Vivim al límit d’una gran tragèdia històrica, però actuem com si no existís. Aquesta situació recorda l’atmosfera prèvia a la Primera Guerra Mundial a Europa. Avui, el principal perill és l’ús possible de l’arsenal nuclear tàctic de Rússia a Ucraïna. Per entendre aquest escenari, cal analitzar diversos factors clau.
Doctrina nuclear russa i possibles desencadenants
En primer lloc, la doctrina nuclear russa permet l’ús d’armes nuclears en circumstàncies específiques, com ara l’amenaça a l’existència de l’Estat rus o un atac amb armes de destrucció massiva. També contempla l’“escalada per desescalar”, és a dir, l’ús d’armes nuclears tàctiques per imposar un alto el foc favorable a Rússia en un conflicte que no pot guanyar per mitjans convencionals. Aquestes armes, encara que menys potents que les estratègiques, tindrien greus repercussions polítiques, militars i mediambientals.
L’ús d’armes nuclears tàctiques per part de Rússia a Ucraïna es podria donar si una derrota imminent amenaça l’estabilitat del règim de Putin. Tanmateix, el Kremlin encara disposa d’estratègies coercitives no nuclears. Un factor addicional que podria desencadenar l’ús d’aquestes armes seria un atac directe al territori rus, que Moscou percebria com una amenaça existencial. En aquest context, la insistència de Zelenski en adquirir míssils de llarg abast, capaços de penetrar en territori rus, agreuja la situació.
Possibles raons per a una escalada nuclear
Si les eines convencionals, com mobilitzacions addicionals o atacs amb armes avançades, no són efectives i el conflicte amenaça d’estendre’s, Rússia podria recórrer a les armes nuclears tàctiques com a últim recurs. Un règim de Putin acorralat per rebel·lions internes, aïllament extrem o un col·lapse econòmic també podria veure en aquestes armes una solució desesperada per restablir la dissuasió.
Els factors que redueixen aquest risc depenen en gran mesura que els Estats Units i els seus aliats continuïn prohibint els atacs en territori rus més enllà dels límits actuals. A més, la possibilitat de represàlies devastadores per part de l’OTAN també funciona com un fort element dissuasiu.
El paper dissuasiu de l’OTAN i els límits de la resposta occidental
La doctrina nuclear de l’OTAN preveu una resposta a qualsevol ús d’armes nuclears, inclosa l’opció d’un contraatac devastador. Tanmateix, l’OTAN tindria dificultats per respondre directament si Rússia utilitza armes nuclears tàctiques de curt abast a Ucraïna. Els Estats Units probablement evitarien una escalada que podria desencadenar una guerra nuclear mundial. Aquesta realitat ofereix a Rússia un marge per calcular que un ús limitat d’armes nuclears tàctiques no provocaria una resposta nuclear total per part d’Occident.
D’altra banda, l’ús d’armes nuclears per part de Rússia trencaria les normes internacionals, generant una condemna global gairebé unànime i un major aïllament diplomàtic. Tanmateix, no està garantit que aliats clau com la Xina o l’Índia trenquin relacions amb Moscou per aquest motiu. Alhora, Rússia encara podria escalar el conflicte per mitjans convencionals, mobilitzant més tropes o intensificant els seus atacs sobre infraestructures clau a Ucraïna.
Conseqüències imprevisibles d’una escalada nuclear
L’ús d’armes nuclears tàctiques representaria un canvi qualitatiu en el conflicte, amb conseqüències imprevisibles tant a nivell militar com geopolític. El dany mediambiental, la radiació i l’impacte humanitari no es limitarien a Ucraïna, sinó que també afectarien Rússia i països veïns, desencadenant una crisi a gran escala.
Si Rússia recorre a les armes nuclears tàctiques, podria calcular que l’OTAN i els Estats Units evitaran una resposta nuclear estratègica per no arriscar-se a una guerra global. En aquest cas, la resposta occidental podria centrar-se en accions convencionals contundents, com sancions econòmiques devastadores, aïllament diplomàtic extrem o un augment massiu del suport militar a Ucraïna, encara que limitat per les capacitats del seu exèrcit.
La importància d’evitar errors de càlcul i malentesos
Tot i que l’OTAN buscaria evitar una resposta nuclear directa, sempre existeix el risc d’errors de càlcul o malentesos en un conflicte d’alta intensitat. La doctrina russa d’“escalada per desescalar” suposa que l’OTAN no respondria amb una escalada nuclear, però això no és una cosa garantida. Fins i tot un ús limitat d’armes nuclears podria desencadenar efectes polítics imprevisibles a Rússia, com la pèrdua de suport d’aliats internacionals o rebel·lions internes.
Conclusions i possibles solucions
Dels múltiples escenaris possibles, tres punts són crucials:
- La millor garantia per reduir el risc d’una tragèdia nuclear és negociar un alto el foc i avançar cap a un acord de pau a Ucraïna. Aquest és un assumpte de màxima urgència.
- Dotar Ucraïna amb armes de llarg abast és un perill greu, ja que podria ser el factor desencadenant d’un conflicte nuclear tàctic.
- Per als Estats Units, un conflicte nuclear tàctic a Europa no és un risc vital, fet que limita la seva disposició a intervenir enèrgicament. El perill d’una catàstrofe recau principalment a Europa, on alguns països, com França i Polònia, no semblen ser plenament conscients de la magnitud del risc.
Sense una consciència ciutadana clara, difícil d’assolir a causa del biaix dels mitjans de comunicació, Europa està amenaçada per una gran tragèdia.
Loading ...
