Ja coneixes els 5 factors clau que condicionen el futur de Catalunya? (II): L’ensenyament

En aquesta sèrie d’articles considerarem allò que és vital per al present i el futur del país i que no enregistra l’atenció o els esforços de les polítiques públiques del govern de la Generalitat en un grau mínimament adequat o bé que la seva política és incapaç o inadequada.

Vam veure en el primer capítol de la sèrie la productivitat. Ara és el torn de l’educació:

Del conjunt de diversos i no sempre coincidents diagnòstics publicats, es poden traure alguns eixos comuns:

1. Fallada crítica en els fonaments: la comprensió lectora i la capacitat d’expressió per escrit, cosa que afecta el conjunt de l’aprenentatge en tots els àmbits, inclosos els tècnics. Si algú no comprèn l’enunciat d’un problema matemàtic mai no podrà resoldre’l
2. Manca de formació del professorat: Els docents manquen de suficient preparació disciplinar i didàctica, especialment en àrees com les ciències.
3. Escassetat de recursos: Hi ha una dificultat per implementar certes activitats educatives a causa de la manca de recursos específics.
4. Desafiaments ètics a l’era digital: L’ús de tecnologies digitals a l’educació planteja noves qüestions ètiques que requereixen atenció i desenvolupament de codis ètics apropiats.
5. Problemes de salut mental: Hi ha una creixent preocupació per la salut mental dels estudiants, especialment en poblacions vulnerables com les persones sense llar.
6. Dificultats en la inclusió educativa: Tot i la normativa existent, la implementació efectiva de l’educació inclusiva continua sent un desafiament.
7. Preocupacions del professorat novell: Els docents recent incorporats enfronten problemes relacionats amb qüestions acadèmiques i organitzatives, similars als identificats dècades enrere.
8. Desconnexió entre educació i món laboral: El sistema educatiu no prepara adequadament els estudiants per a les demandes del mercat laboral actual.
9. Excés d’hores lectives: En comparació amb altres països europeus, Espanya té un 20% més d’hores de classe, cosa que pot afectar la concentració i el rendiment dels estudiants.
10. Problemes d’atenció: Els estudiants mostren dificultats per mantenir l’atenció durant períodes perllongats, cosa que planteja desafiaments per a l’ensenyament tradicional.

Aquests problemes requereixen una atenció integral i estratègies adaptades al context local de Catalunya per millorar la qualitat i l’eficàcia del sistema educatiu.

Analitzant amb més detall la qüestió podem constatar:

1. Rendiment acadèmic (Informe PISA)

Els resultats de Catalunya a les proves PISA han mostrat un estancament i fins i tot retrocés a l’últim quinquenni. A PISA 2018, Catalunya va obtenir puntuacions per sobre de la mitjana d’Espanya i fins i tot de l’OCDE en algunes àrees: per exemple, va aconseguir 490 punts en matemàtiques, superant la mitjana de l’OCDE (al voltant de 489).

Tot i això, a PISA 2022 s’observa una caiguda notable. Catalunya va experimentar descensos de 21 punts en matemàtiques, 12 en ciències i 22 en lectura respecte a informes previs, situant-se per sota de la mitjana nacional a diverses àrees.

En comprensió lectora 2022, Catalunya va aconseguir 462 punts, quedant segona per la cua entre les comunitats (només per sobre de les Canàries amb 463) i molt per sota de la mitjana espanyola (474). En ciències 2022 , Catalunya va obtenir 477 punts, també inferior a la mitjana nacional (485). En matemàtiques 2022 , Catalunya es va ubicar al voltant de la mitjana espanyola (aprox. 470 punts, davant de 473 de mitjana nacional) però lluny de comunitats capdavanteres com Castella i Lleó (~499).

Aquestes comparatives reflecteixen que regions com Castella i Lleó, Astúries o Cantàbria lideren consistentment els rànquings PISA a Espanya, mentre Catalunya ha passat de posicions destacades a estar a la meitat baixa de la taula.

Taula 1. Resultats PISA 2022 – Catalunya vs. comparativa (puntatges mitjana per àrea) 

En síntesi, el rendiment acadèmic català s’ha debilitat els darrers anys en comparació amb altres comunitats. On abans Catalunya solia situar-se prop del cap (el 2009 va ser la 3a en lectura), el 2022 apareix en posicions endarrerides. Això encén senyals d’alerta sobre la qualitat i l’equitat del sistema educatiu català en relació amb la resta d’Espanya.

