El declivi de la indústria a Catalunya

Estem vivint un declivi industrial a Catalunya? Les estadístiques no ho acabarien de confirmar, o bé ho confirmarien en un determinat sentit.

Amb una visió a llarg termini, des de l’inici de segle s’ha produït clarament un procés de desindustrialització. De significar el 26,9% del PIB total català l’any 2000, el pes industrial s’hauria reduït fins al 20,1% l’any 2022, segons les dades del departament d’Empresa i Treball.

Però aquesta notable caiguda té dues fases. La primera que va des de l’any 2000 fins al 2009 en la qual es va registrar la menor xifra de l’aportació de la indústria al PIB català, el 17,8%. Des d’aleshores hi ha hagut un lent increment fins a assolir el ja esmentat 20,1% actual. Però també en aquest període hi ha dues fases, donat que el 2015 ja s’arribà al 20% i, per tant, podríem dir que amb lleugeres fluctuacions des de fa set anys el pes de la indústria a Catalunya està estancat.

En el context europeu, el nostre percentatge del VAB industrial sobre el total és equivalent al de la zona euro i lleugerament inferior al de la UE-27 amb 20,6% i clarament per sobre la mitjana espanyola del 17,6%.

Aquestes dades no farien possible qualificar de declivi la situació actual. Tampoc hi ha un take off industrial. Però si passem de les grans xifres al detall actual, sí que podem veure símptomes preocupants que fins ara no han trobat la resposta adequada.

L’impacte negatiu més recent és el de l’aigua, malgrat que el sector que viu una situació de desastre és l’agrícola, perquè no només hi ha molts territoris que perdran la collita, sinó que es veuen afectades les plantacions d’arbres i els animals ramaders. La indústria, que ha de reduir un 25% el consum d’aigua, també té problemes si bé aquests no es reparteixen per igual. Han afectat sobretot la indústria agroalimentària, el sector català més important, el farmacèutic, que també té molt pes, i el paperer.

La reducció d’aigua significa en molts casos, per exemple, en l’elaboració de pa, la reducció del producte. És el que passa amb tots aquells en els quals l’aigua és una component important. El 80% del pa ho és. Per tant, reduir el consum un 25% vol dir produir-ne menys. En altres sectors, en els quals el consum de l’aigua va dirigit a la neteja o a determinats processos, aquella quarta part pot significar una reducció del 50%.

Des d’aquest punt de vista l’amenaça que plana sobre Catalunya és doble. L’afebliment de la preocupació, la productivitat i la competitivitat de la indústria instal·lada i la dissuasió de noves inversions. Mentrestant, la Generalitat continua negant qualsevol possibilitat de transvasament d’aigua de conques que garantiria el subministrament i, per tant, l’estabilitat futura de la indústria a l’àrea metropolitana.

Més símptomes. El declivi de la gran empresa, de la qual no anem sobrats. El cas de Nissan n’és un exemple, la seva deslocalització no s’ha vist compensada per les alternatives de substitució. Un altre cas ben recent és el de Danone. Aquesta gran multinacional, que té més de 20.000 treballadors repartits per tot el món, va néixer el 1919 a Catalunya i la seva primera fàbrica va estar a Parets del Vallès, precisament la planta que ara Danone vol tancar, traslladant el 90% de la seva producció a la fàbrica que té a Aldaia, a la Comunitat Valenciana, malgrat les inversions fetes per reconvertir-la en productora de proteïnes vegetals amb una aplicació de 22,7 milions d’euros. L’empresa addueix que el 45% de la capacitat de la fàbrica està en desús. Sigui com sigui, el que ara cal assenyalar és el fet de la desaparició de la planta fabril, que no del centre de direcció, que continua a Barcelona.

A aquest escenari cal afegir-hi que, a diferència d’altres territoris, els fons Next Generation no tenen projectada cap gran nova inversió a Catalunya i, per tant, d’ells no sortirà una resposta a aquest problema de tenir una extensa base industrial, però molt poques empreses grans. No és una dada menor el lent i discret procés de contracció de Seat perquè els nous vehicles elèctrics concentrats en la marca Cupra tendiran a reduir la producció i sobretot el nombre d’ocupats amb el pas dels anys.

Sempre podem pensar que hi ha molta startup, però aquestes microempreses innovadores en la seva immensa majoria no acaben d’enlairar-se i el conjunt delimita un escenari de microempreses que no arriben als 10 treballadors. L’última referència seria la caiguda de la inversió en biotecnologia que, després d’augmentar ininterrompudament en el període 2019-2022, l’any passat va quedar reduïda a la meitat, amb xifres comparables a les de l’any 2020.

El govern de Catalunya hauria de dir alguna cosa concreta sobre tot això i faria bé el Parlament d’ocupar-se’n, això sí, amb pocs crits i molta solvència. Una característica fonamental del benestar del nostre país està en joc.

 Loading ...