Jose Felix Tezanos donarà un cop demolidor que afavorirà el PSOE amb l’enquesta preelectoral del CIS, que serà pública a finals d’aquest mes o a principis d’abril, i el resultat ja està anunciat. La victòria serà del PSOE amb claredat. I no només això, també serà l’única salvaguarda enfront de l’ofensiva de VOX. Per aconseguir aquella preeminència enfonsarà a Units Podem, de manera que quedi clar que l’única manera de frenar el tripartit de dretes és votant socialista.
Alhora, a l’altra banda de l’espectre, VOX s’enfilarà amb la possibilitat fins i tot d’igualar a Ciutadans, que serà l’altre gran perjudicat. D’aquesta manera es cobriran simultàniament dos objectius previs a les eleccions: les dificultats del tripartit per governar, el que engendra més fàcilment vot de protesta i menys vot útil, i fustigar la decisió de Rivera de no pactar amb el PSOE, presentant-la com una pèssima decisió electoral per al vot a la formació taronja. Finalment, el PP quedarà congelat deixant-lo com un reducte important, però petrificat, de la dreta. Esquerra molt més procliu al pacte, si guanya, s’imposarà amb claredat a Puigdemont.
Aquest tipus de lògica preelectoral es basarà en una macroenquesta de 16000 entrevistes, el que en principi li confereixen l’argument de la màxima fiabilitat enfront les enquestes habituals dels mitjans, que poden arribar a ser fins a 10 vegades més petites. El seu “art” interpretatiu es basarà, sobretot en dos punts:
- La minusvaloració del record del vot. Aquest aspecte metodològic és fonamental en totes les enquestes, no només per interpretar juntament amb altres variables la possible intenció de vot dels que no es manifesten, sinó perquè constitueix una verificació bàsica que la mostra no està esbiaixada i afavoreix uns partits més que a altres. Tot i que la mostra sempre es construeix a l’atzar, això no implica que no pugui produir-se alguna desviació, i ja no diguem, si el biaix és estimat. El record del vot permet ajustar i corregir-la. Si això no es té en compte en una mesura decisiva, com planteja Tezanos, el resultat pot “empènyer” en la direcció desitjada.
- L’altra variable serà sobrevalorar la “simpatia” cap a un partit polític. Certament, és un indicador clàssic de per on poden anar els trets, però mai com decisiu, perquè una cosa és simpatitzar i una altra votar, més encara si la simpatia no és corregida pel ja apuntat record de vot.
L’experiència de Tezanos al capdavant del CIS permet aconsellar que aquesta organització, en teoria de naturalesa científica i independent, hauria d’estar regida per una fórmula semblant a la de l’Autoritat Fiscal Independent, per garantir que els seus treballs no són un instrument més al servei del govern de torn.
