El 2016 la ministra d’ocupació, Fátima Báñez, estem, per tant, en temps del govern de Mariano Rajoy, va establir un plus de maternitat dirigit a les dones que havien tingut més de 2 fills. Suposava un increment del 5% de la pensió en el cas dels 2 fills, d’un 10% si eren 3, i del 15% amb 4 o més. Era una mesura per frenar la bretxa salarial generada per la maternitat. Però, posteriorment, el febrer del 2019 el Tribunal Europeu de Justícia va determinar que aquesta norma era discriminatòria i contrària al dret europeu perquè no incorpora els pares, i va dictaminar que aquests també tinguessin dret al mateix complement. Ara, una sentència del Tribunal Suprem ha reconegut ja el primer cas en un pare de 2 fills de Girona. I, per tant, preveu que en la mesura que es vagin produint reclamacions, es dictaran resolucions favorables, atesa la sentència europea.
Aquesta mesura no només pal·liava la bretxa salarial de gènere, sinó que a més amb la visió europea, també acotava la discriminació que pateixen les famílies amb fills davant la jubilació. La raó és evident, una família amb fills, i com més en té més accentuat és aquest desincentiu, té al llarg de la vida de dependència d’aquests fills uns costos molt importants que han de sortir de la seva renda. Posteriorment, serà el treball d’aquests fills i les seves quotes a la Seguretat Social que permetran pagar les pensions de jubilació de la població en l’edat dels seus pares. Les persones que no tenen fills tenen assegurada la mateixa jubilació que aquells que en tenen i a més gaudeixen de l’estalvi que poden realitzar, perquè no tenen els costos de manteniment de la descendència. Aquest és un dels estímuls perquè les famílies redueixin la seva natalitat a la mínima expressió o a zero i, per tant, la via de la Seguretat Social seria una de les més evidents per compensar aquesta situació, que encara pren més importància donats els dubtes sobre la capacitat de disposar de pensions públiques suficients en el futur, i la conveniència de dur a terme plans personals de pensions que les complementin.
Fins aquí el plantejament de la situació. Però què ha fet el govern Sánchez? Malgrat que és evident l’aprofundiment de la crisi demogràfica i les seves conseqüències econòmiques i socials, el govern Sánchez ha decidit limitar encara més una ajuda que no arribava a compensar del tot la despesa més gran de les famílies amb fills. Des de febrer del 2021 perquè els homes puguin cobrar, han de justificar que la paternitat els hi ha suposat algun perjudici en la seva carrera laboral. Posteriorment, va ampliar també aquesta limitació a les dones, que hauran de demostrar que ser mares els hi ha suposat un detriment per a la seva vida professional.
És evident que en aquesta forma de veure la realitat del govern espanyol, de cap manera considera l’esforç de temps i de diners que comporta la criança del fill. El fet que una dona malgrat ser mare s’espavili més o menys igual que un home, no pot ser de cap manera un factor que limita la prestació, sinó que aquesta ha d’anar dirigida a compensar el cost de la maternitat i paternitat, que és clarament objectivable, perquè és el cost estàndard de mantenir i educar un fill. La mesura, que a més és un efecte col·lateral perquè tendeix a desincentivar que els pares i les mares s’espavilin, perquè malgrat la seva condició aconsegueixen tirar endavant les seves carreres professionals, si ho fan tenen una penalització del govern que és més gran com més fills tenen. Una solució absolutament pèssima.
Loading ...
