És una evidència que sempre plou sobre mullat. Les polítiques de restricció per aturar la COVID-19 com més intenses són més castiguen els grups amb menors ingressos. Un estudi del CaixaBank Research ho posa de manifest:
El mes de febrer, és a dir abans de la Covid-19, el 50% de la població amb menors ingressos percebia el 20,5% dels ingressos totals, mentre que el 10% de la població amb majors ingressos rebia pràcticament el 29,8%. És a dir, uns rebien menys de la meitat de la distribució mitjana i els de dalt de tot percebien el triple. Això abans de les transferències del sector públic que actuen com anivellament. Després de les transferències, la població de menors ingressos puja una mica més de 4 punts la seva participació en la renda total i arriba al 24,7%. Mentre que el 10% de població amb més ingressos veu reduïda la seva participació amb poc més d’1,6 punts, fins al 28,2. Aquesta era la capacitat redistributiva abans de la pandèmia.
El grup més nombrós, la població amb ingressos intermedis, que representa el 40% de la població, acumulava pràcticament el 50% dels ingressos totals abans de transferències i disminuïa al 47% després d’aquestes.
El mes d’agost, després d’haver passat el període crític, la davallada de la població de menors ingressos és gran perquè passa del 20,5% del mes de febrer al 16,4%. Però aquí les transferències són molt importants perquè amb el seu ajut aconsegueixen arribar al 23,2% de la renda total, una xifra, però, que continua per sota de la que disposaven al mes de febrer (24,7%).
Per la seva banda el grup del 10% de població de majors ingressos a l’agost s’havia situat abans de les transferències en el 32,2%, és a dir, acumulava un tros més gran de pastís, que es veia reduït al 28,9% després de les transferències, però així i tot encara era una xifra lleugerament superior a la que detentava el mes de febrer (28,2%).
La deducció que permet realitzar aquestes dades és, per una banda, la importància de les transferències de l’estat per amortir la situació. En segon terme, el fet que ha estat la meitat de la població de menys ingressos la que ha patit realment els impactes de la crisi, i això s’ha produït també perquè una part del que podríem dir classe mitjana ha caigut dins d’aquest grup. En tercer lloc apunta un problema de futur: des del moment que les transferències es redueixin i es tendeixi a recuperar la situació prèvia, la desigualtat encara creixerà molt més del que fins ara ho ha fet; en altres paraules, les conseqüències socials de la pandèmia encara les hem de enregistrar en tota la seva magnitud.