El Partit Demòcrata no n’era conscient, però en plena campanya, els homes joves, incloent-hi els provinents de les minories, els havien abandonat massivament. Un fet que inclinaria la balança electoral a favor de Donald Trump.
Una enquesta del think tank nord-americà American Compass duta a terme amb l’empresa YouGov a principis d’octubre conclogué que 20% dels homes joves no-blancs no havien encara decidit si votarien Trump o Harris, mentre que els que ja ho havien fet repartien els seus vots de forma equilibrada entre els dos candidats.
Es tracta d’un canvi de rumb històric del vot de les minories als Estats Units, i corrobora el que ja anunciàvem fa uns mesos: la clivella ideològica està finalment arraconant la clivella ètnica com a factor principal de vot. Quelcom que beneficia als Republicans, ja que els hispans i afroamericans se solen identificar més amb valors conservadors que no pas progressistes.
Segons afirma el director executiu d’American Compass, Oren Cass, Kamala Harris no tenia res a dir als homes joves provinents d’aquestes categories.
La coalició de campanya de la candidata demòcrata s’havia construït entorn d’una agenda en favor de la visió progressista de la justícia social, i que esperava aglutinar el vot jove amb l’LGBTQ+, el de les dones i els afroamericans.
No obstant això, com Cass nota amb perspicàcia, el missatge que Harris acabà vehiculant era agressivament ideològic i corresponia a un perfil molt més específic de l’esperat pels estrategs Demòcrates: el de dones joves, majoritàriament blanques i amb educació universitària. Les prioritats d’aquest perfil demogràfic inclouen la lluita contra el canvi climàtic, la condonació del deute estudiant i la supressió de restriccions a la immigració i a l’avortament.
La raó que mogué els homes joves no-blancs cap a la dreta fou que, al cap i a la fi, no comparteixen aquesta visió de la política en termes racials o de gènere, tal com la cultura woke, de la qual beu Harris, intenta imposar.
De fet, els homes joves no-blancs expressen, segons l’enquesta ja citada, valors i prioritats que s’apropen molt més a les de la classe treballadora blanca, la que tradicionalment s’ha concebut com el nucli dur de suport a Trump.
Per exemple, els dos grups coincidien a apuntar que la cultura nord-americana posava massa èmfasi en la diversitat i que l’estat regulava massa, mentre les dones progressistes benestants demanaven efectuar polítiques prodiversitat i frenar les grans empreses.
La mateixa alineació entre els homes joves no-blancs i la classe treballadora blanca es produïa en molts altres aspectes, com el respecte dels valors i la tradició nord-americans o l’increment de l’explotació dels recursos naturals. En cadascun d’aquests camps, les dones liberals benestants espremien majoritàriament l’opinió contrària.
La campanya de Kamala Harris demostrà una incapacitat total per a connectar amb els joves no-blancs i les seves preocupacions, fins al punt de presentar el vot a Harris com una obligació per a “protegir les dones i les seves llibertats”, com el candidat demòcrata a vicepresident Tim Walt arribà a piular en una ocasió. Com si ells no comptessin per a res.
El resultat fou que si fa quatre anys Joe Biden guanyà el vot popular dels homes joves per una diferència de més de 10 punts percentuals, enguany ha estat Donald Trump qui l’ha concentrat segons les enquestes fetes a peu d’urna.
La gran pregunta és si els progressistes nord-americans (i occidentals en conjunt) aprendran dels seus errors i proposaran un programa polític que interessi als votants masculins.
De moment, i constatada un cop més la falta d’autocrítica després de la segona victòria de Trump, sembla que els Republicans poden estar tranquils. A l’altra banda de l’Atlàntic, dreta i esquerra també haurien de prendre nota de les conseqüències electorals que té marginalitzar la població masculina, un fenomen que ja comença a sentir-se a Espanya.
Loading ...
