El diari britànic Financial Times ha publicat que el govern ucraïnès ha perdut centenars de milions de dòlars davant de proveïdors que no han entregat les seves comandes d’armament i municions d’ençà que s’inicià la invasió russa d’Ucraïna el 2022.
La notícia es basa en una investigació que inclou documents governamentals filtrats, actes judicials i dotzenes d’entrevistes amb agents de contractació pública, fabricants, intermediaris i investigadors.
La immensa majoria del suport militar que Ucraïna ha rebut dels seus socis s’ha basat en donacions en espècie i amb les forces armades d’ambdós països, així com d’altres estats membres de l’OTAN i la UE, directament implicades en els lliuraments. Un sistema que redueix sensiblement els riscos de frau.
Això no obstant, al mateix temps el govern de Kíev ha cercat pels seus propis mitjans proveïdors d’armes, municions i equipament per a les seves tropes.
Enmig de la urgència de la guerra, el govern s’hagué de recolzar en la seva administració, públicament coneguda per ser procliu a la corrupció – no endebades Ucraïna figurava encara frec a frec amb Rússia en els índexs internacionals de percepció de la corrupció el 2021, l’any anterior a la invasió.
Aquesta contractació resultà, com era d’esperar, força problemàtica. En diversos casos, Kíev efectuà pagues i senyals importants a empreses poc conegudes per a lliuraments que encara estan pendents d’arribar.
En d’altres, el govern pagà preus fortament inflats per tal de rebre a canvi material que arribà en condicions inutilitzables.
En total, segons les xifres admeses pel ministeri de defensa, Ucraïna ha vist esfumar-se uns 770 milions de dòlars. Una porció significativa del pressupost anual d’armament del país, que se situa entre uns 6.000 i 8.000 milions de dòlars des que començà la guerra, i que provenen de les arques públiques segons fonts ucraïneses.
D’altra banda, però, diverses empreses internacionals declaren haver estat víctimes de processos administratius fraudulents i pràctiques corruptes per part dels funcionaris ucraïnesos i dels intermediaris públics o para-públics del país. Un factor que podria explicar part dels milions perduts.
Diverses figures han defensat el recurs a empreses intermediàries de dubtosa reputació, especialment durant els primers mesos del conflicte bèl·lic.
Segons funcionaris ucraïnesos implicats en la contractació, el recurs a aquest tipus d’actors privats fou clau per lliurar a temps municions i armes en un moment que el país les necessitava desesperadament i no podia esperar que l’ajuda dels seus socis occidentals es posés en marxa.
Així, Kíev comprà a empreses que li oferien mercaderia de països que per raons geopolítiques no volien o podien aparèixer a la llum com proveïdors directes d’Ucraïna en el seu esforç bèl·lic contra l’invasor rus.
De fet, al cap de pocs dies de la invasió, Ucraïna s’adonà que disposava de municions per a poc més de 60 dies. El govern derogà els procediments de contractació pública en temps de pau, i ordenà proveir-se al més ràpidament possible d’arsenal de tipus soviètic, compatible amb la major part de les armes i sistemes dels quals les seves forces armades disposaven i estaven acostumades a emprar.
El govern ucraïnès ha perdut centenars de milions de dòlars davant de proveïdors que no han entregat les seves comandes d'armament i municions d'ençà que s'inicià la invasió russa d'Ucraïna el 2022 Share on X
Loading ...
