Save the Children ha intervingut públicament per afirmar que les dades no avalen les reaccions negatives contra els immigrants. Uns, encara menors d’edat, els menas, i altres que des del 2015, any que es va iniciar aquesta nova via d’immigració, ja han superat els 18 anys.
També el Defensor del Poble i UNICEF han avisat que no s’ha de criminalitzar aquestes persones, generalitzant el que poden cometre uns pocs d’ells. Aquestes entitats tenen tota la raó del món en pronunciar-se en aquest sentit perquè, a més, l’onada de fets delictius es multiplica en quantitat i en qualitat, i pren cos la reacció contra ells.
Però és evident que no n’hi ha prou amb alertar, sinó que calen solucions més concretes que no estan en mans d’aquestes entitats, però que sí que és evident que podrien adoptar propostes molt més exactes i definides per pressionar l’administració sobre el què cal fer. No n’hi ha prou en dir que no venen els llops, quan a la pràctica alguns ciutadans es queixen de mossegades.
Les pròpies dades que exhibeix Save the Children per argumentar que no fa al cas l’alarma social, il·lustren el contrari. Quan diuen que el 82% dels menors arribats a Catalunya entre 2016 i 2018 no han delinquit, estan dient simultàniament que el 18% sí que ho ha fet, i això vol dir que gairebé 1 de cada 5 dels 7.248 adolescent que han arribat des del 2015 a Catalunya sí que han delinquit. El resultat no és una magnitud petita. Però és que a més el problema que va creixent com una bola de neu és que els menors quan arriben als 18 anys són posats literalment al carrer per part de la Generalitat sense feina ni diners, i naturalment aquest és un focus de delinqüència i marginalitat.
La majora de casos són petits furts, però està augmentant el nombre de robatoris amb violència. Com no són professionals del delicte i no tenen tècnica pel robatori fa cada vegada més habitual que un grup d’ells agredeixi a una persona simplement per robar-li el mòbil o el rellotge i inqüestionablement aquest tipus d’incidents augmenta l’alarma. No és infreqüent que les persones s’apartin pel carrer d’aquells que els hi sembla reconèixer com a joves magrebins.
I encara disparen més l’alarma fets extraordinaris com la nova violació en grup a Manresa que està sent investigada pels Mossos d’Esquadra. Ja és prou dolent per a aquesta ciutat de més de 76.000 habitants que la nova agressió sexual s’hagi produït coincidint amb el judici d’una altra de característiques semblants que es va dur a terme el 2017. Però l’impacte es multiplica quan es coneix que els quatre presumptes agressors eren joves magrebins, dos dels quals havien sortit no fa massa temps de la tutela de la Generalitat en arribar a la majoria d’edat.
