El patinet i la bicicleta com a objectes d’ideologia

El recent estudi elaborat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) dóna informació interessant sobre el patinet i la bicicleta. Ambdós són extremadament polèmics per aquells qui reben els efectes del seu augment a les nostres ciutats, pel seu caràcter invasiu d’espai reservats als vianants i per la manca de respecte a les normes de circulació. Sobretot Colau ha desplegat una batalla per afavorir-los i cada cop els hi cedeix més i més espai a la ciutat.

El nou carril bici al carrer Aragó és un dels darrers exemples traumàtics. I encara ho serà més el que començarà a fer-se a Via Augusta, que pel que fa als túnels és un dels accessos principals des del Vallès a la ciutat de Barcelona.

Doncs bé, segons aquest estudi, els patinets, malgrat que s’han multiplicat per 4 en els últims tres anys només representen el 0,4% del total dels moviments. I les bicicletes l’1,9%. Aquest col·lectiu té un impacte sobre el benestar social dels vianants molt negatiu i molt per sobra de la seva dimensió real, perquè només un 2,3% dels desplaçaments que es produeixen cada dia per Barcelona utilitzen aquest mitjà. Potser seria hora que l’Ajuntament comencés a acotar la importància real que els hi atorga. Aquesta feble presència explica per què molts carrils bici estan buits la major part de la jornada.

Per si això no fos prou, resulta que a qui detrauen usuaris no és al cotxe o a la moto, que gairebé no han notat els seus efectes, perquè només un 16% procedeixen d’aquests mitjans, a qui realment afecta és al transport públic. D’aquesta manera ens trobem que uns instruments de transport que podrien ser positius degudament canalitzats, però que tenen un impacte advers pel tractament ideològic que des de l’Ajuntament se’ls hi ha donat, contribueixen a reduir encara més el nombre d’usuaris del transport públic, que a la vegada ja ha patit una seriosa davallada a causa de la pandèmia i que a més, i amb caràcter estructural, ja presentava un dèficit notable en els seus comptes.

No deixa de ser una paradoxa: l’Ajuntament es gasta una fortuna en el Bicing perquè és molt deficitari, i al mateix temps aquest servei resta passatgers al transport públic fent que augmenti el seu dèficit. És una gran irracionalitat, un absurd que es produeix quan la ideologia se situa per sobre de l’objectivitat dels fets. Barcelona no només està en crisi, sinó que també és un garbuix de males polítiques que acaben castigant la vida i la butxaca dels seus ciutadans.

 Loading ...