Sí, el titular no és cap contradicció, en tot cas la contradicció rau en els resultats que poden assolir-se en les pròximes eleccions municipals de Barcelona si es transformessin en vots les dades de l’última enquesta publicada per El Mundo.
D’entrada, dues coses queden clares. Trias emergeix amb força, assoleix el 20,4% dels vots i entre 9 i 10 regidors, pràcticament el doble del que va obtenir JxCat en les passades eleccions. Ho fa sobretot a expenses de l’ERC de Maragall, que passa del 21,4%, que li va donar una victòria inútil, al 15,8% i entre 7 i 8 regidors. Queda així despenjat del nucli de capçalera que formen pràcticament empatats junt amb Trias, el PSC-PSOE amb el 20,5% i també entre 9 i 10 regidors i Barcelona en Comú, amb el 19,2% i 9 regidors. Donat el marge d’error de les enquestes, qualsevol d’aquestes tres formacions podria quedar la primera o la tercera.
Els socialistes creixen, però ho fan en escassa mesura, només 2 punts més que a les passades eleccions, això sí, segons l’enquesta, li reportarien entre 1 i 2 regidors més. És molt rendiment per a tan poc increment.
Però, l’altre factor cridaner d’aquests resultats és Colau. Perd vot, però molt poc, del 20,7% al 19,2%, però alhora és la candidata més mal valorada només per sobre de Daniel Cirera del PP, que assoleix una puntuació sobre 3,7 punts i pràcticament, atenció, empatada amb Gonzalo de Oro-Pulido, el candidat de Vox, que obté un 4,1 de valoració per un 4,2 d’Ada Colau.
Però, aquestes xifres no deixen de ser anecdòtiques perquè mentre sobre Colau opina la pràctica totalitat dels barcelonins que la coneixen, sobre el de Vox els opinants són molt pocs. Però en tot cas el que sí que és evident és que queda molt per darrere dels altres candidats que, diguem-ho tot, suspenen, amb l’única excepció de Trias que assoleix un 5,2. Un punt de valoració, que en aquesta escala és molt, és el que separa a l’anterior alcalde de l’actual alcaldessa. Però els lideratges, tot i ser importants, no són decisius, donat que Maragall, que rep una rebolcada en vots, aconsegueix en aquest cas una puntuació de quasi aprovat, un 4,9.
Estem davant una perspectiva electoral molt embolicada perquè hi ha tres forces que se situen en el 20%, dècima amunt dècima avall, molt insuficient per governar en solitari i que necessàriament necessita una aliança, i aquí és on entren en joc les possibilitats de Colau. Pot forçar Sánchez a que supediti el PSC per continuar a l’alcaldia? És difícil, però no improbable si no queda primera. I aquest fet sembla a hores d’ara difícil d’assolir perquè és una alcaldessa amb una notorietat i acceptació baixíssima. L’alternativa és posar-li un pont de plata perquè no destorbi i assumeixi algun càrrec important en l’àmbit internacional promogut pel govern espanyol. Aquest podria ser la fi més lògica del procés, però, subratllem-ho, ni molt menys és descartable un tripartit a l’Ajuntament de Barcelona encapçalat per Colau.
Però aquests resultats poden anar-se’n en orris si la participació és substancialment més gran que les anteriors eleccions, que no van arribar al 60%. Si se supera aquest llindar, per poc que sigui, totes aquestes enquestes poden quedar molt desvirtuades i certament, si hi ha un nombre més gran d’electors en termes absoluts, no serà perquè vagin a reforçar la posició de l’actual alcaldessa.
Loading ...
1 comentari. Leave new
La candidatura del Sr. Collboni no és PSC-PSOE sinó PSC-Units per Avançar. UxA és l’única força política catalana que es defineix com a humanista i hereva de la democràcia cristiana històrica d’UDC. Crec que, en el futur, haurien de ser respectuosos amb aquest tema a l’hora d’informar sobre les eleccions municipals a la ciutat de Barcelona.