Malgrat haver-se endeutat i gastat més que cap altre president nord-americà, Joe Biden no aconsegueix recollir el vistiplau dels electors en matèria econòmica.
Una enquesta recentment elaborada pel Financial Times amb la Universitat de Chicago ha descobert que un 42% dels nord-americans pensen que Donald Trump dirigiria millor l’economia del seu país, mentre que només un 31% prefereixen Biden. Entorn del 21% dels enquestats no confien ni en l’un ni l’altre.
La diferència entre l’expresident i candidat, d’una banda, i l’actual mandatari al càrrec, de l’altra, d’11 punts percentuals, resulta colpidora.
Els mateixos responsables de l’enquesta semblen desconcertats, afirmant que Biden no és capaç de convèncer els electors malgrat que l’economia de les llars dels Estats Units ha millorat lleugerament d’ençà que és president, el creixement és robust (el contrast amb Europa resulta colpidor), el mercat laboral segueix a tota màquina i la inflació sembla moderar-se.
Cal doncs aportar algunes consideracions importants. La primera és que mentre el 71% dels enquestats que es declaren demòcrates aproven la gestió econòmica de Biden, aquest percentatge disminueix fins a un ridícul 5% entre els que es diuen republicans. Les respostes tenen doncs clarament un component ideològic que pot ser igual o més important que la veritable opinió dels enquestats respecte a l’estat de l’economia nord-americana.
Un segon factor a considerar és que la categoria socioeconòmica dels enquestats. Els que disposen de formació universitària es declaren dos cops més satisfets amb l’economia que no pas els que no tenen títols universitaris, i són aquests últims els que tendeixen a donar suport a la tornada de Donald Trump per a millorar l’economia. Així doncs, la bona marxa econòmica de Biden sembla estar afavorint les classes privilegiades en detriment de les treballadores.
I arribats a aquest punt cal fer diverses anotacions en matèria del veritable estat de l’economia del país.
La primera és que els Estats Units creixen, sí, però ho fan endeutant-se. És a dir, una part important del creixement nord-americà del 2023 correspon a la despesa pública, i en particular a aquella feta sota condicions d’endeutament. La Universitat de Harvard estima que el deute públic dels Estats Units s’enfilava a finals d’any fins al 133% del Producte Interior Brut. Més de 20 punts percentuals més que el deute espanyol.
Els Estats Units tenen actualment el dèficit públic més important dels darrers temps (6,3%). I una bona part dels electors del país són molt poc proclius a acceptar aquesta situació, advocant tradicionalment per un estat petit.
Un segon factor que caldria considerar és el paper de la immigració i el seu impacte sobre els sous, particularment els de les classes treballadores i els escassament qualificats. Trump endurí les condicions d’accés al mercat laboral nord-americà pels immigrants, cosa que resultà en un increment d’aquests sous. Biden, en canvi, ha anat en sentit oposat.
Biden no és capaç de convèncer els electors malgrat que l'economia de les llars dels Estats Units ha millorat lleugerament d'ençà que és president Share on X
Loading ...
