Mentre continua la polèmica i les trifulgues judicials relacionades amb la quota de com a mínim el 25% de classes en castellà, la realitat del problema va per una altra banda. Acotem, però, un primer fet: en la pràctica la quota del castellà és molt més gran, especialment a les àrees, les més poblades, on hi ha un predomini de la llengua castellana. Un recent estudi del Consell d’Avaluació de l’Ensenyament a Catalunya, “Anàlisi del context de l’alumnat de 4t. d’ESO per al curs 2021-22”, per a alumnes d’almenys 15 anys, aporta informació molt interessant sobre la motivació i interès de l’alumnat en aquest moment de l’ensenyament i concretament sobre el català.
El primer fet que es pot constatar de les dades és que l’ensenyament a l’aula, que és el lloc neuràlgic, es veu afectat, segons els mateixos alumnes, per la conducta dels altres. Nois i noies en una proporció del 70% assenyalen que és aquest comportament el que fa difícil l’estudi. Tenim aquí situat un primer i greu problema, que no és cap descobriment sinó una constatació més. A les aules l’esforç per mantenir un ordre que permeti l’atenció, s’endú una gran part de les capacitats del professor. Els alumnes no venen ensenyats de casa, el bon ordre, la compostura i el silenci.
Una segona dada significava és que una gran majoria, el 59%, no els hi agrada anar a l’escola. Hi ha darrere d’aquesta xifra un principi de desmotivació que confirma un altre trava: el 40% no veuen que sigui interessant i eficaç estudiar. En aquest context cal situar el català. No arriben al 40% (37,7%) els alumnes que manifesten interès i estan disposats a esforçar-se perquè li donen importància a l’estudi del català. És una xifra terrible perquè la llengua vehicular és l’assignatura més menystinguda pels alumnes i, a més, a distància d’altres que també es mouen en aquest sentit, com la física i la biologia.
Aquesta dada contrasta amb l’anglès: el 82% dels alumnes la veuen en termes favorables d’interès, esforç i importància. I aquest és el punt neuràlgic de la qüestió.
La Generalitat, el departament d’Educació, el sistema públic a Catalunya, el departament de Cultura en el que el pugui afectar, han deixat que el català a l’escola es convertís en una nosa que no despertés interès, que no s’hi veiés la utilitat de dominar-lo bé. El contrast amb l’anglès és evident perquè a més resulta que aquesta, diguem-ne, afició dels nois i les noies per aquesta llengua no es correspon amb un nivell d’ensenyament i aprenentatge que al final dels estudis els hi doni un bon domini d’aquella llengua.
És una obvietat que els problemes de la nostra escola estan lluny de poder ser atesos amb llenguatges complexos, sofisticats, teoritzants, en definitiva. Els problemes de l’escola catalana, com els del conjunt d’Espanya, radiquen sobretot en cada una de les aules i dins d’elles en la capacitat de crear unes condicions favorables a l’estudi, a la participació i a la reflexió. També és una condició necessària construir l’interès per totes i cadascuna de les assignatures, començant per la que està més malparada que és precisament el català. I és en aquesta batalla on es juga el futur de la llengua i no en el famós 25%.
Una tercera condició és que per aconseguir tot això, cal construir la motivació de l’alumne per interessar-se, per aprendre. Sense motivació no hi ha progrés, el progrés no és possible sense esforç i l’esforç necessita alhora motivació. I aquí el cercle que cal introduir per sortir del forat negre en què es troba el nostre sistema educatiu.
Finalment, la comprensió lectora sense la qual res és possible. Una comprensió lectora primer en les llengües de l’ús real, català i castellà, i també en els llenguatges específics que intervenen en l’ensenyament, bàsicament en les matemàtiques, la física i la química. Que això es faci per competències, com pretén la nova llei, o pel coneixement d’assignatures específiques és secundari perquè tant un aspecte com altre són vies per garantir aquelles finalitats, que són les determinants per superar l’emergència educativa en la qual fa anys que ens trobem i que la nova llei Celaá possiblement accentuarà.
Loading ...
