Enquesta CIS

L’enquesta del CIS, una altra lectura dels seus resultats

L’última enquesta del CIS ha donat peu, igual que les precedents, des que el socialista Tezanos ocupa la màxima responsabilitat, a un allau de comentaris crítics. Bàsicament perquè consideren que afavoreix molt al PSOE en passar en només un mes, gener-febrer, del 29,9 %a l 33,3%, un augment de més del 10%. Tot i que en termes relatius, no era aquesta la modificació més important, perquè Ciutadans perdia vot en una proporció encara més gran i Esquerra Republicana queia, sense que sapiguem veure molt bé per què, un 25% en la intenció de vot de gener.

Però quan es formulen aquestes crítiques potser no es tenen en compte, i el CIS contribueix a la confusió, que el que Tezanos ha canviat és que ja no atorga una intenció de vot, sinó que només proporciona els resultats de la intenció directa, és a dir, aquells enquestats que sí diuen a qui votaran, i que només constitueixen una part de les respostes. És una visió parcial que pot ser exacta, sense cap tipus de manipulació, i al mateix temps no expressar la situació real del vot, perquè no comptabilitza tots aquells que, sabent a qui votar, no ho confessen. La “cuina” de les empreses enquestadores consisteix precisament a dilucidar a través d’altres respostes al qüestionari, com és aquest vot decidit i no confessat.

Naturalment, les dades del CIS de Tezanos poden transformar-se en el tipus d’intenció de vot final, a la qual ens tenia habituats de sempre aplicant alguns procediments clàssics. És el que ha fet Kiko Llaneras, enginyer i doctor en Automàtica i Informàtica Industrial per la Universitat Politècnica de València, i que col·labora en El País en anàlisi electoral i demoscòpic. Concretament, l’enquesta del CIS ponderada d’acord amb el record del vot, formulant la hipòtesi que entre dos terços i el 50% dels indecisos repetiran el seu vot, i que les persones que no van votar al 2016 tenen la meitat de probabilitats de votar, ofereix un altre resultat que per a una part dels observadors semblarà més ajustat a la realitat.

El PSOE seguiria el primer però amb menys vots, el 27%, menys que els que el CIS ja li atorgava en l’enquesta de gener. Seguit a menys distància del PP, amb el 23% ,molt per sobre de l’estimació del vot directe de l’enquesta, qüestió d’altra banda habitual, ja que el votant del PP és més donat a amagar el seu vot. Ciutadans se situaria amb el 17%, com al gener però en intenció directa, igual que Units Podem, mentre que Vox entraria al Congrés però quedaria lluny del 10%.

El canvi seria encara més gran en els blocs: PSOE + Podem arribava al 47,8% en l’enquesta del CIS, mentre que ara es quedaria en només el 40%. Per la seva banda PP-CS-Vox arribava només el 37,9%, i en aquest altre enfocament aconseguiria el 46%. És a dir, amb les mateixes dades i diferent cuina, la diferència entre governar o ser oposició. I és que les enquestes donen per a molt.

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú