L’economista sènior del Fons Monetari Internacional (FMI) Svetlana Vtyurina, mitjançant un estudi que ha realitzat per a l’organització internacional, adverteix que a Espanya la despesa social està desequilibrada. Svetlana assegura que la despesa destinada a sanitat, educació i protecció social afavoreix més als pensionistes i a les classes mitjanes, en comptes dels joves i la població més vulnerable.
El desemborsament de les mesures de protecció social a Espanya, que inclouen les pensions, representa aproximadament la meitat de la despesa pública total, encara que en relació amb el PIB, Espanya gasta menys que la mitjana de la UE. Una part minoritària de les ajudes familiars s’atorguen en funció del nivell de renda de les llars, per la qual cosa la seva labor redistributiva és mínima. Amb prou feines, el 10% de totes les ajudes estan destinades exclusivament a les llars vulnerables. El resultat és que el 40% de les famílies més pobres (excloent la tercera edat) a penes perceben el 30% de les ajudes destinades a famílies. Aquesta és la tercera pitjor dada de la Unió Europea, només superior a la d’Estònia i Lituània. Aquesta gran diferència amb la resta d’Europa és el resultat del “baix ús d’ajudes específiques per a determinades famílies, així com les deficiències en l’adequació i la cobertura”, assenyala l’FMI.
En el cas de les pensions contributives, la proporció més gran de despesa social, l’estudi destaca que compten amb una taxa de reemplaçament «considerablement superior» a la mitjana de la UE i unes prestacions per viduïtat molt majors que la mitjana, la qual cosa implica que la taxa de pobresa entre la tercera edat a Espanya sigui relativament baixa i els pensionistes hagin estat ben protegits enfront de la crisi financera.
No obstant això, l’autora adverteix que «la sostenibilitat del sistema de pensions està en perill tret que es prenguin mesures» i assenyala que la no implementació de les reformes aprovades, en cas de convertir-se en una cosa permanent, suposarà una despesa addicional en pensions d’entre 3 o 4 punts percentuals. La major part de la despesa social es destina a les pensions de jubilació, la qual cosa “implica que la redistribució fiscal se centra en els majors”, mentre que “la cohort dels joves queda particularment en desavantatge“, alerta l’FMI. En la mesura en què la redistribució de l’Estat se centra en els majors, genera “problemes intergeneracionals”. Per aquest motiu el Fons reclami a Espanya una “reforma integral” del sistema de pensions, ja que l’actual “no és sostenible i se sosté a costa de la generació més jove, que ja està en desavantatge”.
A aquest sentit, la institució creu que la sostenibilitat de les pensions està en risc tret que es prenguin mesures. Les reformes de 2011 i 2013 haurien mantingut la despesa controlada malgrat una demografia adversa, defensa l’FMI. Però alhora constata que aquestes mesures no han estat socialment acceptades. I això encara que la taxa de benefici que brinda el sistema encara hauria superat la de la majoria de països europeus. Si no es canvia res, el cost de les pensions es dispararà en tres o quatre punts de PIB —fins a 50.000 milions d’avui—. Implicaria gairebé triplicar el dèficit públic. Per a poder assegurar les prestacions de jubilació, el Fons recepta allargar la vida laboral, elevar els ingressos sense augmentar les ja elevades cotitzacions i incentivar l’estalvi complementari.
