En l’última dècada no han sigut pocs els projectes privats per conquerir l’espai. SpaceX, Blue Origin i Virgin Galactic estan en plena carrera espacial moderna. Amb l’antecedent de la pugna entre la Unió Soviètica i els Estats Units, ara són les empreses es disputen el negoci espacial. Però aquesta aventura comporta perills que van més enllà dels intrínsecs del viatge: tensions geopolítiques o un major impacte mediambiental poden generar greus conseqüències per a l’ésser humà.
Molts d’aquests projectes, tot i semblar a priori desgavellats, tenen darrere milions de dòlars invertits per avançar cap als objectius fixats. Jeff Bezos, CEO d’Amazon, és el propietari de Blue Origin. Després de diverses proves a principis d’any, Bezos promet viatges espacials per viatjar ràpidament d’una punta a una altra de la terra. El bitllet, com és lògic, tindria un preu superior als 200.000 dòlars (18.000 dòlars per minut).
Virgin Galactic també té com a objectiu fer que els viatges espacials comercials siguin accessibles. Similar al Blue Origin, els passatgers experimentaran de quatre a cinc minuts d’ingravidesa abans que la nau ingressi de nou a l’atmosfera. El viatge total hauria de durar unes dues hores i mitja. Virgin Galactic ha realitzat tres vols de prova amb coets de la Unitat SS i esperava portar els seus primers passatgers a finals de 2018. El fundador Richard Branson serà un dels primers a fer el viatge. I Virgin Galactic ja ha venut 700 bitllets per a futurs vols, amb un preu de 250.000 dòlars cada un.
Blue Origin, Virgin Galactic i SpaceX, d’Elon Musk, són els principals protagonistes de carrera espacial moderna, però hi ha més empreses en el mercat. S’estima que el turisme espacial podria generar 1.600 milions de dòlars en ingressos en la pròxima dècada. “Igual que la Darpa (Agència de Projectes d’Investigació Avançats de Defensa) va servir d’ímpetu inicial per Internet i va cobrir molts dels costos del desenvolupament de la xarxa en els seus inicis, pot ser que la NASA hagi fet essencialment els mateixos a finançar les tecnologies fonamentals”, va dir Elon Musk, un any després de llançar SpaceX el 2002.
No obstant això, darrere de l’exploració espacial s’amaga nombrosos problemes com pèrdues de vides humanes, errors en els llançaments, retards, tempestes solars, militarització i tensions geopolítiques. Es calcula que cada any es produeixen entre 80 i 100 llançaments, produint nombroses partícules que orbiten al voltant de la Terra. La NASA reconeix que actualment hi ha més de 18.000 objectes amb una mida mínima de deu centímetres orbitant el planeta. Les escombraries espacials representen un contratemps que no està exempt de certa paradoxa. La mateixa tecnologia que ha donat pas a la civilització moderna pot acabar amb ella. Els milers d’objectes que orbiten el planeta viatgen molt ràpidament, a 27.000 quilòmetres per hora. Això provoca que les peces es converteixin directament a projectils. Per tant, trobar-se amb escombraries espacials s’assembla a ser metrallat. Un petit artefacte pot acabar amb un satèl·lit i fins i tot posar en perill les missions tripulades.
Als anys 70 ja va avisar el científic de la NASA Donald J. Kessler, que va proposar un escenari en el qual els objectes en òrbita es multiplicarien en una mena de reacció en cadena. “Les escombraries, en xocar, genera més deixalles, que després de topar produeixen encara més deixalles. Estem davant d’una reacció en cascada que és responsable que avui hi hagi milers de fragments al voltant del planeta“, assegura l’astrònom. Els satèl·lits que estan ara mateix operatius i que compleixen alguna funció suposen un percentatge menor de l’enorme eixam de ferralla que dóna voltes al món.
