Catalanisme, el país de demà

El nou mapa del catalanisme polític

És indubtable que el territori, encara poc definit, del catalanisme polític es mou i la seva orografia va prenent formes complexes i canviants.

Aquest cap de setmana ha Poblet hi ha hagut una trobada sota el nom de “El país de demà” que ha aplegat persones independents, unes; pròximes o membres del PDeCat, altres. Un fet aquest últim que podria fer encara més complicada la retorçada vida política d’aquest partit, perquè els que s’han reunit a Poblet sense refusar la independència com a idea, l’aparquen al marge i la situen en l’àmbit d‘un referèndum pactat de difícil viabilitat. Opció difícil de conciliar amb els seguidors del PDeCat partidaris de Puigdemont.

Dies abans, hi va haver una altra trobada, declaració inclosa, de persones i representants de diversos grups que s’alineen en el camp del catalanisme però que no postulen la independència. Es van aplegar representants de la Lliga Democràtica, Lliures, Convergents, els tres partits polítics, a més del grup Carlemany, i a títol personal algun membre d’Units, partit que no va voler participar en la trobada.

El document postula treballar per anar conjuntament a les eleccions al Parlament de Catalunya, si bé Convergents al final no va signar la declaració. Hi ha, per tant, dos petits grups que de moment fan la seva pròpia via, l’esmentat que lidera Germà Gordó, i Units, un dels productes resultants de la liquidació d’UDC que té un diputat al Parlament de Catalunya, Ramon Espadaler, el tinent d’alcalde de seguretat a l’Ajuntament de Barcelona, Albert Batlle, i alguns altres regidors en localitats menors, bàsicament fruit del seu acord amb el PSC, per participar a les seves llistes.

A més hi ha altres grups que tenen una articulació volgudament molt plural, i que es configuren més com a centres de diàleg que no com a possibles opcions polítiques, com Portes obertes al catalanisme i Política i prosa.

El territori, per tant, ja enregistra una nomenclatura poderosa en quan a sigles, però d’escassa potència electoral. Tot està encara verd. Les diferències que segurament s’han de perfilar més basculen en torn a tres punts:

  • Configurar o no un partit polític, és el cas de Convergents, Lliures, Units, La lliga democràtica, que són partits, mentre que els demés El país del demà, Política i prosa i Portes obertes al catalanisme, no ho són.
  • Postular o no la independència, però en cap cas unilateral, com fa Convergents i El país de demà, a diferència de tots els altres.
  • Estar situat en l’òrbita socialista com a grup menor o buscar la construcció d’un espai propi i alternatiu a aquella opció política. La primera seria la posició d’Units i la segona la pròpia de la Lliga democràtica i Lliures.
Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.