Les lleis i els drets humans

Dos matins a la setmana ve a ajudar-nos en les tasques domĆØstiques. Porta ja cinc anys aquĆ­ dā€™enƧƠ que va venir de la seva BolĆ­via natal. La seva filla gran, amb els dos germans mĆ©s petits, va venir dos anys desprĆ©s, i viuen tots quatre a casa de la germana de la mare, que ja porta mĆ©s temps en el paĆ­s. AixĆ² fa que la despesa de lā€™habitatge surti millor per a tots.

El pare va venir de BolĆ­via a veure la seva parentela, un viatge que concedeix l’estada d’uns dies determinats, passats els quals, calĀ  tornar al paĆ­s d’origen. Quan faltava un dia per la tornada, els fills ploraven perquĆØ no volien la marxa del pare. Finalment va decidir quedar-se amb la famĆ­lia.

A partir d’aquell moment es va convertir en un “ilĀ·legal”. Hauria d’haver tornat voluntĆ riament al seu paĆ­s, cosa que no va fer. Va passar uns dies mig amagat, fins que va ser localitzat i conduĆÆt al Centre d’Internament d’Estrangers (CIE), on resta tancat.

En la lĆ²gica del dret d’estrangeria, aquestes persones no poden estar al nostre territori, ja que jurĆ­dicament estan expulsades. La seva dona amb llĆ grimes als ulls, ens comentava que no entenia perquĆØ havien tancat al seu marit si no havia fet res dolent.

Sentint aquestes paraules i veient aquest dolor ens podem preguntar,Ā  com podem parlar de Drets Humans, si posem una llei humanament injusta per sobre dels drets de la persona?. Com Ć©s que no reconeixem d’una vegada per totes, l’espoli que els paĆÆsos occidentals vĆ rem fer amb els paĆÆsos del Sud a l’ĆØpoca colonial, i que seguim fent ara, en un present caracteritzat per sacrificar una part de la humanitat en nom del nostre benestar?

Quan l’any 1948 va ser proclamada la DeclaraciĆ³ Universal dels Drets Humans van ser considerats inalienables, perquĆØ no poden ser arrabassats per ningĆŗ, ni per l’Estat ni pel temps, ja que no caduquen. Tot i aixĆ², mirem al nostre entorn i veiem unes desigualtats aclaparadores. I ens podem preguntar, si aquests drets sĆ³n inalienables, perquĆØ no es compleixen?, Ā quĆØ es pot fer? Ni que sigui un petit pas personal, i foragitar del nostre marc vital la rivalitat i la competĆØncia per donar pas a lā€™ajuda i la solidaritat, canviar l’enfrontament per la cooperaciĆ³, i finalment cal fer un doble acte de reconeixement i de condemna. De reconeixement a l’economia de mercat per haver posat al nostre abast tots aquells bĆ©ns de consum necessaris per poder portar una vida digna, perĆ² tambĆ© cal condemnar irremissiblement l’economia de mercat perquĆØ ha creat la destrucciĆ³ ecolĆ²gica i la misĆØria cultural, perĆ² per sobre de tot, perquĆØ haĀ  creat riquesa per a pocs i pobresa per a molts.

Creus que els partits polĆ­tics han de practicar cordons sanitaris contra altres partits amb representaciĆ³ parlamentĆ ria?

Loading ... Loading ...

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreƧa electrĆ²nica no es publicarĆ . Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
IntroduĆÆu una adreƧa electrĆ²nica vĆ lida.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.