Vagi per endavant una consideració prèvia: en termes estrictament econòmics és molt aviat per establir que la setmana dramàtica que ha viscut Barcelona i Catalunya tingui un impacte significatiu sobre l’economia catalana. Per tant, l’avaluació dels costos se cenyeix als efectes més immediats de la violència.
L’impacte econòmic té dues dimensions diferents: sobre el sector públic i sobre l’activitat privada.
En el primer cas, Barcelona ja ha fet un primer balanç i estableix els danys materials en 3 milions d’euros, que poden créixer si s’adopta alguna mesura pal·liativa per als comerciants de la zona afectada.
A aquesta magnitud caldria afegir-hi com a mínim la dels danys produïts a Tarragona, Lleida i Girona que no han fet públic el seu balanç. En el cas de Lleida es van cremar 36 contenidors i es van destruir diverses senyals de trànsit i suports publicitaris. Tarragona avalua els danys en 150.000 euros, més el cost de reposició de 35 contenidors cremats. La porta principal del consistori va ser danyada per les flames. A Girona es van cremar 43 contenidors i els danys com a mínim se situen en els 55.000 euros, a més dels costos de tornar a asfaltar els punts de les vies on es van produir incendis.
Naturalment, sobre aquests costos públics caldria afegir tots els derivats de les hores extraordinàries dels diversos cossos policials i el proveïment de serveis als mateixos. Aquesta dada no s’ha fet pública.
Altra cosa són els danys privats, importants a l’àrea central de Barcelona perquè a més de la pèrdua de caixa com a conseqüència de la violència, que va afectar a tot tipus de comerç i activitat, hi ha hagut casos de pillatge de diversos comerços que han sofert saquejos, concretament els de roba, mòbils i patinets. Una botiga Vodafone va ser completament buidada i es van enregistrar també robatoris amb força a una gran escala al Mediamarkt de plaça Catalunya, que és la botiga d’electrodomèstics més gran de Barcelona.
A tots aquests saquejos s’hi afegeix el trencament de nombrosos aparadors i portes de vidre, la destrucció d’una oficina de Caixabank per fer servir el seu mobiliari per muntar una barricada, i de diverses marquesines de bars i restaurants de la zona. Algunes marques de renom internacional com Lacoste també han vist destruïts els seus aparadors.
És el sector turístic el que ha registrat algunes cancel·lacions futures.
L’impacte, de moment, és reduït, perquè les persones que ja tenien el bitllet contractat en companyies de baix cost no han volgut perdre l’import del viatge i igualment s’han traslladat. Per aquesta raó, les cancel·lacions s’han fet notar més en els hotels de gama alta. També s’han suspès algunes reunions internacionals que estaven previstes, en concret una convenció de 750 persones que ha estat cancel·lada. La reducció de la facturació a l’àrea afectada ha estat avaluada entre el 30% i el 50%, i les cancel·lacions d’hotels, que sobretot afecten als de 4 i 5 estrelles, han estat d’un 15%. El sector d’hoteleria intenta combatre la situació amb reducció de preus de fins un 20%. Tres creuers van canviar de ruta per evitar amarrar a Barcelona.
El sector cultural ha patit impactes, sobretot el teatre i el cinema.
Uns per falta de públic, els altres (el teatre) en bona part per la decisió pròpia en suspendre algunes sessions en senyal de protesta. La cantant Vanessa Paradis ha suspès la gira espanyola per les protestes de Barcelona, i és la quarta artista que aplaça les seves cites per efectes dels incidents.
La qüestió de fons, però, és una altra. Es tracta primer de l’impacte de les imatges flamejants, el tall de la Jonquera de moltes hores de durada, la incertesa de circular per les autovies de Catalunya, en definitiva la imatge que transmet de poca seguretat per a determinades activitats relacionades amb el turisme, però també amb la indústria.
Si els conflictes continuen, aquest problema es pot accentuar.
Tres són els sectors amenaçats amb el corresponent efecte cascada. El primer i evident, l’hostaleria. El segon, l’activitat comercial relacionada amb ella, sobretot les botigues Premium. I per últim, una que és particularment perillosa: la pèrdua de posicions de Catalunya com a plataforma logística.
El futur i la responsabilitat diran.
