L’enquesta del CIS, una altra lectura dels seus resultats

L’última enquesta del CIS ha donat peu, igual que les precedents, des que el socialista Tezanos ocupa la màxima responsabilitat, a un allau de comentaris crítics. Bàsicament perquè consideren que afavoreix molt al PSOE en passar en només un mes, gener-febrer, del 29,9 %a l 33,3%, un augment de més del 10%. Tot i que en termes relatius, no era aquesta la modificació més important, perquè Ciutadans perdia vot en una proporció encara més gran i Esquerra Republicana queia, sense que sapiguem veure molt bé per què, un 25% en la intenció de vot de gener.

Però quan es formulen aquestes crítiques potser no es tenen en compte, i el CIS contribueix a la confusió, que el que Tezanos ha canviat és que ja no atorga una intenció de vot, sinó que només proporciona els resultats de la intenció directa, és a dir, aquells enquestats que sí diuen a qui votaran, i que només constitueixen una part de les respostes. És una visió parcial que pot ser exacta, sense cap tipus de manipulació, i al mateix temps no expressar la situació real del vot, perquè no comptabilitza tots aquells que, sabent a qui votar, no ho confessen. La “cuina” de les empreses enquestadores consisteix precisament a dilucidar a través d’altres respostes al qüestionari, com és aquest vot decidit i no confessat.

Naturalment, les dades del CIS de Tezanos poden transformar-se en el tipus d’intenció de vot final, a la qual ens tenia habituats de sempre aplicant alguns procediments clàssics. És el que ha fet Kiko Llaneras, enginyer i doctor en Automàtica i Informàtica Industrial per la Universitat Politècnica de València, i que col·labora en El País en anàlisi electoral i demoscòpic. Concretament, l’enquesta del CIS ponderada d’acord amb el record del vot, formulant la hipòtesi que entre dos terços i el 50% dels indecisos repetiran el seu vot, i que les persones que no van votar al 2016 tenen la meitat de probabilitats de votar, ofereix un altre resultat que per a una part dels observadors semblarà més ajustat a la realitat.

El PSOE seguiria el primer però amb menys vots, el 27%, menys que els que el CIS ja li atorgava en l’enquesta de gener. Seguit a menys distància del PP, amb el 23% ,molt per sobre de l’estimació del vot directe de l’enquesta, qüestió d’altra banda habitual, ja que el votant del PP és més donat a amagar el seu vot. Ciutadans se situaria amb el 17%, com al gener però en intenció directa, igual que Units Podem, mentre que Vox entraria al Congrés però quedaria lluny del 10%.

El canvi seria encara més gran en els blocs: PSOE + Podem arribava al 47,8% en l’enquesta del CIS, mentre que ara es quedaria en només el 40%. Per la seva banda PP-CS-Vox arribava només el 37,9%, i en aquest altre enfocament aconseguiria el 46%. És a dir, amb les mateixes dades i diferent cuina, la diferència entre governar o ser oposició. I és que les enquestes donen per a molt.

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.