Colau

Barcelona: Anàvem bé, però tornen els excessos a “La Casa Gran”

Colau i el seu govern municipal semblava que havien trobat el to i la forma, precisament en una situació tan difícil com la que vivim. Colau interpretava la gravetat de la situació i aportava una resposta de ciutat que ha concitat un acord insòlit, un acord generalitzat entre tots els partits de l’oposició. També, en el seu to i posicionament, ha sabut conjugar la moderació amb l’exigència crítica, quan així ho requereix el fet concret. Per primera vegada des que va arribar a l’alcaldia apareixia com una líder que marcava la diferència amb els altres. Però aquesta sòlida trajectòria ha patit en unes hores una doble i greu ensopegada que ens retorna al govern Colau de sempre.

Són dos excessos que cavalquen sobre els dos grans inconvenients del seu govern: una ideologia irreal i sectària que aflora en massa ocasions, i un populisme de vol gallinaci.

Ideologia sectària i irreal és el que ni més ni menys que la tinenta d’alcalde d’Urbanisme, i de fet número dos de Colau, Janet Sanz, ha plantejat: aprofitar la gran crisi que se’ns acosta per sentenciar el sector de l’automòbil.

Concretament, Sanz ha dit: “És ara o mai. Moltes d’aquestes empreses han quedat afectades per un ERTO i amb molt excedent sense vendre. Cal evitar que es torni a posar en el mercat. Cal evitar que tot això es torni a reactivar. Necessitem un pla, segurament estatal, perquè aquesta indústria i aquests treballadors trobin altres sortides, per començar ara la mobilitat sostenible“. Aquestes paraules van ser pronunciades per Sanz al seminari virtual organitzat per l’associació Cicloesfera.

¿Es vol un absurd més gran? Primer, perquè predica alguna cosa impossible. Segon, perquè si passés, el cop sobre els treballadors seria brutal. Demana ni més ni menys que la destrucció d’un pilar fonamental de l’economia de Catalunya. I tercer, perquè la gent no deixaria de comprar cotxes tot i que a Sanz no li agradi, i una de dues, o prohibia la seva circulació a Barcelona o els ciutadans els comprarien d’altres marques. El plantejament, que no la persona, naturalment, és d’una estupidesa al·lucinant. No hi ha per on agafar-ho.

La reacció del sector ha estat demolidora. La patronal de l’automòbil, la Federació Catalana d’Automoció, ha demanat la seva dimissió. També l’organització empresarial Foment del Treball ha criticat les declaracions.

I és que més enllà de les paraules, ara la indústria de l’automòbil ja sap amb qui s’enfronten a l’Ajuntament, a unes persones, Colau, Sanz, els Comuns, que tenen com a objectiu la seva desaparició, i que utilitzaran tots els motius per fer-li la vida difícil a l’automòbil, perquè el consideren intrínsecament pervers i innecessari. Ara sembla que no passarà res, però no serà real. El govern municipal aprofitarà l’aturada per dissuadir encara més l’ús del cotxe a la ciutat, amb la qual cosa s’afegirà una nova barrera econòmica a les muralles que està aixecant la crisi. És compatible un govern local d’aquest tipus amb l’existència de Nissan i Seat i tot l’entramat d’indústria subsidiària?

Ni el sector, ni el govern de Catalunya ni el d’Espanya, en el qual participen els Comuns, ni per descomptat els partits polítics presents a l’Ajuntament, poden deixar passar tot això com si no tingués importància. Per descomptat les declaracions comprometen i molt a Collboni i al PSC, que ha d’exigir una rectificació pública en tota regla, perquè si no serà còmplice d’un discurs que té com a conseqüència facilitar els tancaments patronals d’aquesta indústria, començant per la baula més debilitada, Nissan. La irresponsabilitat de Sanz, i de Colau, si no la rectifica públicament, és extraordinària.

I del sectarisme al populisme

Una informació en aparença positiva amaga un acte populista de molta envergadura. La notícia en una primera lectura és excel·lent: “Aquesta setmana es repartiran a Barcelona 20.000 lots amb productes d’alimentació a gent gran, malalts crònics i pacients de la Covid-19 que viuen confinats a la capital catalana”. La iniciativa “Cistella contra la Covid”, coordinada pel Departament de Salut, l’Ajuntament de Barcelona i l’empresa Linesport, vol evitar que les persones més vulnerables hagin de sortir a fer la compra, reduint així el possible risc de contagi. La iniciativa prioritza a aquelles persones que no disposen d’una xarxa familiar o veïnal que els pugui fer la compra.

👉 ¡Uneix-te al nostre grup de Facebook de Converses a Catalunya!

Comentem entre tots les notícies de Catalunya per a estar informats.
Podreu consultar totes les claus del dia!

A la pràctica això es tradueix en que els lots arriben a moltes persones que no els necessiten, perquè si bé viuen soles, compten amb mitjans econòmics sobrats, i amb fills i familiars que els atenen, encara que no visquin amb ells ni al barri. La raó és molt simple: l’Ajuntament no ha indagat ni la renda, ni coneix la situació de cada persona a la qual distribueix l’ajuda. A una part sí, però no a tota. Resultat: aquests paquets arribaran a persones que no els necessiten mentre que altres persones, a les que li serien de gran ajuda, i no necessàriament gent gran, no rebran res.

Els recursos són escassos, i no poden utilitzar-se per llaurar operacions d’imatge. Famílies amb fills, els més afectats, en la més absoluta de les misèries, com Càritas coneix bé, immigrants que viuen en condicions terribles, la gent sense llar, els homeless que han vist desaparèixer la gent del carrer, hi ha tantes persones que es troben a la penúria que aquesta distribució de la “Cistella” s’inscriu en el deure de la injustícia i el mal ús dels recursos.

Més informació sobre el coronavirus a ESPECIAL CORONAVIRUS

Colau i el seu govern municipal semblava que havien trobat el to i la forma, precisament en una situació tan difícil com la que vivim Click To Tweet

 

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú