La “lluita” contra la pornografia infantil anunciada pel govern, sembla més una gesticulació que un camí de solució per les dificultats del que pensen fer i, sobretot, perquè ja hi ha aplicacions a càrrec de les famílies per aconseguir el mateix, amb resultats molt dubtosos.
Perquè, a veure, per què el fill o l’alumne es tallarà un pèl si la pornografia és celebrada per la cultura hegemònica a la nostra societat, la de la progressia, i potser els seus pares o professors siguin consumidors? Si l’educació sexual a l’escola consisteix a ensenyar-los com follar sense risc d’embaràs i d’ETS, per què controlaran un accés a la satisfacció que, en molts, sobretot homes, ocasionen la pornografia? Perquè els nostres comentaristes i mitjans de comunicació sostenen que hi ha una “pornografia sana” i una altra que no ho és. Però senzillament això no és cert.
La culpa no és dels adolescents, sinó que és d’aquesta societat per haver abandonat l’educació del caràcter en les virtuts.
Ha fallat el sistema educatiu, les famílies. S’accepta que les empreses es lucrin sense escrúpols i sobretot el marc legal inexistent que permet que tot això continuï passant, o que quan intervé ho fa de manera ineficaç, perquè la seva confusió sobre allò que està bé o malament és majúscula.
I aquesta confusió sorgeix de la negativa a acceptar que els adults també registren l’impacte advers de la pornografia, però en una mesura diferent que els nens. De la mateixa manera que passa amb l’alcohol, però d’aquest fet ningú dedueix que consumir alcohol diàriament a tots els àpats i una mica més sigui una pràctica saludable. Un gust sí, saludable no. La pornografia és pitjor que l’alcohol i el tabac.
Segons tots els estudis les conseqüències de la pornografia en adults es poden resumir en:
- Fomenta l’abús i la degradació de les persones involucrades, especialment de les dones i els nens, que són vists com a objectes sexuals i no com a éssers humans amb dignitat i drets.
- Explotació i abús. Una altra crítica important és que la indústria de la pornografia sovint està vinculada a situacions d’explotació i abús.
- Objectivació i cosificació. Un dels principals arguments crítics és que la pornografia contribueix a la cosificació de les persones, especialment de les dones. En presentar les persones com a mers objectes per al plaer sexual, la qual cosa és font de dificultats en unes reaccions normals, estimula la violència.
- Limita significativament la definició de bellesa i sexe i, per tant, margina l’experiència sexual femenina, que és més diversa i complexa que la que es mostra en les imatges pornogràfiques.
- Minimitza l’impacte de la violència sexual, normalitzant i trivialitzant actes com la violació, l’incest, la pedofília, el sadisme o el masoquisme, que poden causar greus danys físics i psicològics a les víctimes.
- Provoca problemes de salut mental i física en els consumidors habituals, com ara la depressió, l’ansietat, l’addicció, la disfunció erèctil, la incapacitat per assolir l’orgasme, la insatisfacció amb la parella, l’aïllament social o el risc de contraure malalties de transmissió sexual.
- Distorsiona la visió de la sexualitat i les relacions afectives, reduint-les a un mer acte mecànic i egoista, sense tenir en compte els sentiments, el respecte, el compromís, la comunicació o l’amor, que han de caracteritzar una relació sana i plena.
- Distorsiona les relacions sexuals a la vida real en afectar-la negativament. Les representacions poc realistes i exagerades a la pornografia poden generar expectatives poc realistes quant al comportament sexual i l’aparença física, cosa que podria produir danys a la intimitat real.
La pornografia, tota ella, no es pot tractar com una manifestació de llibertat, igual que no ho és consumir tabac on es vulgui o no portar el cinturó de seguretat al cotxe. El límit de la llibertat és el mal, i el de la pornografia és abundant i cada cop més estès.
Loading ...
