El Pla de Recuperació espanyol enfront dels Fons Europeus

El programa  Next Generation EU (NGEU) és un instrument aprovat el 21 de juliol de 2020 pel Consell Europeu que té com a finalitat contribuir a la reconstrucció dels estats membres de la UE, reparant els efectes econòmics i socials de la pandèmia de la COVID-19,  i alhora impulsar la  transició ecològica i digital.

Està dotat de 750.000 milions d’euros que es desemborsaran als estats membres durant el període 2021-2026, dels quals 390.000 seran subvencions  (transferències als estats) i 360.000 préstecs,  i que estaran articulats en funció de diferents programes: Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR) (672.500 dels quals 312.500 en subvencions i 360.000 en préstecs), Iniciativa de cohesió REACT-UE (47.500), Fons de Transició Justa (10.000), Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER) (7.500), Programa Invest EU de suport a la inversió (5.600), Programa d’investigació Horitzó Europa (5.000) i Mecanisme de Protecció Civil RescEU (1.900).

El Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR) és el programa més important dels fons NGEU. Només finança despeses no recurrents, inversions i reformes, que comportin un canvi estructural i tinguin un impacte durador en la resiliència econòmica i social, la sostenibilitat, la competitivitat a llarg termini i l’ocupació. Com a inversions contempla el capital fix (infraestructures), el capital humà (educació) i el capital natural (canvi climàtic). Com a reformes, contempla els projectes que incloguin actuacions i processos per introduir millores que tinguin un impacte durador sobre el funcionament dels mercats, les estructures institucionals, les administracions públiques o les polítiques públiques. Per accedir als fons del MRR, els estats membres han de presentar plans nacionals de recuperació i resiliència que exposin el programa de reformes i inversions per al període 2021-2023.

El paquet d’estímuls Next Generation EU és una resposta de la UE a la crisi pandèmica  que pot marcar un punt d’inflexió cap a una integració europea més gran, cap a la unió fiscal i cap a la unió política.  Els fons europeus han de servir per ser més competitius en una era nova, especialment davant la Xina i els Estats Units. Si l’aposta surt malament i els fons van diluint-se en projectes que ningú no recordarà al cap d’uns quants anys, llavors aquesta iniciativa haurà servit de poc, serà una ocasió perduda i durant bastants anys serà probablement difícil intentar operacions d’integració política d’una certa envergadura.

El paquet d’estímuls Next Generation EU és una resposta de la UE a la crisi pandèmica  que pot marcar un punt d’inflexió cap a una integració europea més gran, cap a la unió fiscal i cap a la unió política

Ara toca invertir en el futur, on el capital humà i la innovació seran centrals en un món més digital, ecològic i inclusiu. És aquí on els fons europeus han de tenir un paper destacat. Cal transformar el nostre sistema productiu cap a les indústries netes i les energies renovables. L’ecosistema del vehicle elèctric, per exemple, tindrà  un paper central en matèria de  5G,  intel·ligència artificial, energies renovables i producció de bateries.

Per accedir a aquest instrument, Espanya, com la resta de beneficiaris, ha elaborat un Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, que el passat 30 d’abril ha enviat a la Comissió Europea. Es preveu que aquesta institució contestarà ràpidament. Posteriorment, el Consell de Ministres de la UE haurà d’aprovar tots els plans dels estats membres. Pedro Sánchez és sovint acusat de què està gestionant l’arribada dels fons a Espanya de manera centralitzada, poc consensuada i amb massa secretisme.

Per accedir a aquest instrument, Espanya, com la resta de beneficiaris, ha elaborat un Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, que el passat 30 d’abril ha enviat a la Comissió Europea

Espanya ja ha inscrit partides en el pressupost d’aquest any per un import de 27.500 milions d’euros, equivalent al que rebrà pel 2021. La voluntat europea és que els diners arribin al nombre més gran d’entitats, per projectes individuals i per projectes més grans i compartits.  Els recursos estan pensats per ajudar a reconstruir l’economia i les empreses després de la pandèmia.  Perquè un projecte sigui aprovat s’exigeix que aquest contribueixi a modernitzar el sistema productiu entorn de quatre grans palanques:  transició climàtica,  transició digital,  polítiques de gènere i  cohesió.

Es poden distingir tres tipus d’ajudes derivades del Pla.

En primer lloc, hi haurà ajudes destinades a modernitzar el país. En segon lloc,  ajudes individuals per empreses. El tercer bloc el formen els PERTE (Proyectos Estratégicos para la Recuperación y Transformación Econòmica) i els projectes tractors. L’objectiu d’aquests darrers és “tractorar“ o liderar canvis necessaris en determinats sectors productius. Els PERTE són grans projectes que hauran d’afectar a més d’una Comunitat Autònoma,  impliquen molts diners i són liderats per grans empreses, mentre que els tractors són projectes més petits.