El diagnòstic en aquest cas és clar: és al llarg d’aquestes dues darreres dècades on es produeix una reculada de Catalunya que en els darrers anys es converteix en caiguda lliure. Aquest aspecte històric de la qüestió no està sent prou considerat en els diagnòstics: què ha canviat per passar en 15 anys de les posicions capdavanteres a les de cua?

2. Taxes d’abandonament escolar primerenc

La taxa d’abandonament escolar primerenc (joves de 18-24 anys que deixen els estudis sense acabar la segona etapa de secundària) ha mostrat alts i baixos a Catalunya a l’últim lustre, encara que amb una tendència general a la baixa a llarg termini. El 2018, l’abandonamet primerenc català rondava el 17%, xifra similar a la mitjana espanyola d’aquell any (~17,9%).

Tot i això, el 2019 l’indicador va empitjorar a Catalunya fins a un 19%, quedant per sobre de la mitjana nacional (que rondava el 17% aquell any). A partir del 2020 s’observa una millora significativa: Catalunya va reduir l’abandonament al 17,4% el 2020 i va assolir el seu mínim històric el 2021 amb 14,8% . No obstant això, aquest valor seguia sent lleugerament superior a la mitjana d’Espanya el 2021 (13,3%).

L’any 2022 hi va haver un repunt indesitjat: Catalunya va pujar al 16,9% d’abandonament primerenc, més de 2 punts per sobre de l’any anterior i clarament per sobre de la mitjana estatal del 13,9%. De fet, el 2022 Catalunya va ser la segona comunitat amb més abandonament d’Espanya, només superada per Múrcia (18,7%).

A partir del 2021 Espanya va canviar base poblacional (INE), però les dades són comparables. L’objectiu UE 2030 és baixar del 9% .

Com s’observa, Catalunya va aconseguir reduir l’abandonament escolar el 2020-21 , acostant-se a la mitjana nacional, però el 2022 va tornar a augmentar-lo. Això contrasta amb la millora sostinguda a nivell estatal, on es va passar de gairebé 18% el 2018 a 13,9% el 2022. Tot i així, la tendència de fons a Catalunya des del 2010 és positiva (molt lluny del 34% que va arribar a tenir a inicis dels 2000, però persisteixen fluctuacions preocupants.

L’abandonament català segueix lleugerament pitjor que la mitjana d’Espanya i lluny de les comunitats més reeixides (Navarra, el País Basc, etc., que ronden el 6-9%). El 2023, per exemple, Catalunya va marcar 14,0% vs ~13,6% nacional.

3. Població ni-ni (ni estudia ni treballa)

La proporció de joves que ni estudien ni treballen (indicador NEET, típicament mesurat en edat 15-29 anys) a Catalunya és relativament alta, tot i que ha millorat els darrers anys. Segons el Ministeri d’Educació, el 2022 el 13,1% dels joves catalans de 15 a 29 anys eren ni-ni , lleugerament per sobre de la mitjana d’Espanya (12,7%).

Catalunya se situa així a la franja intermèdia alta entre comunitats: comparteix nivells similars a Extremadura o Múrcia (entorn del 13-14%), es manté per sota de les Balears (15,6%) i Andalusia (14,7%), però està pitjor que comunitats com Cantàbria (10,5%) o Aragó (9)

Taula 2. Percentatge de joves 15-29 ni-ni (2022) En perspectiva temporal, Catalunya també ha aconseguit reduir aquest indicador: el 2018 rondava el 15% (estimació), mentre que per al 2023 va baixar a ~11% de joves ni-ni. De fet, Catalunya va passar d’un 12,4% el 2018 a 9,8% el 2023 al grup 15-24 anys, reduint la proporció de ni-nis juvenils.

Això reflecteix una evolució positiva, d’acord amb la millora general a Espanya (on la taxa nacional 15-29 va baixar de 17,3% el 2020 a 12,3% el 2023). No obstant això, el nivell actual encara és elevat comparat amb Europa: Espanya i Catalunya superen àmpliament la mitjana de la UE en aquest aspecte (al voltant del 9-10% a la UE).

