La notícia és aquesta. En els pressuposts de la Generalitat per a enguany, TV3 i les altres emissores de televisió (3/24, SX3/33 i Esport3) rebran un total de 377 milions d’euros, un 12% més. Significa que TV3 costa a cada català, la vegi o no (aquests últims són la gran majoria) 22,7 euros.
Totes les emissores agrupen un 16,6% d’audiència, de la qual 13,4% correspon a TV3. L’audiència de SX3/33 és absolutament marginal amb un 0,8%, però és que una cadena especialitza en esports, com Esport3, només assoleix un minso 1,1%.
Aquests resultats signifiquen que cada punt d’audiència costa 22,7 milions d’euros, una veritable fortuna. Només cal intentar imaginar el que es pot fer amb aquesta xifra per adonar-nos de l’enorme cost que té la televisió catalana i del seu escàs impacte sobre la població. I no és un problema de llengua com alguns volen fer creure, perquè segons l’última enquesta d’usos lingüístics, els catalans de llengua inicial, és a dir aquells que sempre comencen tota conversa en català, són el 31,5% del total de la població i, per tant, TV3 només sembla interessar a una mica més de la meitat d’aquest col·lectiu.
Ara hi ha veus que s’alcen perquè els programes es castellanitzin més i així atraure més audiència, contradient la finalitat per la qual va ser constituïda la televisió de Catalunya. El problema que arribi a tan poca gent no és només del filtre de la llengua, sinó els seus continguts i el seu fort sectarisme ideològic. El català que autoritza és de molt baixa qualitat i està farcit de paraules malsonants amb l’excusa que així és com es parla al carrer, però atenció perquè aquests exabruptes lingüístics passen per un acurat filtre ideològic que al carrer no existeix. És el tractament del políticament correcte entenent com a tal tots els mandats del feminisme de la guerra de gèneres, dels col·lectius LGBTQ i cada cop de manera més accentuada els prejudicis trans.
Perquè TV3 té en tots aquests components ideològics un altre filtre que allunya a la població i encara cal sumar-li un tercer de polític. És descaradament la televisió d’ERC, i per convicció o conveniència també la televisió de Sánchez. Tot plegat explica que només la meitat dels catalans que militen amb la llengua vegin aquesta televisió. Mentre TV3 no perdi la cotilla ideològica, continuarà amb unes xifres d’una població captiva i cada cop més envellida, però que constitueixen una ínfima minoria.
La difusió de la cultura catalana que fa aquesta televisió que s’autoqualifica de nacional és, tanmateix, molt deficient, fins a l’extrem que la Federació de Productores Audiovisuals (PROA) ha cursat una queixa a la Corporació Catalana dels Mitjans Audiovisuals (CCMA) així com a la Generalitat per considerar que els procediments de contractació que aplica TV3 a les empreses independents productores de contingut, no s’apliquen els principis d’igualtat, transparència i concurrència. PROA denuncia que no es fan públiques les contractacions de les crides, filtra necessitats a productores concretes o fa encàrrecs a determinades productores perquè presentin projectes. En definitiva, l’està acusant de favoritisme, que en el cas de ser una instància pública com és TV3, tindria fins i tot una connotació penal si es demostrés.
La queixa no va per aquesta via, és evident, en definitiva depenen del pressupost de la televisió catalana per sobreviure, però com a ciutadans hem de ser conscients que una empresa pública ha de sotmetre’s a criteris d’igualtat, transparència, concurrència i objectivitat, i si a més actua facilitant informació privilegiada a uns perquè presentin ofertes, tot plegat està incorrent en la vulneració de la llei.
La instància que vetlla per lluitar contra la corrupció de la Generalitat, la Sindicatura de Greuges, la Sindicatura de Comptes i la mateixa fiscalia, davant aquestes informacions aparegudes als mitjans de comunicació i mai desmentides, haurien d’actuar d’ofici per aclarir si realment tots aquests comportaments són efectius o no responen a la realitat dels fets. En qualsevol cas han d’actuar perquè si no ho fan es constataria una vegada més que el ciutadà normal i corrent, el que paga tota la festa, està absolutament indefens sobre els presumptes abusos que des del poder s’exerciten en relació amb els diners.
No tot es redueix al cas Koldo, perquè hi ha moltes maneres de fer negoci vulnerant la llei i això és el que cal esmenar de totes totes.
Loading ...
