eleccions generals

Eleccions generals a Catalunya. Panorama a inicis d’abril

Pel que fa a les eleccions generals, l’interrogant és quina serà la primera força a Catalunya, si ERC o el PSC, impulsat aquest últim pel to dialogant que han volgut impregnar a la seva campanya Sánchez i Iceta. És clar que en el seu contra s’hi juga la credibilitat. Zapatero va prometre l’oro i el moro però al final no va donar res. Aquest dubtes es poden veure accentuats pel fet que la qüestió catalana no aparegui ni una sola vegada en el detallat programa de 110 mesures del PSOE. En aquest context d’eleccions generals l’efecte Puigdemont, el seu arrossegament electoral, no es percep. De seguir així el resultat més possible és que s’haurà cremat per l’independentisme el potencial d’una nova figura política, com podia ser Jordi Sánchez.

PP i Cs es juguen en la carta espanyola la seva situació a Catalunya. Els populars perquè poden quedar pràcticament extingits, i Cs pel risc de registrar una davallada històrica que contamini els resultats a les municipals, que d’altra banda mai han estat el seu plat fort. La qüestió de fons és si l’estratègia ultradura en relació a Catalunya tindrà una rendibilitat suficientment alta a la resta d’Espanya.

👉 ¡Uneix-te al nostre grup de Facebook de Converses a Catalunya!

Comentem entre tots les notícies de Catalunya per a estar informats.
Podreu consultar totes les claus del dia!

Barcelona en Comú, contribuirà a la davalla de l’esquerra alternativa amb previsible mal resultat, fruit de la decadència del lideratge de Colau que no ha sabut gestionar bé el potencial de l’alcaldia de Barcelona i de la feblesa del seu candidat a les eleccions generals, Jaume Sens.

A les europees es dirimirà una batalla campal en el camp independentista entre Junqueras i Puigdemont. Si Junqueras guanya, el lideratge des de Brussel·les quedarà extingit i no diguem ja si Puigdemont no aconsegueix l’escó, un fet provable perquè el no del PNB a fer candidatura amb l’expresident de la Generalitat li resta al voltant d’un quart de milió de vots. La rematada li pot venir de la campanya que Units per Avançar i el propi Duran i Lleida faran a favor de la candidatura dels nacionalistes bascos, però que sempre acabaran de restar uns quants vots que poden tenir preu altíssim en el mercat electoral dels exconvergents.

Les eleccions a Barcelona a hores d’ara demostren la desinflada de l’opció Valls. El que semblava que podia ser un coet està resultant un producte amb escassa capacitat d’arrossegament. No tant per la manca de qualitats del candidat, com per les dificultats que han anat emergint. La duresa de la campanya de Rivera lògicament pagarà factura en un sector de votants de Barcelona que podien pensar en Valls com a alternativa a Colau, però no el cost de l’anticatalanisme. També l’imprevist de les eleccions generals que reforcen la marca Cs i fan desaparèixer la campanya de l’exprimer ministre del govern de França.

Avui per avui, Maragall sembla assegurar-se la primera posició i les possibilitats de l‘alcaldia. L’interrogant més gran d’aquest candidat és que quan la campanya obligui a un major contacte directe amb l’elector, les seves especials característiques personals restin més que sumin. Aquest fet pot afavorir a Collboni que a més cavalcarà sobre l’onada favorable dels socialistes. Entremig d’aquestes dues opcions queda Colau amb una posició cada vegada més difícil, perquè per la banda de l’independentisme li rosega vots ERC i per la del progressisme és Collboni qui li pot fer un bon trau. A més el seu desprestigi en la gestió de la ciutat fa que a banda dels seguidors incondicionals, la seva persona sigui un llastre per formar coalició. Les deficiències que ha generat el seu equip són de manual. L’última i ben greu és la incapacitat d’aprofitar els últims mesos de legislatura per capitalitzar tot l’avantatge que té ser alcalde de la ciutat. Aquesta era una assignatura que els alcaldes socialistes dominaven i que Trias, malament que bé, va intentar també realitzar. Els de Barcelona en Comú van per la via contrària, per exemple malgrat les seves promeses i ordenances d’ordenar el tràfic de bicicletes i patinets per les voreres, aquestes són més nombroses que mai i ja generen accidents nombrosos i alguns d’una certa importància. L’últim el de dissabte dia 30 a l’Avinguda Diagonal, quan una bicicleta que circulava per la vorera va causar ferides greus a un menor que es troba hospitalitzat, donant-se a la fuga. Aquest fet més el desori dels motoristes són un recordatori diari i constant que castiga les perspectives de vot d’Ada Colau.

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú