefons de tot això, també en el de la major amenaça de coronavirus, rau un greu problema estructural: la densitat de Barcelona, ​​una de les més elevades del món. El Barcelonès, comprès entre l’Hospitalet i Badalona, ​​té una densitat de 19.000 habitants/km2. No hi ha res semblant a Europa. La ciutat de Londres no arriba als 6.000 habitants/km2. La part central de la ciutat, per on Colau volia fer passar un tramvia, encara presenta una densitat més gran. Aquest és el problema de fons que l’Ajuntament hauria d’abordar si vol una ciutat més manejable i sobretot més saludable i segura, però aquesta qüestió no hi és ni se l’espera. Amagada, la Covid-19.
Malgrat el seu excel·lent inici, ara el paper d'Ada Colau resulta cada vegada més difícil Click To Tweet

Més informació sobre el coronavirus a ESPECIAL CORONAVIRUS

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú