Un dels aspectes més lamentables d’aquest any de desgovern és la desatenció al funcionament intern de la Generalitat. Aquest fet reverteix en una particular gravetat quan es considera la seva complexa organització interna formada per capes d’al·luvió, que van creant noves instàncies sense cap procés de racionalització. El que en un principi eren iniciatives renovadores, s’han acabat convertint en una teranyina de despesa i de gestió incontrolada. Perquè és molt difícil atendre quasi 200 entitats que tenen pressupost propi i objectius específics. Fem-hi un cop d’ull.
El primer grup està format per entitats autònomes de caràcter administratiu. Aquí, amb diferència, trobem el Servei Català de la Salut (CatSalut) amb 9.458 milions de pressupost. És d’una magnitud extraordinària en el marc que són els pressupostos de la Generalitat.
Però si es repassa el conjunt d’entitats dins dels diversos epígrafs en que es divideixen, es pot constatar que aquesta no és la xifra final que es dedica a l’àmbit de la salut, sinó que es multiplica molt més. Així, per exemple, cal afegir: l’Agencia de Qualitat i Avaluació Sanitària (5,5 milions), l’Institut Català de la Salut (3.000 milions), l’Institut de Diagnòstic per la Imatge (63 milions), Gestió de Serveis Sanitaris (94 milions), l’Institut d’Assistència Sanitària (124 milions), Gestió i Prestació de Serveis de Salut (15,5 milions), Institut Català d’Oncologia (270,8 milions), Banc de Sang i Teixits (90,2 milions), Parc Sanitari Pere Virgili (44,6 milions), Sistema d’Emergències Mèdiques (350,6 milions), Coordinació Logística Sanitària (2,4 milions), Barnaclínic (15,7 milions), i un seguit de corporacions sanitàries: Parc Taulí de Sabadell (287,6 milions), Consorci Sanitari de Terrassa (194 milions), Consorci Sanitari de Barcelona (9,1 milions), Consorci Hospitalari de Vic (104,4 milions), Consorci Sanitari Integral (256,8 milions), Consorci Sanitari de l’Alt Penedès i el Garraf (122,1 milions), Consorci Sanitari de l’Anoia (76,3 milions), Consorci del Laboratori Intercomarcal de l’Alt Penedès, Anoia i el Garraf (18,7 milions), Consorci Sanitari del Maresme (141 milions), Consorci de Salut del Maresme i la Selva (116,1 milions), Hospital Territorial de la Cerdanya (20,8 milions), Consorci de Castelldefels (6 milions), Consorci Mar Parc de la Salut de Barcelona (163,8 milions), Consorci d’Atenció Primària de Barcelona esquerra (16 milions), Consorci de Gestió Corporació Sanitària (17 milions), i Hospital Clínic de Barcelona (557,7 milions).
Com es pot veure, la multitud d’àmbits autònoms i de despesa sanitària és extraordinària, de l’ordre de 5000 milions d’euros. Significa 675,6 euros per catala i any, acudeixi o no a la sanitat publica.
Cal exigir una seriosa remodelació per intentar simplificar i generar economies d’escala a conseqüència d’una millor organització.
I si la sanitat és un dels capítols que crida l’atenció per aquesta multiplicitat de centres, un altre que també hauria de ser objecte d’atenció és el de la despesa en els àmbits de la ràdio i la televisió. Concretament la CCMA té assignat un pressupost de 245.2 milions, en la vesant d’entitats de dret públic sotmeses a l’ordenament jurídic privat, i 297.6 milions més en l’epígraf d’entitats de caràcter mercantil amb participació total o majoritària de la Generalitat. En total això representa més de 550 milions dedicats al pressupost vigent a TV3 i companyia. Una despesa a la qual caldria afegir els 6 milions del Consell de l’audiovisual i sobretot 8 milions específics per a la Marató de TV3; és a dir, aquest programa benèfic funciona a partir d’un important pressupost públic que sorgeix dels pressuposts generals de la Generalitat i no dels recursos de TV3 que, d’aquesta manera, fa un doble negoci: el de l’audiència i la publicitat subsegüent que dóna, i el de produir el programa pagat per la Generalitat.
Aquest primer cop d’ull a l’àmbit de les nombroses entitats gestionades per la Generalitat revela dues coses. Una, que pel seu nombre fan impossible una gestió ordenada, més quan el Parlament de Catalunya no ha examinat mai al seu conjunt, una per una, faltant així a un dels seus deures més importants, com és el del control eficient i eficaç de la despesa. L’altra és que les xifres es multipliquen amb facilitat sense que mai s’hagi produït una revisió racionalitzadora, com mostra la galàxia de l’àmbit de la sanitat.
De fet, els dos àmbits que hem enfocat ara, el sanitari i per simplificar el de TV3, constitueixen en si mateixos dos importants centres de poder autònom en el qual els seus funcionaris, els que ocupen llocs directius, s’han acabat convertint en poders autònoms de la mateixa Generalitat que defensen interessos corporatius. En altres paraules, el desgovern ha comportat que a Catalunya acabi imperant un ordre cada vegada més corporativista que atenta contra els interessos generals dels catalans.
Loading ...
