Colau és insuperable amb la seva capacitat d’inventiva, i a més té l’avantatge que està mancada del més mínim sentit del ridícul. El problema és que fa els experiments amb els nostres diners i, a més, manifesta una tendència a la manipulació de les nostres condicions humanes, que resulta perillosa.
Ara inaugurarà, segons va explicar abans-d’ahir, un centre de noves masculinitats el mes d’octubre. Estarà situat al costat de l’estació de França i, segons Colau, treballarà per sensibilitzar, paraula tòtem, i generar referents, un altre tòtem, en matèria de noves masculinitats. Ara només cal que ens expliqui què entén l’alcaldessa per aquesta condició a la qual ens vol sotmetre als homes de la ciutat. Que dediqui recursos i atenció a una cosa tan original com redissenyar la condició masculina significa que no li agrada la que tenen el comú dels mortals. No és una novetat, de fet tots els règims totalitaris han creat centres, programes, actuacions per dissenyar i dur a terme “l’home nou”.
Tenir un governant amb aquesta mentalitat no és gens aconsellable per a la salut democràtica de la ciutat, perquè una de les coses que mai pot fer un governant democràtic és actuar per modificar el pensaent, les actituds, la forma de fer dels seus ciutadans. Una acció d’aquesta mena destrueix tota idea que vivim en un estat de dret i una democràcia liberal que respecta la llibertat de tothom i no té altre límit que el que estableixen les lleis en relació amb aquesta llibertat, però que en cap moment pretén alterar les persones masculines, per fer-les “bones” segons el criteri d’Ada Colau.
I de l’actuació orwellina a continuar amb el caos urbanístic, que és una altra especialitat de la casa. El disseny final del què serà a curt termini la Via Laietana garanteix el més gran dels poti-potis. Tindrà voreres amples de 4,05 metres, i això està bé, però la resta no hi ha per on agafar-ho.
En sentit descendent hi haurà un carril per a busos, taxis i bicicletes, sense possibilitat evidentment d’avançament. Per tant, la velocitat d’aquest carril la determinaran per començar les bicicletes, i donat que tothom qui les utilitza no és un esportista de primer nivell, els taxis i el transport t col·lectiu ja tenen un límit clar en la seva velocitat de desplaçament. El bus, per tant, que trasllada molta gent es trobarà supeditat a un transport tan individual com és la bici. Si a això se li afegeixen les parades, els taxis que van lliures i que són cridats a aturar-se, es garanteix una baixa velocitat, el col·lapse i un impacte ambiental notabilíssim. Hi haurà, això sí, un únic carril descendent pels cotxes. Tots hauran de passar per aquest adreçador, i també la solució en aquest cas està pensada per dissuadir, a través dels col·lapse, l’ús del cotxe privat.
I si tot això resulta incert el que és ja d’una confusió extraordinària és el sentit ascendent. N’hi haurà un exclusiu per a les bicicletes i un altre pel qual podran circular els busos, els taxis i els vehicles, però només els de caràcter local, si per local s’entén no només els veïns, sino també els usuaris del mercat de Santa Caterina o dels aparcaments de la zona. Com destriar un vehicle que puja i travessa tota la Via Laietana, d’un que va a un dels aparcaments? Misteri. Però l’acumulació de vehicles en tres carrils dona lloc a una congestió assegurada.
Molt ens temem que al final els perjudicats siguin els mateixos comerciants que ara no veuen malament la mesura, fixats només en les amplituds de les voreres. Però el comerç de tota aquella àrea, mercat inclòs, no viu només dels veïns, sinó de l’afluència d’altres zones de la ciutat. I si els vehicles i els busos tenen dificultats creixents per funcionar, amb la nova planificació passarà el mateix que a l’illa de Sant Antoni: senzillament perdran clients.