Ningú pot ser castigat per no fer el bé. Només pot ser-ho per allò que infringeixi la llei, i és que ningú està obligat a ser bo. Això són evidències que en els nostres temps es van difuminant.
Els governs no poden actuar sobre conductes que al seu criteri no siguin morals. Només la llei pot fer-ho d’acord amb el que estigui previst en ella. Actuar “moralment” per part dels governs és una característica estricta dels sistemes totalitaris.
En el cas d’Hermoso, Rubiales i companyia, tot això ha saltat pels aires i creix un discurs de censura, exclusió i punició basat en arguments moralistes. És un escenari insòlit, que ni tan sols es produïa en el franquisme. Perquè durant la dictadura, almenys com a excusa formal, hi havia lleis moralistes que justificaven l’acció punitiva del govern. Ara ni això.
L’últim exemple el tenim dissortadament en l’actuació del govern de la Generalitat en relació amb la Federació Catalana de Futbol. La portaveu del govern, Patrícia Plaja, va assenyalar en el discurs de la seva última compareixença que es qüestionava que Joan Soteras, president de la Federació Catalana de Futbol, es mantingués en el seu lloc perquè “no ha estat a l’altura de la gravetat dels fets del cas Rubiales”. I, per tant, “no és una persona adient”. Aquest és un judici estrictament moral sobre si el president de la Federació ha actuat bé o no, però no hi ha cap responsabilitat ni administrativa ni penal en la seva conducta.
Encara més, la FCF com a entitat civil que és, pateix una clara intromissió per part dels poders públics que es fa més palesa quan Patrícia Plaja afirma que “el govern no comparteix en cap cas la posició de la Federació Catalana de Futbol, que no ha estat a l’altura de la gravetat dels fets”. És evident que el govern no és qui per censurar el que considera adient o no d’organitzacions civils. Aquesta és només una pràctica pròpia de règims totalitaris.
Però, per què diu això el govern?
Doncs perquè Soteras, que va assistir a l’assemblea de la Federació espanyola, va aplaudir el discurs de Rubiales i va assegurar que les explicacions havien resultat creïbles. Va fer ús de la seva llibertat d’expressió. I que això no quadri amb el que pensa el govern que havia d’haver dit, no li permet vulnerar aquest dret fonamental. Però, és que a més, va esdevenir que amb posterioritat Soteras va signar una declaració afirmant que, coneguts més els fets, les declaracions ja no li semblaven creïbles i demanava la dimissió de Rubiales. Per tant, encara és més impresentable l’acció del govern d’Aragonès. Però atenció, encara que aquesta rectificació no hagués existit, tot el dit sobre una acció inacceptable del govern és totalment vàlida.
Mentrestant, el cas com una bola de neu va inflant-se. Ara s’ha filtrat un vídeo sobre el comportament d’Hermoso i les jugadores a l’autocar després d’haver guanyat el títol en el que Hermoso mostra imatges del petó als llavis i fa broma amb les seves companyes sobre el fet. No és certament l’actitud d’una persona que s’ha sentit agredida ni vexada, ni tampoc s’aprecia aquesta valoració en les seves companyes, que al vídeo fan comentaris del petó referint-se al que Iker Casillas li va fer a Sara Carbonero en acabar el Mundial dels homes.
Entonen càntics com “beso, beso, beso” i s’acaba sentint la veu de Rubiales que està present i que està en imatge demanant que acabi la broma aquesta. Tot plegat complica encara més la decisió de l’autoritat TAD sobre la sanció a aplicar i de l’acció de la fiscalia sobre una pretesa agressió sexual. Més quan hi ha jurisprudència del TC.
Per acabar-ho d’arrodonir també El Confidencial Digital ha fet pública una informació en la qual s’afirma que el criticat retard del govern en actuar en aquest cas va ser a conseqüència de verificar que les gravacions que Rubiales té amb converses amb membres del govern i que pot arribar a fer públiques, no afectaven ni a Sánchez ni als actuals ministres. Continuarà.
Loading ...
