Geert Wilders, el polític neerlandès de la dreta radical conegut pel seu conservadorisme i els seus postulats contra la immigració massiva i l’islam, va guanyar les darreres eleccions als Països Baixos a finals de 2023.
A pesar d’això, havent recollit un 23,5% dels vots li mancaven suports per a governar. Així doncs, cercà aliar el seu Partit per a la Llibertat (PVV) amb tres altres formacions polítiques, els liberals del Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia (VVD, el seu antic partit, els centristes del Nou Contracte Social i el Moviment Agrari Ciutadà.
El preu que Wilders hagué de pagar per a poder governar fou cedir la plaça que en principi li correspondria com a primer ministre de la coalició, que anà a parar a un funcionari públic, Dick Schoof, paradoxalment un militant històric de la socialdemocràcia de caràcter cristià.
Tanmateix, després de les llarguíssimes negociacions i menys d’un any de coalició, Wilders retirà el passat 3 de juny el seu suport a la coalició, provocant la caiguda del govern i la convocatòria de noves eleccions anticipades (les del 2023 ja ho foren), previstes el 29 d’octubre.
La guspira que causà la implosió fou l’exigència que els seus socis de govern es comprometessin amb un pla de 10 punts sobre immigració. Wilders explicà que “el PVV havia promès als seus votants les polítiques d’asil més estrictes de la història”, incloent-hi “el tancament de fronteres als demandants d’asil”. Promeses que els seus socis de govern, assegura Wilders, han anat retardant per tal d’evitar aplicar-les.
El suport al PVV de Wilders es disparà fins al 50% a començaments del 2024 en un context en què no aconseguia trobar la fórmula per a poder governar, però ha anat minvant des de l’anunci de la coalició Schoof fins a situar-se frec a frec entorn del 20% amb el VVD i una aliança de socialistes i ecologistes coneguda sota les sigles GL-PvdA.
Segurament el càlcul polític del líder conservador per provocar eleccions anticipades hagi estat que no liderar el govern (de fet, no és ni tan sols ministre) li ha anat fent perdre visibilitat al llarg dels mesos. De fet, durant els menys d’11 mesos que ha durat el govern de Schoof, Wilders s’ha mantingut al marge i ha seguit atacant el primer ministre i els ministres dels altres partits des dels bancs de l’oposició.
L’anunci de Wilders arriba també a escassos dies de la victòria sorpresa del candidat nacionalista Karol Nawrocki a la segona volta de les eleccions presidencials de Polònia. Tots dos homes mantenen posicions polítiques i ideològiques molt similars i es declaren propers al president dels Estats Units Donald Trump.
Els Països Baixos fan front a una delicadíssima situació de seguretat, tràfic de drogues i auge de l’islamisme, que ha arribat a l’extrem d’haver d’evacuar del país la princesa hereva del tron. El mateix Wilders es desplaça sempre amb una escorta policial armada des de l’any 2004.
Segurament el càlcul polític del líder conservador per provocar eleccions anticipades hagi estat que no liderar el govern (de fet, no és ni tan sols ministre) li ha anat fent perdre visibilitat al llarg dels mesos Share on X
Loading ...
