Els nois de la generació Z són molt més conservadors que les generacions precedents

Els joves de la generació Z, és a dir, els nascuts entre mitjans de la dècada 1990 i principis de la del 2000, són clarament més conservadors que els seus corresponents de generacions anteriors. I un fet encara més característic: les noies de la mateixa generació tendeixen a ser tant o més progres que les precedents. La conseqüència és que s’ha produït arreu un destensament que pot tenir fortes conseqüències en la cohesió social i en les institucions en el transcurs dels anys si el fet no es modifica.

Les enquestes, tant si són als EUA, com a Alemanya o a Corea per referir tres països ben diferents, assenyalen que els joves són molt més conservadors que les generacions anteriors i també que les seves companyes de la mateixa edat. Per exemple, als EUA, el 42% de les dones s’identifiquen com a liberals (que equival a la nostra progressia), mentre que només ho fan el 25% dels homes del mateix grup d’edat.

També s’ha produït un canvi en l’afiliació religiosa. En totes les generacions precedents, les dones estaven més afiliades que els homes. Ara això pràcticament s’ha anivellat. Les dones de la generació Z estan afiliades en un 39% (xifres dels EUA) i els homes ja assoleixen una magnitud mai vista, el 34%.

També és molt marcada la diferència en qüestions socials i culturals. Les dones joves de la generació Z donen prioritat al canvi climàtic i als drets reproductius, mentre que l’interès dels homes està en qüestions sobretot econòmiques i d’índole material.

Un punt clau està en l’acceptació de les identitats LGBTIQ+. Les dones Z són molt més propenses a identificar-s’hi en relació amb els homes, en una proporció de 2 a 1. Elles tenen una visió en aquest sentit més progre que ells.

També afecta els rols de gènere. Els homes mantenen una visió més tradicional i més conservadora i consideren que la societat seria millor si respongués a aquest enfocament, tot el contrari que les dones.

Aquesta realitat ja es fa present també a Espanya. En l’última enquesta, duta a terme per 40dB, publicada a El País el 30 de juny, hi figuren dues preguntes que assenyalen exactament en aquella direcció. Una és si incomoda veure una parella homosexual. I el resultat és la suma de molt o bastant. Doncs bé, els homes de la generació Z, quasi un 30%, assenyalen que sí, mentre que només ho fan un 9% de les dones. Les xifres en les generacions més velles, totes elles per part dels homes, oscil·len entre el 10% i l’11%, i en les dones entre el 6% i el 9%.

Una altra pregunta, que sens dubte té tot un rerefons, és la de si hauria d’haver-hi un dia d'”orgull heterosexual”. El 44% de la generació Z, per tant molt pròxim a la meitat, contesta afirmativament, però les noies es queden en un 17%. En les generacions anteriors, la dels mil·lenials, la X, la dels baby-boomers i les generacions silencioses, la xifra dels homes també té significació però no tanta. Se situa en una tercera part, mentre que per a les dones ho fa amb magnituds que van del 25% al 31%. En aquest cas, les joves de la generació Z també marquen una diferència en sentit oposat a les seves predecessores.

El resultat que permet veure la polarització és que, en relació amb la incomoditat en veure una parella homosexual, la distància entre nois i noies Z és de 18 punts percentuals, i pel que fa a la celebració de l'”orgull heterosexual“, resulta encara més gran, 27 punts percentuals.

Aflora així un nou problema d’atomització de la nostra societat, però en aquest cas incidint en una qüestió tan decisiva com és la relació entre homes i dones. És molt possible que aquest fet, pel que fa a una part de la societat, accentuï encara més la inestabilitat de les relacions de parella.

 Loading ...