4. Altres indicadors educatius a Catalunya

A més dels resultats i la continuïtat educativa, hi ha altres factors clau per avaluar el sistema català:

• Inversió en educació: El finançament educatiu a Catalunya ha augmentat en termes absoluts en els darrers anys, però continua considerant-se insuficient en relació amb el PIB i amb altres regions líders. El 2020 Catalunya va dedicar uns 7.550 milions d’euros a educació, la segona xifra més alta d’Espanya. Tot i això, representa només ~ 2,5% del PIB regional , molt per sota de comunitats com Castella i Lleó (~4,5% del PIB) i també inferior a països capdavanters de l’OCDE

Expressat per alumne, Catalunya inverteix al voltant de 5.230 € per estudiant, suma significativament inferior a la mitjana europea (≈6.082 €) i també per sota de diverses autonomies espanyoles; per exemple, Castella i Lleó inverteix ~6.556 € per alumne. Aquesta bretxa de recursos suggereix que Catalunya arrossega un dèficit inversor històric a l’educació. Tot i haver batut rècord de pressupost educatiu el 2023, els experts assenyalen que «la inversió és la gran assignatura pendent» a Catalunya

• Dotació de recursos i professorat: La conseqüència directa d’ una despesa menor per alumne s’aprecia en indicadors com la ràtio d’alumnes per professor. Catalunya presenta una de les ràtios més altes d’Espanya: el curs 2021/22 va tenir 11,5 alumnes per docent, la tercera més gran després de Madrid i Melilla, i per sobre de la mitjana estatal (10,9).

Això implica classes més nombroses o menys personal docent disponible per estudiant, cosa que pot afectar l’atenció individual i la qualitat de l’ensenyament.

• Pel que fa a la qualitat del professorat, no hi ha un indicador simple; però sí que cal assenyalar desafiaments en la seva distribució: Catalunya té una elevada concentració de docents en entorns urbans i ha enfrontat dificultats per estabilitzar plantilles. El 2023 es van anunciar millores com convocar concursos de trasllats docents anuals per fidelitzar el professorat. La formació docent contínua i la capacitat d’atendre un alumnat divers (per idioma, origen i nivell socioeconòmic) són aspectes crítics a Catalunya.
• Xarxa pública vs concertada: Catalunya es caracteritza per un alt pes de l’escola concertada (privada subvencionada). Aproximadament 1 de cada 3 alumnes cursa a centres concertats, i al voltant del 17,8% de la despesa educativa catalana es destina a concerts i subvencions a privats. Aquest percentatge és dels més alts (només superat pel País Basc, les Balears, Madrid i Navarra) i més gran que la mitjana estatal (12,6%).
• Bilingüisme i idioma d’instrucció: Un tret diferencial de Catalunya és el seu model d’immersió lingüística en català, on el català és llengua vehicular principal i el castellà (espanyol) s’imparteix com a assignatura. Aquest model, vigent des de fa dècades, cerca assegurar la competència plena en català i castellà en acabar l’escolaritat.

L’impacte de l’ensenyament bilingüe als resultats ha estat debatut. Alguns sectors han suggerit que podria afectar les destreses en llengua castellana; les avaluacions, però, mostren que els joves catalans dominen el castellà de forma equiparable a la resta d’Espanya. De fet, Catalunya va obtenir bons resultats en lectura en cicles PISA anteriors sota el mateix model lingüístic (p.ex., 500+ punts el 2009).

La caiguda recent en comprensió lectora sembla més vinculada a factors socioeducatius (segregació, recursos, pandèmia) que a l’idioma d’ensenyament. Tot i això, el model bilingüe enfronta el repte d’integrar l’alumnat immigrant que arriba sense coneixement de català: l’escola els ha d’alfabetitzar en una segona llengua, cosa que exigeix ​​suports addicionals.

En resum, la immersió lingüística continua sent una política recolzada pels seus èxits en cohesió social i bilingüisme generalitzat, encara que requereix adaptació constant perquè cap llengua ni col·lectiu surti perjudicat en termes educatius.