A Espanya arribaran 140.000 milions d’euros,  entre subvencions i préstecs, i també un control ferri sobre la seva destinació i l’adopció de les reformes estructurals d’acompanyament necessàries (sobre el sistema de pensions, el mercat de treball, etc.).

Itàlia rebrà encara més diners, un total de  220.000 milions d’euros. Per a aconseguir el bon ús d’aquests fons, Itàlia ha aconseguit situar al capdavant del país a un personatge de  reconegut prestigi,  l’expresident del Banc Central Europeu, Mario Draghi.  Espanya sembla que està condemnada a què els gestors dels fons europeus siguin uns polítics que poden no estar a l’altura de les circumstàncies. Mario Draghi ha incorporat tres independents de prestigi internacional en economia, transició digital i transició ecològica.   Des de la seva arribada al poder, va refer l’anterior pla italià i el va substituir per un de nou. Les diferències principals són reformes estructurals de l’economia italiana ajornades durant dècades -per exemple, en administració pública, justícia o fiscalitat- i un augment del total de  recursos,  ja que als fons europeus s’hi afegeixen recursos italians per valor de 50.000 milions d’euros i altres recursos provinents dels fons estructurals tradicionals de la UE.

Espanya sembla que està condemnada a què els gestors dels fons europeus siguin uns polítics que poden no estar a l’altura de les circumstàncies

Catalunya i Espanya necessiten reorientar el sistema productiu i aixecar la productivitat reformant i reforçant l’educació i  el sistema de salut, així com  reconvertint el sector turístic cap a objectius més culturals. També es necessita  una política industrial moderna, fomentant la innovació i la investigació, tot dins d’un projecte coherent i detallat, consensuat amb els sectors econòmics i socials, sota  un lideratge clar. L’èxit de les reformes estructurals està condicionat tant a la capacitat de la classe política per impulsar-les com a la de la ciutadania per acceptar-les.

El ritme de vacunació i la perspectiva de tornar als nivells econòmics prepandèmia a començaments de l’any vinent han injectat optimisme als ministres  d’economia de l’Eurozona.  El president de l’Eurogrup, l’irlandès Paschal Donohe, acaba de declarar que “veiem que la recuperació s’està consolidant, però també sabem que els reptes continuen sent grans“. Hi ha el temor que la UE es quedi enrere en comparació amb el creixement dels Estats Units i la Xina. Per la seva banda, el comissari europeu d’economia, l’italià Paolo Gentiloni, ha declarat  que “per primera vegada des que ens va afectar la crisi, veiem que l’optimisme preval sobre la incertesa“.

El president de l’Eurogrup, l’irlandès Paschal Donohe, acaba de declarar que “veiem que la recuperació s’està consolidant, però també sabem que els reptes continuen sent grans“

Segons previsions de la Comissió Europea  presentades el 12 de maig, els fons europeus permetran que l’economia espanyola torni als nivells de prepandèmia a finals de 2022, més tard que països com Alemanya o França, però abans del que es preveia el febrer. El salt suposa que Espanya serà el país que més creixerà de la zona euro, amb un 5,9% aquest any, tres dècimes per sobre del previst anteriorment, i el 6,8% l’any 2022. És un creixement clarament per sobre de la zona euro, que es queda en un 4,3% i un 4,2%, respectivament. Cal tenir en compte que Espanya és el país que rebrà més subsidis del fons de recuperació, un total de 69.500 milions d’euros, dels quals la meitat es desemborsaran aquest any i el següent. Concretament, 12.000 milions el 2021 i 22.000 el 2022. On la perspectiva no és tan positiva és en l’atur, que creixerà aquest any dues dècimes, fins a situar-se en el 15,7%, per disminuir fins al 14,4% el 2022. Són les taxes d’atur més altes de la zona euro, només per sota de Grècia.

Segons previsions de la Comissió Europea  presentades el 12 de maig, els fons europeus permetran que l’economia espanyola torni als nivells de prepandèmia a finals de 2022

Malgrat que Espanya és el país que més creix, també és el país que ve d’una situació pitjor, amb un 10,8% de caiguda del PIB l’any passat. Es preveu un dèficit del 7,6% el 2021, que baixarà al 5,2% el 2022. Respecte al deute, es mantindrà estable aquest any en un 119,6% i minvarà lleugerament en el proper exercici fins a un 116,9%.

El Pla de Recuperació és clau en aquesta expansió del PIB espanyol, que vindrà avalada també per l’augment de la demanda domèstica. Després de l’estiu, a part de més  reactivació perquè l’activitat econòmica es normalitzi, s’espera també que gran part dels estalvis a causa de la pandèmia es mobilitzaran, cosa que estimularà tant el consum privat com la inversió.

 Loading ...