És evident que el que pot fer una administració pública guarda relació amb els recursos dels quals disposa i l’eficiència amb la qual els utilitza. En el cas de la gestió de Colau a Barcelona aquesta valoració presenta un balanç escandalosament negatiu.
Fa 8 anys que governa i, per tant, ha disposat al llarg d’aquest temps d’una xifra tan astronòmica, tan difícil de capir per qualsevol de nosaltres, com són 24.000 milions d’euros. Equival a construir 24 nous estadis del FCB i encara ens sobrarien més de 3.000 milions d’euros per a obres menors. Si mirem al nostre entorn, veiem una transformació d’aquesta magnitud? Imagineu-vos la ciutat de Barcelona i dins d’ella 24 nous estadis de les dimensions del FCB. Això són menys de 24.000 milions d’euros.
Directament de la nostra butxaca li hem pagat quasi 12.000 milions d’euros amb impostos i taxes municipals. El que cadascú de nosaltres ha rebut a canvi d’aquesta exorbitant quantitat de diners ho compensa?
Què ha fet Ada Colau amb els nostres diners? Aquesta és una pregunta que s’ha de contestar i que cada ciutadà s’ha de fer perquè el malbaratament de recursos ha estat excepcional com mai. Cada alcalde que ha passat per la ciutat ha deixat importants obres noves fetes, millores tangibles. Què ens deixa Colau, més enllà de les taques grogues i els grans testos i boles de formigó? I 8 anys són molts anys. Després de tant de temps, ja no té res a demostrar. Ja ha ensenyat tot el que podia. I la conclusió és evident: necessitem amb urgència un canvi i una renovació total de l’Ajuntament.
Tots aquests diners han convertit Barcelona en una ciutat extraordinàriament cara per a qui hi viu, però sobretot més cara encara per les persones de més baixos ingressos. Un recent estudi de l’Instituto de Estudios Económicos (IEE) a partir d’una informació prèvia duta a terme per la consultora PwC, ens assenyala que de 8 capitals europees examinades, Barcelona és la segona en la qual les rendes inferiors paguen més en relació amb els impostos sobre els salaris.
En concret, per a una persona sense fills que viu sola i obté un salari brut de 24.000 euros en paga 3.473 i només es veu superada per Lisboa amb 4.398 euros. Totes les altres, Madrid (3.204) euros, Londres, Roma, Amsterdam, Berlín i París, paguen menys. Es pot dir que aquesta és la pressió fiscal en la qual l’Ajuntament no intervé perquè la diferència depèn de la Generalitat i de l’estat, però sí que és cert que se’n beneficia a través de les aportacions indirectes que rep. I que a més un Ajuntament responsable hauria de tenir en compte aquest altre element que degrada els ingressos de la gent de menys renda per compensar-ho amb exempcions de la fiscalitat local.
Barcelona, en general, presenta a més una pitjor competitivitat fiscal que París, Berlín o Londres. En definitiva, paguem molt i rebem molt poc. I això ha de canviar.
1 comentari. Leave new
Es una vergomya lo de aquesta dona.