Mentre es multipliquen els casos de pederàstia i abús de menors, segons informen els mitjans de comunicació, que presenten tal multitud d’agressions individuals com l’existència de nombroses trames organitzades que afecten a tota mena de professionals i en particular aquells que mantenen relacions de proximitat amb els joves. Mentre succeeixen casos d’explotació sexual de menors acollides a la protecció dels governs autonòmics, com passa a les Balears i a València amb desenes i centenars de possibles abusos i acusacions de proxenetisme. Mentre el silenci oficial tapa totes aquestes onades, ara resulta que UP, cavalcant a lloms d’El País, que fa 2 anys que ha emprès la seva particular creuada contra l’Església, proposa crear una comissió parlamentària per aclarir els fets. Naturalment, compta amb la col•laboració atenta d’ERC que no perd ocasió per demostrar que el seu tic històric contra l’Església es manté viu i també amb la gent de Bildu.
Davant d’aquests fets, resulta ben sorprenent que la iniciativa es produeixi quan encara està fresca la cordial entrevista entre la vicepresidenta segona del govern i el Papa. Si aquest era un tema que preocupava a UP, resulta sorprenent que no formés part dels temes tractats per part de la ministra, perquè aleshores demostra que actuen d’una forma incoherent. No té cap sentit demanar una comissió sobre l’Església poques setmanes després que la seva principal dirigent s’entrevistés amb el Papa sense esmentar ni una sola paraula de tot això.
No és un afer senzill perquè té moltes ramificacions. Primer caldrà veure si el PSOE dona suport o no a aquesta iniciativa del seu soci de govern. Recordem en aquest sentit que Sánchez ha plantejat una mena de “trágala” a la Santa Seu, proposant com a nova ambaixadora a M. Isabel Celaá, l’autora de la llei que redueix el dret dels pares a la moral religiosa dels seus fills, vulnera els acords entre l’estat espanyol i la Santa Seu i ofega l’escola concertada, que majoritàriament és catòlica. La instància vaticana encara no ha donat el plàcet, i cal veure com s’acaba resolent aquest afer. Si la ministra és acceptada, és un cop molt fort per tots els que a Espanya critiquen la llei, començant per la mateixa Església. Si refusa el nomenament obrirà un capítol, segurament necessari, de tensió entre el govern espanyol i la Santa Seu.
En aquest context cal dir que El País, que té una agenda política pròpia, juga la carta de presentar com una contradicció l’actitud del Papa sobre les denúncies de pretesos abusos de sacerdots catòlics, que trobarien acollida en la seva persona i el “tancament” de la mateixa Església. És una estratègia de difícil èxit si es té en compte que precisament el president de la Conferència Episcopal Espanyola, cardenal Omella, és alhora un dels prelats de major confiança del Papa Francesc.
Loading ...