• Altres indicadors  En escolarització postobligatòria, Catalunya ha millorat en matriculació en Formació Professional (FP) els darrers anys, ampliant places de FP per retenir més joves, encara que problemes d’oferta van deixar 12.600 sol·licitants sense plaça el 2022. La taxa bruta d’accés a la universitat també s’ha mantingut sòlida.

Tot i això, persisteixen bretxes en equitat: segons PISA, Catalunya presenta un índex socioeconòmic i cultural mitjà lleugerament per sota de la mitjana espanyola, ia més aquest context influeix més en els resultats (menor equitat educativa).

La proporció d’ alumnat immigrant o d’origen estranger és alta a Catalunya (entre el 16% i el 24% segons la definició), fet que suposa tant una riquesa cultural com una demanda de recursos de suport lingüístic i social. Cal destacar que molts estudiants provenen d’entorns socioeconòmics baixos; de fet, Catalunya atén un percentatge notable d’alumnes nouvinguts i vulnerables en comparació amb altres comunitats autònomes, factor que incideix en mitjanes de rendiment.

En contrast, Catalunya mostra fortaleses en innovació pedagògica (programes plurilingües, ús de tecnologia, projectes interculturals) i en participació de les famílies a l’educació, aspectes qualitatius difícils de mesurar però rellevants.

5. Diagnòstic crític: debilitats i fortaleses del sistema català

A partir de les dades revisades, és possible traçar un diagnòstic crític del sistema educatiu a Catalunya, assenyalant-ne les principals debilitats i fortaleses, així com causes i conseqüències:

