Converses a Catalunya ha recollit l’escàndol, fins i tot internacional, que ha provocat el document del SEM de la Generalitat, en el qual establia límits clars per al trasllat hospitalari de gent gran, així com la no aplicació de respiradors a majors de 75 anys. De fet, es tractava d’una mena d’eutanàsia forçosa.
Es van produir nombroses reaccions crítiques. Una de les més documentades va ser el text de l’associació e-Cristians: Crida a la Societat
Sortint al pas d’aquest procedir que es recolzava en la signatura de deu “experts en vida”, el Ministeri de Sanitat ha establert les pautes per a les “decisions sobre cures intensives de pacients vulnerables.
El document estableix que “Els pacients de més edat hauran de ser tractats en les mateixes condicions que la resta de la població: atenent a criteris clínics” i també que es “es prohibeix absolutament guiar-se per criteris fundats en la ‘discriminació'”, i fixa concretament que “excloure pacients de l’accés a determinats recursos assistencials o determinats tractaments (per exemple, aplicar aquesta limitació a tota persona d’edat superior a 80 anys) resulta contrari, per discriminatori, als fonaments mateixos del nostre Estat de dret (art. 14 de la Constitució espanyola).” En realitat, el SEM estableix el límit en els 75 anys.
“Els pacients de més edat, en cas d’escassetat extrema de recursos assistencials, han de ser tractats en les mateixes condicions que la resta de la població, atenent a criteris clínics de cada cas en particular”. És a dir, que als pacients amb símptomes greus “de qualsevol edat” se’ls aplicaran els criteris d’admissió “en unitats de cures intensives i aplicació de ventilació mecànica assistida“, “exactament en les mateixes condicions que a qualsevol altre ciutadà.
“Es prohibeix per tant descartar ‘ex ante‘ l’accés a aquests mitjans a tota persona que superi una edat. Acceptar una discriminació com l’anteriorment reflectida suposaria establir una minusvaloració de determinades vides humanes per l’etapa vital en què es troba aquest sector de ciutadania, el que contradiu els fonaments del nostre Estat de dret”.
També es refereix a les persones amb “discapacitat en qualsevol de les seves manifestacions”. També fa una menció específica al col·lectiu de “menors d’edat en situacions més vulnerables (menors objecte d’abandonament per part de la família, menors estrangers no acompanyats, etc.)”.
Els principis “objectius, generalitzables, transparents, públics i consensuats” que, segons el ministeri, han de guiar els professionals a l’hora d’acceptar l’ingrés a les UCI i l’accés als recursos que escassegen en la pandèmia seran:
- “No discriminació per cap motiu aliè a la situació patològica del pacient i a les expectatives objectives de supervivència.
- El principi de màxim benefici en la recuperació de vides humanes, que s’ha de compatibilitzar amb la continuació de l’assistència iniciada de forma individual de cada pacient.
- Gravetat de l’estat de malaltia del pacient que evidenciï la necessitat de cures intensives (assistència en unitats de cures intensives i accés a ventiladors mecànics o, si no, accés en tot cas a aquests últims).
- Expectatives objectives de recuperació del pacient en el curt termini al seu estat previ de salut, tenint en compte la concurrència o no de patologies greus acompanyants que evidenciïn un pronòstic fatal (malalts terminals amb pronòstic d’irreversibilitat, estat de coma irreversible, etc.), encara que pugui comportar una atenció clínica afegida”.
Més informació sobre el coronavirus a ESPECIAL CORONAVIRUS
