escola concertada

El drama de l’escola concertada, o per a què serveixen les lleis en el nostre país

És ja un fet que l’escola concertada diferenciada, aquella que escolaritza de manera separada nois i noies, que vulgui mantenir el sistema pedagògic, reconegut per la UNESCO i avalat per la pràctica internacional, quedarà fora del concert i es veurà obligat a convertir-se en una escola privada, amb el que significa de costos.  Perquè no sigui així hauran d’abjurar del mètode pedagògic que ha obtingut uns excel·lents resultats durant anys i anys d’aplicació. De les 10 escoles d’aquest tipus a Catalunya, 8 modificaran el sistema i 2 el mantindran. Tot això és conseqüència del decret de la Generalitat que alhora es fonamenta en la llei Celaá. Però quin és el problema de fons?

Doncs senzillament que la jurisprudència del Tribunal Constitucional estableix que aquestes escoles s’ajusten plenament al que estableix la Constitució, i que en cap cas es pot considerar que hi ha un procés de segregació.

Més greu encara, perquè és molt massiu, és el que succeeix amb el conjunt de l’escola concertada. La carta de drets fonamentals de la UE, que amb tanta cura es diuen defensar els governs, i la legislació existent a partir de la Constitució, estableix el dret a l’educació obligatòria, gratuïta, la llibertat de creació de centres docents i el dret preferent dels pares a triar el tipus d’educació que s’haurà de donar als seus fills d’acord amb les seves conviccions religioses, filosòfiques i pedagògiques. Tot això forma part, repetim-ho, dels drets fonamentals de la UE, i emanen de la Constitució espanyola.

Però, malgrat aquesta evidència, el govern espanyol i la Generalitat venen vulnerant-los sistemàticament. És un cas més que les lleis s’apliquen de manera diferent segons qui és el subjecte, i aquesta aplicació discriminatòria és examinada amb uns ulls o altres per la Comissió Europea en funció de qui governa el país. Si aquesta vulneració dels drets dels pares i dels centres escolars l’estigués cometent Polònia o Hongria, la Comissió Europea ja hauria adoptat mesures o obert un expedient. En el cas d’Espanya no passa res.

Hi ha dos tipus d’acció governamental que liquiden aquests drets per mitjà de l’elecció executiva. Un és el que fa referència al dret patern a educar els fills d’acord amb les seves conviccions religioses, filosòfiques i pedagògiques. Ni la llei celaá, ni les pràctiques que es venen desplegant, ni els currículums escolars, ni els decrets de governs com la Generalitat, respecten aquesta qüestió, sinó que imposen ideologies determinades en relació amb la perspectiva de gènere, la transsexualitat, la forma com s’ha d’entendre el sexe i la relació sexual, la qüestió religiosa i molts altres aspectes, sense que els pares puguin fer res per oposar-s’hi.

L’altre gran vector de destrucció és econòmic. És públic i notori que el concert només cobreix una part del cost real de la plaça. I a més, en el cas de Catalunya, incompleix el pacte que es va acordar. En definitiva, hi ha d’una banda una discriminació econòmica contra aquestes famílies que es veuen obligades a aportar de la seva butxaca la diferència, i d’una altra hi ha un procés d’asfíxia continuat a base d’oferir més i més places d’escola pública, que és gratuïta. Si l’escola pública estigués concebuda d’una altra manera i garantís les conviccions en que han de ser educats els fills, com passa a altres països d’Europa, la cosa seria diferent. Però en el cas espanyol l’escola pública significa adoctrinament governamental i també adoctrinament controlat per part d’alguns dels sindicats, que a més defensa els seus afiliats que volen imposar determinades ideologies a l’escola.

Els pares que entreguen els fills a l’escola pública en realitat el que estan fent en molts casos és una cessió de la seva responsabilitat educadora als grups ideològics de control de la escola pública. Per aquells que tenen afinitat amb aquests grups, aquest gafet no representa cap inconveniència, però és evident que per a un gran grup de la població sí que ho representaria si fos conscient del que se’ls hi està ensenyant a l’escola. Un exemple el podem trobar amb aquest tipus de document d’educació de la sexualitat. Si hom es pren la molèstia de fer-hi un cop d’ull, se’ns dubte es quedarà escandalitzat del tipus d’adoctrinament sexual que es vol imposar als nostres infants i adolescents.

Però tot i ser greu, el pitjor de tot és que cada vegada més estem entrant en un nou règim en el qual les lleis només tenen sentit en l’orientació que li vol donar el govern i no en aquell amb que ha estat pensat. Que els pares tinguin uns drets significa exactament això, i és totalment contrari a que el govern els arraconi i vulgui ocupar el seu paper com a responsable educador. Són massa aspectes de la vida espanyola en els quals aquest fenomen que falseja l’estat de dret es va produint, i a més el procés recorda al de la granota i l’olla amb aigua tèbia. La temperatura augmenta tan lentament que dona temps a que la granoteta es vagi adaptant a l’increment de temperatura sense saltar fora, com succeiria si l’increment fos sobtat, fins que al final queda perfectament bullida.

Estàs disposat tu, o els teus fills o néts a anar a la guerra per Ucraïna?

Mira els resultats

Loading ... Loading ...
Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú