El jurament del càrrec del nou alcalde de Nova York, Zohran Kwame Mamdani, realitzat sobre dos exemplars de l’Alcorà, ha estat rebut per molts com un gest de pluralisme, inclusió i respecte a la diversitat religiosa. En una ciutat global, diversa i multicultural, el gest sembla coherent amb una sensibilitat contemporània que valora la representació simbòlica de les identitats.
Tanmateix, si prenem seriosament el principi —antic però sovint oblidat— que les idees tenen conseqüències, l’acte mereix una anàlisi més profunda que vagi més enllà del pla emotiu o merament cerimonial.
No es tracta de jutjar intencions personals ni de qüestionar la llibertat religiosa del càrrec electe. Es tracta d’entendre què significa, culturalment i políticament, jurar l’exercici del poder públic sobre un text religiós concret, i quina cosmovisió normativa s’invoca simbòlicament en fer-ho.
El jurament no és neutre
Un jurament no és un gest buit. Històricament implica:
- El reconeixement d’una autoritat superior.
- Un compromís moral davant aquesta autoritat.
- La invocació d’un marc normatiu últim que dona sentit al poder exercit.
Per això, el debat no és si legalment es pot jurar sobre un text religiós diferent de la Bíblia —es pot—, sinó que se simbolitza quan s’escull un text o un altre, especialment en una democràcia liberal fonamentada en els drets humans, l’estat de dret i el pluralisme.
L’Alcorà com a text normatiu total
En l’islam clàssic, l’Alcorà no és un text espiritual entre d’altres. És la paraula literal, eterna i increada de Déu, amb vocació de regular la totalitat de la vida humana: allò religiós, moral, jurídic i polític. No estableix una separació entre esfera espiritual i esfera civil. La llei (xaria) no emana del poble ni del consens democràtic, sinó de la revelació.
Aquesta concepció genera tensions estructurals amb pilars bàsics de l’ordre liberal modern:
- igualtat jurídica entre homes i dones
- llibertat de consciència (inclosa l’apostasia)
- pluralisme religiós ple
- sobirania popular
- separació entre religió i Estat
Que molts musulmans visquin la seva fe de manera privada i compatible amb la democràcia és un fet. Però el símbol invocat no és la vivència personal, sinó el text normatiu en si, considerat superior a qualsevol legislació humana.
Bíblia i poder polític: una diferència estructural
No és el mateix jurar sobre la Bíblia que sobre l’Alcorà, no per superioritat moral de persones, sinó per diferències estructurals entre tradicions religioses.
En el cristianisme occidental, la Bíblia es llegeix des del Nou Testament, que introdueix una ruptura decisiva entre fe i poder polític:
“Doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu”.
Aquesta tradició permet la secularització del poder, la separació entre llei civil i fe religiosa, i l’emergència de la consciència individual. El cristianisme, culturalment, s’autolimita davant el poder polític.
Dos textos, dues lògiques
- La Bíblia, llegida des del Nou Testament, permet la seva despolitització.
- L’Alcorà, en la seva teologia clàssica, no ho permet sense una reinterpretació profunda, encara minoritària i contestada.
Per això, tot i ser legalment equivalent, no és simbòlicament equivalent jurar sobre un text o l’altre.
Conclusió
El jurament del nou alcalde de Nova York no és un gest neutre. És un símbol carregat de significat que obliga a reflexionar seriosament sobre la relació entre religió, poder i democràcia. El fet que ciutats clau de l’Occident atlàntic com Londres i Nova York tinguin alcaldes musulmans diu molt sobre la debilitat cultural i les contradiccions internes de les nostres societats. Que Mamdani sigui l’esperança blanca dels demòcrates als EUA i el predilecte davant Trump pel progressisme europeu demostra que la provocadora novel·la d’Houellebecq “Submissió” cada vegada més és un assaig i menys un relat imaginari.
Si oblidem que les idees tenen conseqüències, acabarem governats no per la raó cívica, sinó per símbols mal entesos. I això, històricament, mai no ha acabat bé.
El jurament del nou alcalde de Nova York no és un gest neutre. És un símbol carregat de significat que obliga a reflexionar seriosament sobre la relació entre religió, poder i democràcia. Share on X
Loading ...
