Com és habitual el context de les eleccions als EUA no dona resultats immediats, però ja hi ha dades suficients per situar l’escenari.
Pel que fa al Senat, on la majoria es troba en 51 escons, el matí de dimecres hi ha un empat a 48, mentre que a la Cambra de Representants, on la majoria es troba en els 218, els republicans guanyen per 195 diputats per 176 els demòcrates.
Cal recordar que aquesta última cambra s’escull sencera, mentre que al Senat només han anat a l’elecció un terç dels seus membres perquè, a diferència dels congressistes, que només tenen dos anys de mandat, els senadors en tenen sis.
Pel que fa a la peça clau dels governadors dels estats, de moment els republicans també s’enduen la victòria a 16 estats, entre ells els molt importants de Florida i Texas, mentre que els demòcrates s’han de conformar amb 12, entre els quals destaquen els estats de Califòrnia i de Nova York.
Encara queden per conèixer els resultats de 7 estats: Alaska, Nevada, Oregon, Arizona, Kansas, Maryland i Massachusetts.
Cal assenyalar que la pugna continuarà després dels resultats de les eleccions perquè les interpretacions aniran cap a una banda o una altra amb independència dels resultats numèrics, en el sentit que els republicans han guanyat menys del que es pensaven o que senzillament els demòcrates han perdut el control d’una o dues cambres, i aquest seria un fet més objectiu.
Cal assenyalar que, com una nota no al marge ni pintoresca, sinó de profunda preocupació, que si un entra al cercador de Google preguntant per les eleccions als EUA totes les fonts que apareixen a la primera pàgina són d’ideologia favorable als demòcrates. És una mostra més de com, al marge dels resultats numèrics, que en últim terme és el que s’ha de tenir en compte, hi ha una guerra de la comunicació que incorpora grans interessos, com manifesta el cas de Google.
En relació amb el Senat, que és on balla més el resultat, els demòcrates han guanyat en un estat clau en la disputa que era Pennsilvània i queda per aclarir 3 més que també tenen aquesta condició, on el resultat és incert: Geòrgia, Nevada i Arizona. Si els republicans guanyessin a 2 dels 3, la majoria estaria garantida.
Al mateix temps que s’han produït eleccions a les dues cambres i les governadories, hi ha hagut innumerables referèndums, els resultats dels quals s’aniran coneixent en els dies successius i que completaran la radiografia sobre el moment polítics als EUA.
Com que els demòcrates esperaven una desfeta, tot el que sigui una pèrdua ajustada té sabor de victòria i així serà argumentat. En tot cas el punt clau és si aquest partit i, per tant, el president Biden controlen les dues cambres com fins ara, o perd en benefici dels republicans la direcció d’una o les dues, amb més probabilitat la del Congrés.
Cal assenyalar que s’ha imposat clarament DeSantis, l’actual governador de Florida i candidat in pectore dels republicans a la presidència dels EUA i, per tant, alternativa a Trump, que pot veure afeblida la seva posició si no es produeix l’abassegador resultat que l’expresident venia proclamant.