El proper 30 de gener se celebraran eleccions anticipades a Portugal després que el govern d’esquerres liderat pel socialista António Costa perdés el suport dels seus socis d’extrema esquerra a finals d’octubre passat.
La campanya electoral, que es troba actualment en ell seu punt àlgid, està marcada per una qüestió que a Espanya sembla no existir: la demografia.
Tant el primer ministre sortint com el seu principal rival de centre-dreta, Rui Rio, han fet de la crisi demogràfica un tema central.
Portugal té en aquest sentit un triple problema: el país té una de les taxes de fertilitat més baixes del món (1,4 fills per dona en edat fèrtil el 2019), una població jubilada cada cop més important i finalment una tradició emigratòria que continua en l’actualitat.
Uns 80.000 portuguesos en edat de treballar marxaren del país cada any entre el 2015 i el 2020. Són pràcticament tants com els espanyols que emigraren d’Espanya durant el mateix període, però Portugal té quasi bé cinc cops menys d’habitants.
Rui Rio acusa a Costa i al seu govern de no fer suficient per oferir oportunitats laborals als joves graduats.
En efecte, l’èxode que Portugal pateix avui en dia té poc a veure amb les onades migratòries dels anys 60. A diferència de llavors, avui qui marxa del país és principalment jovent molt qualificat que no troba feina en el seu domini, o si en troba no correspon a les seves aspiracions salarials.
Per exemple, es calcula que més de 2.000 infermeres portugueses han iniciat tràmits per emigrar durant els darrers dos anys -la tercera part del total d’infermeres que han obtingut el seu títol universitari durant el mateix període. Les autoritats sanitàries portugueses estimen que unes 20.000 infermeres formades a Portugal treballen a l’estranger.
A Portugal més del 70% dels treballadors menors de 34 anys guanya menys de 1.200 euros al mes, la meitat té contractes de treball precaris i aproximadament una tercera part considera l’emigració.
Portugal rep immigrants poc qualificats i perd mà d’obra formada
Paradoxalment, en els últims anys la taxa neta de migració portuguesa (la diferència entre el nombre de persones que entren i el nombre de persones que surten d’un país) és positiva: la immigració supera l’emigració. El problema és que Portugal rep immigrants poc qualificats i perd mà d’obra formada.
L’oposició critica la incapacitat del govern de Costa al llarg dels seus sis anys de mandat per a generar ocupació de qualitat. Portugal ha viscut durant aquest període un autèntic boom del turisme, del qual era ja més depenent que la pròpia Espanya abans de la pandèmia de la Covid.
La taxa d’atur portuguesa, del 6,9% al 2021, és menys de la meitat que la d’Espanya. Però com s’ha vist, no és aquí on se situa el problema.
David Justino, ex-ministre d’educació del PSD, el partit de Rui Rio, lamentava que bescanviar emigrants universitaris per immigrants sense títols “té l’efecte pervers de perpetuar una economia de sous baixos“.
Per a l’oposició de centre-dreta, la prioritat per afrontar la temible crisi demogràfica que s’abat sobre el país passar per accelerar el creixement econòmic. Durant les dues darreres dècades, el PIB de Portugal ha crescut de mitjana 0,3 punts percentuals – menys de la meitat que el creixement mitjà que ha enregistrat la UE en el seu conjunt.
Invertint en una economia més diversificada i en sectors amb valor afegit tindria el doble efecte de fer que part dels emigrants graduats es quedessin a Portugal, i alhora donar-los l’estabilitat financera per fundar famílies i tenir fills.
Si Portugal no canvia de rumb, perdrà el 20% de la seva població al 2070. El que és pitjor, dels portuguesos vius dos de cada tres tindran més de 65 anys
Però no està gens clar que només reactivant l’economia se salvi la demografia del país. Les previsions portugueses són esfereïdores. El ministeri de salut ha advertit que si Portugal no canvia de rumb, perdrà el 20% de la seva població al 2070. El que és pitjor, dels portuguesos vius dos de cada tres tindran més de 65 anys. Dit d’altra manera, la societat serà del tot inviable.
A Espanya la situació és igualment desesperada, i de fet la taxa de fertilitat és encara menor: 1,2 fills per dona.
Però la diferència és que els portuguesos en són conscients i semblen mobilitzar-se. Tant Costa com els partits d’oposició estan presentant nombroses mesures per incrementar els naixements. A Espanya, la crisi demogràfica no és ni tant sols un tema de campanya.
Costa com els partits d'oposició estan presentant nombroses mesures per incrementar els naixements. A Espanya, la crisi demogràfica no és ni tant sols un tema de campanya Share on X
Loading ...
