El Gloria ha estat un dels episodis atmosfèrics més nocius d’aquest segle. Ha afectat les comarques de Girona servides pel Ter i la Tordera, inclosa la capital. Ha danyat tot el litoral, arrasant les platges, passejos marítims i bona part de la primera línia de mar. De fet, les platges no es recuperaran completament després del pas del Gloria.
Hi haurà un abans i un després, i els costos per restablir la normalitat seran quantiosos. Cal entendre el procés natural de recuperació per veure la dificultat que ara travessa el litoral central i nord de Catalunya, sobre el qual reposa gran part del seu capital turístic. La sorra ha estat recuperada pel mar; és el que succeeix en major o en menor mesura a l’hivern, encara que en aquesta ocasió la destrucció ha estat històrica.
Després, en el període d’estiu, amb el bon temps, l’onatge molt més suau exerceix una funció inversa: va aportant sorra que recupera el que s’ha perdut durant l’hivern.
Però aquesta acció natural serà en aquest cas insuficient, perquè la destrucció ha estat molt gran, i també per una segona causa: l’orientació dels ports de tot el litoral català dificulta el moviment natural de recuperació de la sorra, que es produeix en un sentit longitudinal. Els ports orientats per protegir l’onatge nord i nord-est acumulen la sorra que hauria d’alimentar la recuperació de les platges en la seva part sud.
Els danys van més enllà de les platges. Afecten l’agricultura, sobretot a la vall de la Tordera, i encara més perquè l’impacte supera les 3.000 hectàrees, el Delta de l’Ebre, que ha quedat en la seva major part inundat, també per aigua de mar, amb el consegüent efecte sobre les superfícies agrícoles. L’agricultura, una de les fonts de riquesa de la zona, ha quedat totalment malmesa, així com les seves infraestructures.
Les inundacions han afectat, sobretot a l’àrea de Girona, instal·lacions industrials, comercials, i urbanes. Diverses infraestructures han quedat danyades i una ciutat com Blanes estarà entre 6 i 9 mesos sense tren. Els despreniments de terra han castigat molts punts de la infraestructura viària, i un cop més es noten els dèficits en el manteniment.
Tot el dany no era evitable, però una part hagués estat menor amb una millor conservació per part de la Generalitat. Hi ha a més altres pèrdues escampades per tot el territori i que afecten la petita activitat econòmica, i que no només inclouen les conseqüències de la pluja i el mar, sinó també la neu en comarques de sud de Catalunya, com la Terra Alta.
S’han produït com a mínim 3 morts en el balanç fins avui, i 4 desapareguts, 78 ferits i 8.400 serveis dels bombers.
El president del Govern, després de sobrevolar en helicòpter part de Catalunya, encara que sense arribar a visitar-la, es va comprometre a una ajuda ràpida mitjançant la declaració de zona catastròfica. És la resposta necessària, però ara cal veure com es concreta.
Part dels danys seran coberts per les asseguradores, però això és només una dimensió del problema, perquè hi haurà, sobretot en el sector agrari i pesquer, conseqüències que no quedaran salvades per aquesta garantia. També es produiran estrangulacions econòmiques entre la recepció de les ajudes i el moment actual.
Hi ha tot un gran capítol de reconstrucció que competeix per una part a la Generalitat, sobretot en matèria de carreteres i ajuda a les obres urbanes, i per una altra al Govern central, responsable de les platges i dels danys a les vies fèrries. Les dues administracions s’han de coordinar estretament per ser eficaces i actuar amb diligència.
L’experiència dels anys d’autogovern davant de situacions catastròfiques mostra que les coses van molt millor si la Generalitat lidera la coordinació i empeny el Govern espanyol a realitzar amb promptitud i eficàcia les seves obligacions. I aquí sorgeix un gran interrogant, perquè davant de danys molt menors com els incendis de l’estiu passat o la inundació a la conca del Francolí, la Generalitat ha vingut manifestant una molt deficient capacitat de resposta. Si això es repeteix, l’impacte del Gloria sobre l’economia catalana serà molt més gran que els costos dels danys directes.
I una última consideració que ja es va fer evident en el cas de desbordament del riu Francolí. La incapacitat de Protecció Civil de la Generalitat de preveure correctament el succés catastròfic.
En aquest cas, la deficiència s’ha produït en el retard del desembassament de les preses de Sau i Susqueda. L’agència catalana de l’aigua va ordenar obrir comportes després que el fenomen meteorològic hagués desencadenat la major quantitat de pluja. El resultat va ser l’immediat augment de cabal dels rius Ter i Onyar, amb el resultat d’inundacions. De fet, les de la ciutat de Girona i el seu entorn van ser provocades per l’obertura retardada.
Si se sabia que les precipitacions podrien ser molt grans, fins i tot es podia estimar l’increment d’aigua embassada, el més lògic hagués estat desembassar abans de la crescuda dels rius a causa de la pluja, i no després. El per què no es va fer així és una de les qüestions que la Generalitat ha d’explicar i el Parlament investigar.
La Generalitat va declarar, amb una certa grandiloqüència i escàs compromís concret, l’emergència climàtica. Doncs bé, una de les mesures urgents que s’han d’adoptar és disposar d’una protecció civil a l’alçada de les emergències i els mitjans i coneixements propis d’aquest segle, i no continuar practicant la protecció civil com en el segle passat.
