Els 25 problemes greus de l’economia espanyola que, segons la Comissió Europea, Sánchez ha d’atendre

DOCUMENT DE TREBALL DELS SERVEIS DE LA COMISSIÓ.  Informe sobre Espanya 2020

Comunicació de la Comissió al Parlament Europeu, al Consell Europeu, al Consell, al Banc Central Europeu i a l’Eurogrup 

Semestre Europeu 2020: Avaluació dels avenços pel que fa a les reformes estructurals i la prevenció i la correcció dels desequilibris macroeconòmics, i resultats dels exàmens exhaustius

La Comissió Europea ha presentat una avaluació sobre Espanya que és alhora tot un programa econòmic i una esmena a la totalitat del Programa SánchezIglesias. Heus aquí les 25 principals qüestions:

  1. L’economia espanyola està en un camí de moderació del creixement. S’estima que el creixement del PIB real s’ha desaccelerat, passant d’un 2,4% el 2018 a un 2,0% el 2019. Es preveu que l’activitat econòmica segueixi moderant-se fins a l’1,6% el 2020 i l’1,5% el 2021, encara per sobre de la mitjana de la zona euro. Es preveu que continuï, tot i que a ritme més lent, la creació d’ocupació registrada des del 2014. La desocupació baixarà al 12,8% el 2021, encara per sobre del nivell anterior a la crisi econòmica i financera i molt per sobre del 7,3 % previst per a la zona de l’euro.
  2. No s’ha reforçat el marc institucional que regeix la gestió de les finances públiques. Les recomanacions derivades de les anàlisis de despeses per part de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF), si s’apliquen, podrien donar major eficiència i eficàcia a la despesa pública en diversos àmbits.
  3. Encara no ha entrat plenament en funcionament l’estructura de governança per a la contractació pública recentment creada. S’ha endarrerit l’adopció de l’estratègia nacional de contractació pública prevista per a tot l’àmbit nacional el 2018.
  4. Els esforços per reduir el recurs a contractes temporals en el sector privat estan tenint un èxit limitat. Les mesures s’han centrat en lluitar contra els abusos, i no en les causes profundes de la generalització dels contractes temporals. L’ampli recurs a la contractació temporal és una rèmora per al creixement de la productivitat i contribueix a la desigualtat i la pobresa laboral.
  5. El Govern encara no ha pres mesures per simplificar el sistema nacional d’assistència per desocupació. En moltes comunitats autònomes segueix sent escassa la cobertura i l’adequació dels règims autonòmics de renda mínima.
  6. Segueix sent baixa la taxa d’ocupació, inclòs el femení. Molts joves abandonen l’escola prematurament, o ni treballen ni cursen estudis o formació.
  7. No està en vies de complir les seves metes d’eficiència energètica I inversió continuada, sobretot en els edificis. Han estat escassos els avenços cap al compliment de les metes d’inversió en R + D.
  8. Encara que segueix sent elevat, ha seguit reduint-se el deute privat. S’estima que el deute privat total va baixar al 132% del PIB el 2n trimestre del 2019. No obstant això, s’ha alentit el ritme de reducció del deute tant de les societats no financeres com de les llars.
  9. La ràtio deute públic / PIB ha seguit disminuint lentament, tot i que encara és molt alta. S’espera que el deute públic brut disminueixi lleugerament, passant del 96,7% del PIB el 2019 al 96,0% el 2021.
  10. Els riscos per a la sostenibilitat pressupostària global segueixen sent significatius a mig i llarg termini.
  11. Vincular de forma permanent les pensions a l’índex de preus al consum i dissociar els nivells inicials de les pensions dels canvis en l’esperança de vida; a falta de mesures compensatòries adequades, la mesura augmentaria significativament la despesa en pensions a mig i llarg termini i empitjoraria l’equitat intergeneracional.
  12. Segueix sent molt alt el nivell d’atur. La Comissió preveu que la taxa d’atur segueixi disminuint, fins al 12,8% el 2021. Hi ha molt atur sobretot entre els joves i els treballadors poc qualificats.
