Si alguna cosa té l’alcaldessa de Barcelona és un ego tan gran que ho valora tot, fins i tot les proporcions del sentit comú. Des d’aquesta actitud difícilment tindrà el criteri necessari per dur a terme bones polítiques, que necessàriament sempre es fonamenten en la revisió dels propis errors.
Ahir, amb motiu d’obrir les jornades “Superilla Barcelona. La ciutat després de la covid”, Colau va superar-se a si mateixa en quan a l’autoelogi. Va afirmar sense cap tipus de matisació que el seu organisme era “la transformació més gran des del 1992”. Es desacredita a si mateixa una persona que pot aportar, a hores d’ara i després de tants anys al govern, un resultat urbanístic tan minso. Què ha transformat Colau més enllà de pintar ratlles i posar blocs de formigó en alguns carrers de Barcelona? Si ni tan sols ha estat capaç de dur a terme la vella cobertura d’una part de la Ronda de Dalt.
L’obra que té una certa significació i més acabada, l’illa del mercat de Sant Antoni, és la culminació d’una herència rebuda que no ha fet altra cosa que acabar després d’anys i anys de durada i arrodonir l’entorn. A partir d’aquí qui vegi una gran obra feta per Colau que aixequi la mà. Ja feia bé curant-se en salut i afirmant que el valor no el donen les xifres. Aquest és un argument infal·lible quan són les xifres les que neguen la tesi que es vol manifestar.
També es considera com la portaveu dels desitjos de la gent i no s’està d’afirmar que les barrabassades de l’urbanisme tàctic és el que vol la ciutadania. Només cal comprovar els col·lapses reiterats en els quals viu Barcelona i el que pateixen els usuaris dels transport públics en hores punta, malgrat que no han assolit encara el nivell de viatges d’abans de la crisi, per constatar com de lluny està la gent d’allò que Colau aplica.
Sosté que reivindica les idees d’Ildefons Cerdà a l’Eixample, quan el que està fent és tot el contrari del que Cerdà va definir, un sistema de vialitat isotròpica en el qual tots els carrers tenien la mateixa qualitat. Amb les actuacions d’Ada Colau el resultat és que en reduir el trànsit en uns, el sobrecarreraga en altres i trenca aquesta malla equitativa en la distribució del trànsit del plantejament de Cerdà. En realitat, Colau és, per la destrucció que fa de l’Eixample, l’anti Cerdà.
S’amaga darrera l’argument que tothom vol més verd urbà, menys trànsit i cotxes. De la mateixa manera que tothom vol que el país sigui pròsper i just, però això són les finalitats en les que necessàriament la immensa majoria està d’acord. Però el problema és tot un altre. La qüestió que defineix al bon polític és com assolir aquestes finalitats, i el d’Ada Colau és senzillament desastrós, perquè enlloc de perseguir-los el que fa és perseguir els cotxes, que no és exactament el mateix. Confon les finalitats amb un mitjà.
Mentrestant, tot el guany en zones verdes que es podrien haver aconseguit transformant les places dures de Barcelona, no té cap realització per ensenyar, i el mateix es pot dir del creixement de l’arbrat a la ciutat i a la gran vesant de Collserola. L’incentiu per substituir els vehicles de transport urbà de persones i mercaderies per altres d’elèctrics no existeix, malgrat que són els responsables de prop del 40% de la contaminació de la ciutat. La flota d’autobusos, després de més de 6 anys de mandat, està lluny de la seva electrificació total. No aborda el problema dels accessos, al contrari, els perjudica amb el que està fent a la Meridiana. I els col·lapses quotidians no fan altra cosa que augmentar la contaminació i els costos per a les persones i per al sistema. Colau vol eliminar vehicles per mitjà dels obstacles urbans sense prèviament plantejar el sistema de transport públic que pugui substituir aquesta oferta de mobilitat que vol liquidar. És un absurd. Sembla mentida, més enllà de les raons de la cadira, que hi hagi professionals que donin suport al desgavell que ha creat l’alcaldessa a la ciutat.
Loading ...
