La darrera enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat (CEO) aporta informació sobre altres aspectes d’interès, més enllà de la intenció de vot. Un d’ells és el dels principals problemes que perceben els ciutadans de Catalunya en relació al país.
Cal fer observar però que en aquesta ocasió el treball del CEO ofereix una certa limitació que cal tenir-la present a l’hora d’interpretar les dades, i que no ha estat prou assenyalada pels mitjans de comunicació. Es tracta de la grandària de l’enquesta. Si bé pel conjunt, 1500 entrevistes, amb un error de ±2,53 és més que suficient, les submostres per a les tres circumscripcions petites tenen una dimensió tan reduïda que provoca un marge d’error molt gran, de més del 7% que, en el cas de Lleida arriba al 10%. Per entendre’ns, podem parlar amb propietat del conjunt de Catalunya, de la circumscripció de Barcelona, però poca cosa es pot dir si volem aplicar aquestes dades a Girona, Lleida i Tarragona.
El primer problema que assenyala l’enquesta és el de les relacions Catalunya i Espanya, amb el 41,1% de les opinions en una resposta que admet múltiples opcions, és a dir, que l’enquestat pot assenyalar més d’un problema. Creix molt en relació a l’anterior estudi demoscòpic del CEO, en el qual ja ocupava un lloc destacat. Tindríem així focalitzada la peça clau. Cal afegir-hi que aquesta importància ve derivada del fet que conflueixen en la resposta les posicions políticament enfrontades. Ho és per a molts dels que volen la independència, i també ho és per a aquells que s’hi oposen d’una manera rotunda. El segon gran problema és el de la insatisfacció política, amb un 31,6%, però perdent la primera posició que tenia en l’anterior baròmetre. El tercer, que creix substancialment assolint el 29,9% dels vots, és l’atur i la precarietat laboral. Donat que venim d’un període de creixement econòmic i de generació de l’ocupació, aquest elevat nivell de preocupació detecta dues coses: una, la inquietud anticipada del què pot venir, i en un ordre diferent, les condicions d’incertesa dels nous llocs de treball que s’han generat.
Tenim així situada el que podríem denominar la triada del que ens preocupa: el conflicte català, el mal funcionament dels partits i les institucions polítiques i les condicions del treball.
En un segon bloc, molt distanciat del primer, apareixen altres problemes bàsicament en la dimensió socioeconòmica. Es tracta del funcionament de l’economia, 14,4% de respostes, la necessitat de millorar les polítiques socials, 13,6%, i la sanitat, que ja comença a aflorar com un problema significatiu i que pot ser un indicador més del seu deteriorament, 11,8%. Abans d’ella es troba una altra condició política, la manca de llibertats amb el 13,4%. Cal dir que en aquest punt també conflueixen posicions dels dos extrems, des de l’independentisme a votants del PP i de Cs. Des del punt de vista dels votants dels diferents partits, el primer problema per a tots ells és el de les relacions Espanya-Catalunya, excepte per al PP que és l’atur i la precarietat laboral.
Pel que fa al segon problema en ordre d’importància hi ha una mica més de diferència, JxC, ERC, PSC i CUP coincideixen en assenyalar la insatisfacció amb la política, mentre que pels comuns és l’atur i la precarietat i pel PP la manca de llibertats.
Finalment, la tercera preocupació és l’atur i la precarietat laboral per a Cs, ERC i socialistes i la CUP, la manca de llibertat per a JxC, l’atur i la insatisfacció política per als Comuns.