  13. L’augment del 22,3% del salari mínim el 2019 ha elevat els costos laborals, sobretot en determinats sectors i comunitats autònomes. Encara no s’ha quantificat el seu impacte en l’ocupació ni en la pobresa laboral. Mentrestant, s’ha acordat un nou augment el 2020 i s’han anunciat nous augments fins al 2023. El nou Govern també ha anunciat la seva intenció de revisar certs aspectes de la reforma del mercat laboral del 2012, la qual cosa és sabut que va afavorir una forta creació d’ ocupació durant la recuperació.
  14. Els subsidis a l’ocupació no són eficaços per fomentar una ocupació estable.
  15. El creixement de la productivitat laboral ha estat relativament escàs en els últims anys. El 2018 i 2019 va arribar a disminuir lleugerament. No obstant això, en línies generals, la productivitat total dels factors va augmentar de forma similar a la mitjana de la UE.
  16. En totes les comunitats autònomes, els resultats d’Espanya en matèria d’innovació estan per sota de la mitjana de la UE.
  17. La innovació empresarial es veu llastrada per la baixa capacitat d’absorció de les petites empreses. La no adopció de les tecnologies digitals per part de les petites i mitjanes empreses impedeix aprofitar plenament el seu potencial.
  18. La fragmentació de la reglamentació entre les comunitats autònomes també fa més difícil l’activitat de la petita empresa.
  19. Les barreres normatives segueixen restringint la competència en determinats serveis professionals i en el sector detallista.
  20. El baix rendiment de l’economia en matèria d’innovació també té a veure amb l’escassetat de capacitats tècniques. Les elevades taxes d’abandonament escolar prematur perjudiquen la igualtat d’oportunitats i contribueixen a l’alta proporció de treballadors poc qualificats entre la població. L’escàs atractiu de l’educació i la formació professional augmenta l’escassetat de capacitats tècniques de nivells mig a alt. Segueix sent difícil la transició de l’escola a la feina, ja que les oportunitats d’ocupació són limitades i sovint de baixa qualitat. Al mateix temps, l’economia no crea suficients llocs de treball altament qualificats, el que reflecteix la seva escassa dinàmica d’innovació.
  21. El percentatge de persones en risc de pobresa o exclusió social, malgrat seguir disminuint, és encara elevat, sobretot en el cas dels nens. En tot el país, s’estima que els règims autonòmics de renda mínima només arriben al 20% dels seus beneficiaris potencials, i amb fortes disparitats entre comunitats autònomes.
  22. Tot i que les taxes de fecunditat estan molt per sota del llindar de renovació generacional, les prestacions familiars a Espanya segueixen sent les més baixes de la UE, i només arriben a la meitat dels nens en risc de pobresa o exclusió, ja que els estrictes llindars de control de recursos per a les prestacions per fills donen lloc a un baix nivell de cobertura, i les deduccions fiscals aporten limitats beneficis a les famílies amb baixos ingressos.
  23. En estar incompletes les connexions per al transport d’energia i mercaderies per ferrocarril, Espanya no pot aprofitar plenament el mercat únic de la UE. Avançar en les connexions amb França i Portugal i amb els ports i centres logístics. Espanya és un dels estats membres més exposats al canvi climàtic. Es requereixen inversions en adaptació al canvi climàtic, prevenció de riscos i resiliència davant les catàstrofes.
  24. Si no s’apliquen les ambicioses polítiques esbossades en el projecte de Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima, Espanya incomplirà inevitablement les seves metes d’emissions de CO2 per al 2030.
  25. Persisteixen els reptes en matèria de cohesió territorial. Una coordinació reforçada i sostinguda entre les administracions nacionals, autonòmiques i locals permetria aplicar les polítiques amb major eficàcia.
DOCUMENT DE TREBALL DELS SERVEIS DE LA COMISSIÓ. Informe sobre Espanya 2020 Click To Tweet

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.