drets humans

Les lleis i els drets humans

Dos matins a la setmana ve a ajudar-nos en les tasques domèstiques. Porta ja cinc anys aquí d’ençà que va venir de la seva Bolívia natal. La seva filla gran, amb els dos germans més petits, va venir dos anys després, i viuen tots quatre a casa de la germana de la mare, que ja porta més temps en el país. Això fa que la despesa de l’habitatge surti millor per a tots.

El pare va venir de Bolívia a veure la seva parentela, un viatge que concedeix l’estada d’uns dies determinats, passats els quals, cal  tornar al país d’origen. Quan faltava un dia per la tornada, els fills ploraven perquè no volien la marxa del pare. Finalment va decidir quedar-se amb la família.

A partir d’aquell moment es va convertir en un “il·legal”. Hauria d’haver tornat voluntàriament al seu país, cosa que no va fer. Va passar uns dies mig amagat, fins que va ser localitzat i conduït al Centre d’Internament d’Estrangers (CIE), on resta tancat.

En la lògica del dret d’estrangeria, aquestes persones no poden estar al nostre territori, ja que jurídicament estan expulsades. La seva dona amb llàgrimes als ulls, ens comentava que no entenia perquè havien tancat al seu marit si no havia fet res dolent.

Sentint aquestes paraules i veient aquest dolor ens podem preguntar,  com podem parlar de Drets Humans, si posem una llei humanament injusta per sobre dels drets de la persona?. Com és que no reconeixem d’una vegada per totes, l’espoli que els països occidentals vàrem fer amb els països del Sud a l’època colonial, i que seguim fent ara, en un present caracteritzat per sacrificar una part de la humanitat en nom del nostre benestar?

Quan l’any 1948 va ser proclamada la Declaració Universal dels Drets Humans van ser considerats inalienables, perquè no poden ser arrabassats per ningú, ni per l’Estat ni pel temps, ja que no caduquen. Tot i això, mirem al nostre entorn i veiem unes desigualtats aclaparadores. I ens podem preguntar, si aquests drets són inalienables, perquè no es compleixen?,  què es pot fer? Ni que sigui un petit pas personal, i foragitar del nostre marc vital la rivalitat i la competència per donar pas a l’ajuda i la solidaritat, canviar l’enfrontament per la cooperació, i finalment cal fer un doble acte de reconeixement i de condemna. De reconeixement a l’economia de mercat per haver posat al nostre abast tots aquells béns de consum necessaris per poder portar una vida digna, però també cal condemnar irremissiblement l’economia de mercat perquè ha creat la destrucció ecològica i la misèria cultural, però per sobre de tot, perquè ha  creat riquesa per a pocs i pobresa per a molts.

Creus que els partits polítics han de practicar cordons sanitaris contra altres partits amb representació parlamentària?

👉 ¡Uneix-te al nostre grup de Facebook de Converses a Catalunya!

Comentem entre tots les notícies de Catalunya per a estar informats.
Podreu consultar totes les claus del dia!

Loading ... Loading ...
Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú