Si només ens fixem en el comportament dels votants blancs, la confrontació entre Harris i Trump explicita clarament una divisió de classes, donada la rotunditat entre ambdós electorats. D’una banda, hi ha els blancs treballadors, la gent amb menors ingressos i majoritàriament amb estudis que no superen el grau secundari. De l’altra, la població que majoritàriament té titulació universitària i ocupa els segments més alts en renda per càpita.
Aquest esquema es reflecteix també en el suport dels grans grups d’interessos econòmics, amb una tendència majoritàriament favorable a Harris. Per exemple, en el sector tecnològic, Musk és una rara avis pel seu suport a Trump. És evident que aquesta divisió entre la majoria d’habitants blancs dels EUA inverteix els esquemes clàssics, ja que Trump és percebut com de dreta o extrema dreta i Harris com a progressista, però els treballadors donen suport a Trump i la gent més benestant a Harris.
Aquesta inversió hauria de generar interès i portar a preguntar-se per què els treballadors rebutgen el Partit Demòcrata, que històricament ha representat els grans sindicats. Aquest fenomen també s’està produint a Europa, potser amb menys intensitat, excepte a França, on es reprodueix amb més similituds.
El paper de les minories: negres i llatins
Aquest esquema canvia quan s’introdueixen les minories. Els votants negres són aclaparadorament partidaris dels demòcrates, si bé es detecta un lleuger desplaçament cap als republicans, tot i que encara és petit en termes absoluts. A les eleccions passades, Biden va rebre el 92% del vot negre, mentre que Trump només va obtenir un 8%. Actualment, la proporció sembla haver-se modificat a un 84%-13%.
Si se separessin les dones negres dels homes negres, la correlació favorable a Trump seria encara més gran. Això explica la impetuosa entrada en campanya d’Obama, que acusa de masclisme aquells que no donen suport a Harris pel fet de ser dona. Tanmateix, aquesta crítica s’ha de matisar, ja que la proporció favorable als demòcrates augmenta amb l’edat dels votants negres, mentre que els joves mostren proporcions més favorables als republicans que la mitjana de la seva comunitat.
Pel que fa als llatins, s’observa una divisió segons l’origen. Harris té el suport d’un 57%, mentre que Trump obté un 39%, una diferència menor que la que va aconseguir Biden en les anteriors eleccions. És sorprenent que un percentatge significatiu de llatins voti els republicans, tenint en compte la seva política contra la immigració. Això es deu, en part, a la procedència: els llatins d’origen mexicà i centreamericà tendeixen a votar demòcrata, mentre que cubans, veneçolans i altres llatins provinents de països governats per règims d’esquerra prefereixen Trump. A més, els llatins amb negocis propis o assentats econòmicament valoren millor a Trump, a diferència dels assalariats, que són més favorables als demòcrates.
Altres grups: asiàtics, jueus i la religió
Els asiàtics, el grup amb el nivell educatiu més alt, tendeixen a votar per Harris, igual que els jueus, que veuen en els demòcrates una garantia de suport a Israel. De totes maneres, hi ha un sector dels jueus americans que creu que Trump seria més favorable als interessos israelians.
Pel que fa a la religió, la gent religiosa, excepte els negres, és majoritàriament favorable a Trump. El suport és especialment fort entre els evangèlics i pentecostals, seguit dels catòlics, mentre que les confessions protestants clàssiques, de tendència progressista, són menys favorables. A mesura que augmenta la pràctica religiosa, també ho fa el vot republicà. Harris, per contra, obté el suport majoritari dels no afiliats religiosament i, especialment, dels ateus i agnòstics.
Conclusió: què està passant als EUA?
Quan les eleccions són tan renyides i les possibilitats d’empat tan grans, és evident que qualsevol moviment a favor o en contra dins d’aquests grups, especialment en els 7 estats decisius, serà determinant per a la victòria final.
I una última consideració: vista la línia editorial de la majoria dels mitjans de comunicació a Catalunya i a Espanya, clarament favorable a Harris i de total descrèdit cap a Trump, farien bé en preguntar-se què passa als EUA perquè tanta gent estigui disposada a fer president a una persona que, segons l’opinió publicada aquí, oscil·la entre ser un delinqüent, una amenaça per a la democràcia o un mentider compulsiu.
Loading ...
