L’últim baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat ofereix molta més informació de la que han destacat els titulars habituals centrats en les estimacions electorals. Precisament això -les enquestes d’intenció de vot- és probablement el menys rellevant en un context sense eleccions a la vista, que relativitza completament aquestes dades. El que és veritablement important de l’estudi és en un altre lloc, i mereix una lectura detinguda.
Una dada particularment reveladora té a veure amb la percepció de la política com a un dels principals problemes de Catalunya. D’altra banda, l’enquesta formula una pregunta clau: qui creu que està capacitat per resoldre qüestions com la convivència, la gestió de serveis, el creixement econòmic, la seguretat o la desigualtat? El resultat és senzillament demolidor: l’opció majoritària és “cap”.
Prop del 30% dels enquestats considera que cap partit polític està preparat per fer front als reptes principals del país. I si sumem al 16% que respon que ho desconeix, gairebé la meitat dels ciutadans amb dret a vot no troben a l’oferta política actual una resposta a les seves necessitats concretes.
L’única excepció parcial és la pregunta sobre la gestió de les relacions entre Catalunya i Espanya. En aquest cas, el PSC obté un 26% de suports com a partit capaç de liderar aquest àmbit. Tot i això, aquesta xifra amb prou feines supera els que creuen que cap partit no pot fer-ho (27%) i, sumats als indecisos, el percentatge de desconfiança frega també el 50%.
Una altra dada estructural del baròmetre: el 50% dels catalans considera que la situació política actual és “dolenta” o “molt dolenta”, davant només un 23% que la qualifica de bona o molt bona. No és una dada puntual ni conjuntural sinó el reflex d’una percepció perllongada de degradació institucional.
Com a possible alleugeriment, es podria assenyalar que en edicions anteriors les dades eren encara pitjors. Però el consol dura poc: en preguntar sobre l’evolució futura, el 46% creu que la situació continuarà igual (és a dir, igual de dolenta), i un 26% anticipa que anirà a pitjor.
És clar que podem trobar consol si mirem cap a Espanya: un 68% considera que la situació política espanyola és dolenta o molt dolenta, i només un 13% la valora positivament.
En aquest context, resulta paradoxal que es qüestioni la necessitat de convocar eleccions. Com es regenera sinó una democràcia en què la meitat dels ciutadans no creu en cap força política, i on els governs se sostenen amb majories cada cop més fràgils?
Després ens preguntem per què la democràcia no funciona ni ofereix resultats. Però perquè una democràcia funcioni, necessita estar viva (comptar amb una bona participació de ciutadans informats), sana (no estar corcada per la partitocràcia i la corrupció) i fiable (estar convençut que allò que diuen acostumen a complir-ho). I no és el cas.
Qui pot arreglar Catalunya? La majoria respon: ningú. La democràcia malalta no dona resultats. #CrisisPolítica #Desafecció #CEO Share on X
Loading ...