• Debilitats identificades:
  • Descens en rendiment acadèmic : La caiguda de Catalunya en les avaluacions PISA (especialment en lectura i matemàtiques) evidencia problemes en la qualitat dels aprenentatges adquirits. Haver passat de la zona alta a gairebé la cua en comprensió lectora (462 punts) és un símptoma clar que alguna cosa falla al cicle de secundària. Això pot repercutir en la preparació dels alumnes per a estudis superiors i mercat laboral, minvant la competitivitat futura de la regió.
  • Abandonament escolar encara elevat: Tot i millores puntuals, la taxa d’abandonament català segueix per sobre de la mitjana nacional (16,9% vs 13,9% el 2022). Això indica que una porció important de joves catalans surt del sistema sense qualificació postobligatòria, cosa que els deixa en desavantatge i impacta en la productivitat i cohesió social. El repunt després de la pandèmia assenyala vulnerabilitat: en èpoques de bonança turística o facilitat d’ocupació precària, molts joves catalans opten per deixar els estudis (influència de sectors com l’hostaleria i el turisme, molt forts a Catalunya, que posen a prova la capacitat del sistema per retenir-los).
  • Segregació i equitat: Hi ha un alt grau de segregació escolar a Catalunya, tant per nivell socioeconòmic com per origen migrant. Això significa que les diferències de rendiment entre centres “rics” i “pobres” són marcades, afectant sobretot els alumnes més desafavorits. La concentració d’immigració i renda baixa a certes escoles públiques urbanes, juntament amb la fugida de classes mitjanes a la concertada, ha derivat en un sistema menys equitatiu que la mitjana espanyola. La conseqüència és un cercle viciós: els estudiants vulnerables tendeixen a obtenir pitjors resultats, elevant l’abandonament i reduint la mitjana general de Catalunya.
  • Baixa inversió i recursos limitats: Com va indicar l’analista Lucas Gortázar, l’escassa inversió educativa és un dels factors després dels fluixos resultats catalans. Gastar de l’ordre del 2,5-3% del PIB en educació (quan comunitats líders inverteixen a prop del doble) implica menys docents, menys suport individualitzat i menys infraestructura. Catalunya “surt perdent es miri com es miri” en la comparativa de recursos amb regions que obtenen millors acompliments. La conseqüència directa és sobrecàrrega a les aules i dificultat per implementar mesures datenció a la diversitat, reforç educatiu, orientació, etc.
  • Resposta insuficient en alumnes vulnerables: La combinació dels punts anteriors ha revelat que Catalunya no està aconseguint tancar la bretxa per al seu alumnat més vulnerable. L’ informe PISA 2022 assenyala que l’alumnat immigrant a Espanya treu de mitjana 32 punts menys en matemàtiques que el nadiu, i a Catalunya aquest grup és nombrós (15–24% del total). Si no es destinen suports específics (professors de reforç, mediadors lingüístics, beques), el risc és perpetuar un “doble sistema”: un d’alt rendiment per a classes mitjanes/altes, i un altre endarrerit per a alumnes pobres o estrangers. Això llasta el rendiment global i genera borses de joves amb baixa qualificació (nodrint també l’estadística de ni-nis).
• Fortaleses i aspectes positius :
  • Millora relativa en abandonament i ni-nis: Tot i seguir per sobre de la mitjana espanyola, Catalunya ha aconseguit en l’última dècada una reducció substancial de l’abandonament primerenc (era >30% el 2004, va baixar a ~15% el 2021). Així mateix, la proporció de joves que ni estudien ni treballen ha baixat al nivell més baix registrat (prop de l’11% el 2023, davant més del 20% que va arribar a tenir el 2009). Això indica que més joves catalans romanen en el sistema educatiu o formatiu que en generacions prèvies, cosa que és un avenç estructural important. L’increment de l’oferta de Formació Professional i programes de segona oportunitat està donant fruits, evitant que milers de nanos quedin exclosos després de l’ESO.
  • Compromís amb l’educació inclusiva i bilingüe: Catalunya manté un model lingüístic integrador que garanteix el bilingüisme català-castellà en finalitzar l’etapa escolar. Tot i les polèmiques, la majoria d’estudis assenyalen que els estudiants catalans assoleixen alts nivells de competència en les dues llengües oficials. A més, s’ha introduït l’anglès com a tercera llengua des de primària, tot fomentant el trilingüisme. Aquesta aposta idiomàtica enriqueix el perfil de l’alumnat català i respon a les necessitats duna societat bilingüe. D’altra banda, la Generalitat ha impulsat programes per a la inclusió educativa (per exemple, va augmentar un 20% el nombre d’ aules d’acollida per a alumnes nouvinguts a secundària els darrers anys, i reforços de català inicial).
  • Alta escolarització i accés universal Els indicadors d’escolarització infantil a Catalunya són dels més alts d’Espanya (pràcticament universal als 3-5 anys). També la taxa de titulació a ESO ha millorat i se situa propera a la mitjana espanyola. Catalunya compta amb universitats públiques de prestigi i un sector d’educació superior atractiu, fet que motiva molts joves a continuar estudiant (la taxa d’entrada a estudis terciaris és elevada). Això suposa una fortalesa en termes de capital humà qualificat a llarg termini.
  • Iniciatives de millora en marxa: En resposta als “senyals preocupants”, Catalunya ha iniciat diverses mesures recents. Entre elles, l’augment del pressupost educatiu anual (camí a l’objectiu del 6% del PIB marcat a la Llei d’Educació de Catalunya), plans contra la segregació escolar (com el Pacte contra la Segregació signat el 2019, que reserva places a centres concertats per a alumnat vulnerable) i la digitalització massiva de les aules. Així mateix, després de la pandèmia es van reforçar programes d’acompanyament acadèmic (com a suport escolar personalitzat ) per recuperar aprenentatges perduts. Si bé els seus efectes trigaran a mesurar-se, demostren un compromís per revertir les tendències negatives recents.

En conclusió, el sistema educatiu català enfronta desafiaments importants, evidenciats en un rendiment PISA per sota del seu potencial i en indicadors d’abandonament i d’equitat millorables. Les causes són multifactorials: inversió insuficient, segregació socioeconòmica, impacte de la immigració i un model productiu que tempta els joves a deixar els estudis són elements centrals del diagnòstic. Les conseqüències de no abordar aquests problemes van des de la pèrdua de talent i productivitat fins a aprofundir desigualtats socials a Catalunya.

Tot i això, també hi ha senyals de millora i fortaleses en què recolzar-se: la societat catalana valora l’educació, s’estan prenent mesures de correcció i hi ha factors positius (bilingüisme, alta escolarització inicial, teixit educatiu divers) que poden servir de palanca. Un compromís inversor més gran i polítiques sostingudes d’equitat seran crucials perquè Catalunya recuperi posicions en qualitat educativa, redueixi l’abandonament fins a nivells europeus i garanteixi oportunitats d’èxit per a tot el seu alumnat en els propers anys.

 Loading ...