És sabut que els Estats Units, una de les democràcies més religioses del món, té com a característica un notable alineament polític en funció de la confessió de fe. Aquest alineament ha sofert modificacions al llarg del temps, però continua sent molt fort. Per exemple, fins a Reagan, el vot catòlic era massivament demòcrata, però a partir d’ell s’ha anat transformant majoritàriament en republicà. Els hispans també voten en bloc demòcrata, tot i que ja és ben visible que hi ha una minoria gran que opta per l’opció republicana, formada sobretot per les famílies i generacions hispanes més assentades.
L’última enquesta del Pew Research Center, realitzada del 26 d’agost al 2 de setembre, aporta l’última informació sobre aquest alineament polític segons la religió dels votants.
Vot republicà: majoria protestant i catòlica blanca
Hi ha un bloc que majoritàriament votarà republicà. Són el 82% dels protestants evangèlics blancs, el 61% dels catòlics blancs i el 58% dels protestants blancs no evangèlics.
Vot demòcrata: ètnia i increença
Els partidaris de Harris presenten dos perfils molt específics. El primer, més ètnic que religiós, està format pel 86% dels protestants negres i el 65% dels catòlics hispans i dels votants jueus. Des del punt de vista confessional, el més destacable és que Harris concentra de manera quasi absoluta el vot dels ateus (85%) i dels agnòstics (78%). Aquest vot ètnic i de la increença dona més suport ara a Harris que no pas a Biden a l’abril.
Influència de la pràctica religiosa
Un altre fet d’interès és la influència de la major o menor assistència a l’església en el vot. Entre els evangèlics blancs i els catòlics blancs, com més gran és la pràctica religiosa, més favorable és el vot a Trump. Aquesta característica no es dona, però, entre els protestants blancs que no són evangèlics. De fet, en aquest grup voten més a Trump els qui no tenen una assistència regular a l’església.
Aquest fenomen reflecteix la fractura dins del camp protestant: per una banda, els evangèlics, que són la gran força religiosa d’aquest segle i que tenen molta vitalitat, i per l’altra, les esglésies protestants tradicionals, que pateixen una certa davallada, similar a la de les esglésies protestants europees.
El cas dels protestants negres
Entre els protestants negres que voten a Harris, l’enquesta no troba diferències segons la pràctica religiosa, cosa que confirmaria que, en aquest cas, el vot respon més a un impuls ètnic que no a una vinculació amb la fe.
Temes transversals: economia i altres factors clau
Hi ha molts temes vinculats a la religió, però altres són de caràcter transversal. Els més importants són quatre:
- L’economia: el 60% dels votants considera que serà molt important en la seva elecció. Per tant, Harris i Trump es juguen molt en aquest terreny.
- L’atenció mèdica.
- Els nomenaments al Tribunal Suprem.
- La política exterior.
Temes vinculats a la religió: immigració i avortament
Entre els temes amb una correlació més important amb la religió, els evangèlics blancs i els catòlics blancs donen molta importància a la immigració. El 79% dels evangèlics i el 72% dels catòlics blancs responen que serà un factor clau en la seva decisió.
El tema que aglutina i esdevé bandera principal de Harris és l’avortament. Aquest és qualificat com a decisiu pels ateus: el 77% el consideren un factor determinant per decidir el seu vot, així com el 62% dels agnòstics. En contrapartida, l’avortament té menys importància per als catòlics (44%), els evangèlics (48%) i els no evangèlics (43%). Aquest grup provida considera que, amb la recent sentència del Tribunal Suprem que permet als estats legislar sobre l’avortament, el tema ja està ben enfocat. Mentrestant, Harris proposa una llei federal que imposi una legislació permissiva a tots els estats.
En definitiva, els perfils i agrupaments resultants són clars: els evangèlics i els catòlics blancs s’inclinen per Trump, excepte en el cas dels protestants negres. D’altra banda, ateus, agnòstics i jueus s’inclinen majoritàriament, encara que amb diferències, per Harris.
Loading ...
