No més enllà d’aquest final de setmana, a tot estirar a inicis de la setmana que ve, el TSJC resoldrà sobre si manté la data del 14-F, dóna la raó a la Generalitat amb el seu decret, o opta per una via intermèdia. La major part de criteris jurídics s’inclinen perquè la justícia mantindrà el dia inicialment previst per a les eleccions.
Més enllà de les conseqüències polítiques i sanitàries d’aquest fet, l’argument principal radica en el fet que la convocatòria electoral no va ser feta per ningú, sinó que va ser duta per la llei a conseqüència que deliberadament es van deixar transcórrer els terminis per presentar candidats fins a fer entrar en funcionament l’automatisme legal que convocava noves eleccions.
Cal fer observar que aquest procediment s’acull paradoxalment a la legislació general perquè Catalunya és una de les poques autonomies que no ha estat capaç d’acordar una llei electoral pròpia i ha preferit regir-se per la norma general de tot l’estat. No deixa de ser una paradoxa que, fins i tot els partidaris de la independència, hagin estat incapaços, no ja de tirar endavant, sinó de presentar una proposta de llei catalana. La pregunta és evident: si són incapaços d’acordar entre ells una llei electoral, com podrien fer una constitució que no fos una mena de monstre de Frankenstein forjat a base de retalls i regatejos?
L’altra consideració important és si el vicepresident en funcions de president té potestat per modificar aquell automatisme electoral. Els serveis jurídics de la Generalitat consideren que sí per raons intrínseques i extrínseques, si bé advertia en el seu informe de 13 pàgines que calia justificar-les bé. Aquest és un dels altres problemes que ha tingut el decret recorregut. La qualitat de treball per realitzar aquesta justificació és perfectament descriptible, per dir-ho amb elegància. Ara caldrà veure si amb les al·legacions que presenten corregeixen el tret i demostren que hi ha base suficient per suspendre la data del 14 i situar-ne una de nova. Aquest és l’enigma.
Les apostes en aquest moment s’inclinen a considerar la manca de fonamentació per procedir a la suspensió, però cal veure fins a quin grau aconsegueixen raonar que la data electoral no pot ser una conseqüència cega si hi ha factors molt extraordinaris que posen en risc la vida de la gent, com és el cas de la pandèmia. És clar que sempre es pot argumentar que poden adoptar-se mesures especials, però sembla difícil que a hores d’ara això sigui possible amb garantia. Per exemple, és evident que el personal de les meses electorals i els interventors viuran una situació clara de risc. Amb temps i mitjans, això era evitable. Ara sembla difícil.
En tot cas, la polèmica està servida sigui quina sigui la decisió del TSJC perquè si es va a eleccions, l’independentisme tindrà part de la campanya feta al·legant que una vegada més imposen la data de les eleccions. L’argument del risc pot ser una arma de dos talls perquè si s’apodera de la campanya, faria augmentar una abstenció ja de per sí important. En tot cas, la por a la Covid-19 afavoreix els partits que tenen un electorat més militant i sobretot més jove. En aquest sentit per exemple, la CUP seria un dels beneficiats si ara es fan les eleccions i el PSC, que té una part important d’electors molt envellits, podria veure com el tret li surt per la culata.
Loading ...
