Els joves i l’educació

Segons Nacions Unides hi ha al món al voltant de 1.800 milions de joves entre els 10 i 24 anys, una població que anirà decreixent si tenim en compte que la taxa de natalitat cada vegada és més baixa, sobretot en països com Espanya on el nombre de naixements es va reduir en un 6% el 2018 (https://bit.ly/2AcSOHn)

Sense cap dubte les generacions passades han superat dificultats de tota mena. En l’actualitat els joves, que compten amb innombrables i avantatjoses oportunitats de millora, s’enfronta a grans amenaces derivades no només de la crisi econòmica, sinó d’una crisi social, de valors i educativa, entre d’altres. Existeixen oportunitats però també molts perills.

Per aquest motiu, i responent a un dels problemes actuals, el lema del Dia Internacional de la Joventut que es va celebrar el passat 12 d’agost, va ser Transformant l’Educació, per “destacar els esforços que es fan en general per aconseguir una educació més inclusiva i accessible per a tots els joves”.

I és que oferir una bona educació als nens i als joves, podrà possibilitar un millor futur i unes millors oportunitats de desenvolupament en la vida dels adolescents.

Però aquesta educació és diferent en funció del lloc del món on visqui el jove. El lloc de naixement marca la vida de tots. No és la mateixa educació en els països d’Amèrica Llatina que a Europa; no és el mateix a l’Àfrica que a Europa; no és el mateix a Àsia que a Europa. I a Espanya la desigualtat es fa notar perquè és diferent l’educació depenent de la comunitat autònoma on s’estigui. La política educativa de les comunitats és diferent i condiciona.

En els últims mesos s’estan formant els governs autonòmics, amb l’elecció de consellers responsables de l’educació de cada regió. Depèn qui estigui al capdavant per saber per on pot anar la política educativa, tot i que els consellers i conselleres estan condicionats pels seus partits polítics, que al final són els que manen.

És necessari i obligatori encertar amb l’elecció de les persones que seran responsables de la gestió educativa autonòmica i de les reformes que marcaran el futur dels nostres joves. Aquests responsables de les conselleries d’educació, homes i dones, de diferent signe polític, no poden eludir la responsabilitat tan important que se’ls ha encomanat, perquè com indica el lema del Dia Internacional de la Joventut, en les seves decisions està “transformar l’educació” dels nostres joves a millor.

A les seves mans està el futur i la seva tasca és vital, però mai substituiran els pares en la seva funció educativa. Encara que, malauradament ara sembli que sí, que els governs són els pares … I així ens va.

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.